La majoria de persones ens topem en conceptes que despreocupadament el tenim presents tan sols a manera de topònims sense passar analitzar-los com a tal conceptes.
Exemples?: Tothom ha sentit parlar de: Les Set Meravelles del Món Antic, dels Savis de Sió, les Set Virtuts Teologals, Els Set mars, les Set Meravelles del Món Modern, els 49 llibres de la Bíblia (1), els evangelis Apòcrifs, la Biblioteca d’Alexandria , entre altres. –Coneixem el contingut de cada un d’ells?. Cap la possibilitat que algun d’ells es coneguin , però de la majoria creiem que no.
Un d’ells poden ser les 12 Tribus d’Israel. Saben quines són?
Les12 tribus d’Israel de la Bíblia són mencionades com: Rubén, Simeó, Leví, Judá, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Isacar, Zabuló i Manasés.
L’origen de les 12 Tribus
Segons el Gènesi (de l’hebreu: בְּרֵאשִׁית, (Bereshit, “el principi”), Abraham va
engendrar a Isaac; que a la vegada va engendrar a Jacob el qual va tenir dotze fills. Aquests 12 fills serien posteriorment reconeguts com els patriarques de les dotze tribus d’Israel que Josué, desprès del retorn d’Egipte va repartir la Terra Promesa, (la terra de Canaán, la de Judea i l’avui Israel).. De totes les tribus, la de Leví es va dedicar al sacerdoci per manament diví, per la qual cosa se li va assignar terra parcialment. Quan a Josep, en el repartiment de les dotze tribus se li va donar tracte de tribu als descendents dels seus fills Efraín i Manasses, perquè eren una tribu poderosa i podrien conquistar les terres que els assignava; I és per aquest motiu que a Efraín i a Manasses se’ls atorga terres entre els dotze i en canvi no s’esmenta alguna tribu de Josep. Els lots de terres lliurats eren molt desiguals però és indicatiu que a Josep se li concedia una importància major que als restants germans.
Assentaments territorials (vegi´s mapa): La divisió geogràfica va ser la següent:
La tribu de Judá va obtenir el territori de la part occidental del Mar Mort, tenint al
Migdia els deserts de Idumea.
La de Simeó o Simó, a l’oest de la de Judá i confinada al sud amb el desert i a la part occidental amb el Mediterrani i els filisteus.
La de Benjamí tenia al sud la de Judá i per l’est limitava amb el Jordà i el Mar Mort.
La de Donen es trobava al nord de la de Simeó.
La de Efraím estava al nord de les de Donen i Benjamí, limitant a l’est amb el Jordà.
La de Manasses, una part estava a l’orient del Jordà i l’altra tenia el territori a la part
del nord de la de Efraín.
La de Isacar tenia a l’orient al Jordà, al sud la segona meitat de Manasses i per
l’oest arribava fins al Mediterrani.
La de Zabuló estava situada al nord de la de Isacar.
La de Aser tenia a l’est les de Zabulón i Neftalí, al nord el Líban i per l’oest Fenícia i el
Mediterrani.
La de Neftalí estava entre la d’Aser i primera meitat de Manasés i tenia al nord el
Líban i al sud la de Zabulón.
La de Rubén estava a la part oriental del Mar Mort i del Jordà, junt amb la de Gad..
La de Gad estava a la part oriental del Mar Mort i del Jordà, junt amb la de Rubén.
Les dotze tribus es van agrupar en dos regnes: Judá, essencialment la tribu de Judá, la de Benjamí i part de la de Leví. (l’altre part no tenia terres per ser sacerdots) i Israel (totes les altres).
Els estudiosos bíblics les han situat en el mapa d’Israel segons es descriu:
Diàspora
Després de la captivitat a Nínive, que va afectar solament al regne d’Israel ,van desaparèixer les deu tribus que la componien (en realitat nou i la mitjana de Leví).
Simbologia teològica
Com a categoria simbòlic-teològica, el número 12 passarà a simbolitzar al poble de l’aliança. Així ho diuen els escrits del judaisme. La mateixa línia de pensament ensenya entre altres coses, que Jesús va escollir als seus dotze deixebles, elevant-los a la categoria “d’apòstols”, per simbolitzar l’inici d’un nou poble de Déu, amb una nova llei (l’Evangeli) i una nova Terra Promesa (el Regne dels Cels).
Les Tribus perdudes
Les tribus perdudes d’Israel són deu de les dotze que formaven el regne d’Israel:
Simeón, Donen, Manasés, Isacar, Zabuló, Aser, Neftalí, Rubén, Efraín, Gad i part de la de Leví.
L’any 722 a. de C. el rei Sargón II d’Assíria va envair el Regne d’Israel i va dispersar a la població per altres zones del seu imperi. El regne va ser repoblat amb gents d’altres llocs. Els israelites deportats entre altres nacions van perdre la seva identitat i mai van tornar a terres d’Israel, rebent en conseqüència el nom de deu tribus perdudes.
Encara avui, hi ha grups que proclamen ser descendents d’alguna de les tribus perdudes d’Israel, així algunes comunitats jueves d’Àfrica i Àsia. Aquests són, entre altres: Els Bene-Israel, els jueus de l’Índia, creuen esser la Tribu de Manasses i haver arribat allí després de la destrucció del primer temple. Els jueus d’Assam, també decideixen ser la tribu perduda de Manasses. Els Falashas d’Etiòpia, diuen ser la tribu perduda de Donen; mentre les sectes judaiques de Japó, creuen ser la tribu perduda de Zabulón
“La tribu de Manasses”, jueus que viuen en el nord-est de l’Índia compta amb al voltant de 5 milions de persones, de les quals 800.000 ja viuen a Israel i la resta esperen se’ls uneixi en massa mitjançant l’autorització del Gran Rabí Sefardí d’Israel, Salomó Estimar
En canvi, pel que fa als rabins, els membres de les tribus perdudes no són part del poble jueu, i de voler ser-ho s’haurien de convertir. Amb tot, existeix una organització anomenada Amishav (El meu poble retorna) que té com a missió identificar als descendents de les deu tribus perdudes. Malgrat tot, els rabins ortodoxos posen restriccions al reconeixement de les tribus o els grups esmentats, en canvi no pensen així els conservadors, i els reformistes.
De totes maneres, d’admetre Israel aquells milions de presumptes descendents de les tribus, s’haurien de preparar per fer assentaments, diguem, fins arribar a Aràbia Saudí.
(1).- Font: la Bíblia Interconfessional catalana.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH