Diuen que el número set és el de la sort. Molts jugadors l’escullen per treure la loteria o per tirar els daus.
Alguna cosa d’aquest planteig esotèric hi ha, quan és present en molts estrats de les primitives civilitzacions, com també en el Talmud jueu o, inclusiu en la Bíblia, aquesta a l’assegurar que el món fou creat en 7 dies.
El 7 es una dígit que treu el cap per tot lloc de la nostra civilització. No en va és el numeral de les exquisides “7 Meravelles del Món”, també el de “Les 7 arts”, si li afegim el cinema com la setena.
Als “7 de la Fama” creiem recordar-los grecs o romans. Tornant a l’esoterisme ens trobem amb el “7 Segell” apocalíptic, i retornant al cristianisme els senyala els “7 pecats capitals”, i per combatre’ls, les “7 virtuts teologals”. El judaisme té la Menorà de 7 braços i el “Bushido” japonès compta amb 7 regles.
L’Ossa Major té 7 estrelles, com la setmana té 7 dies, i el mes de septembre porta aquest nom per haver estat el mes 7 de l’any.
Un “septet” és el conjunt de 7 músics d’una orquestrina i 7 també són les notes del pentagrama.
Inclusiu els castellans tenen un rei que va fer “Las 7 Partidas!”
En el substrat de la societat aparegueren “los 7 Niños de Écija”, però el cinema els han neutralitzat amb els “7 Magnífics”. En el cinema també existeix altres pel·lícules de “sets”: el “7è de Cavalleria” i altra pel·lícula que els celebra per duplicat: “7 Núvies per a 7 germans”. Seguint amb la música la biografia de Fred Astaire diu que als 7 anys ja va començar a ballar claqué.
¿I del “7 ½ ” que en diuen?. Doncs, posseir-lo és el deliri dels devots d’aquell joc. Es clar que el resultat definitiu ha d’anar complementat amb una figura, per allò “del mig”; però aquesta figura, tot i sent un rei, sense el 7 seria una mà fracassada.
I “dels 7 mesins” que en pensen?. que són els nascuts abans del temps previst o dels que van celebrar la Pasqua abans que Rams.
En literatura apareixen “Els 7 enanitos de la Blancaneus”, però Esquil va escriure 25 segles abans en plena civilització grega, la famosa tragèdia “7 contra Tebas”, i en el lapsus, la literatura compta amb mes obres on hi figura el número 7.
De l’humorisme culinari ha nascut aquella locució “Menja més que 7”, però del vestimenta també n’hi ha altre: “M’he fet un 7 als pantalons”. També cau dins el camp de les locucions humorístiques aquella versió de “7 machos” tot dient-se-li a un escafanyit. I, perdó, diuen que el cos humà té 7 forats, que ben mirat, contant-los… és veritat.
El número 7 forma derivats amb els prefixos i radicals “Sept” i “sèptim”, havent-hi un grapat en tots els camps, com els: “Septet”, l’estrofa de 7 versos, “septenari”, “septuplicar”, “septeni”, (període de 7 anys), i septimgentèssim o la 7tena i la 7centava part d’un tot; i més.
Evidentment que, en cada una de les citacions que hem fet en trobarien moltes més referides als -7-, però del que es tracta ara no és anar rera la multitud sinó donar una visió succinta de l’influencia del número 7 en el nostre entorn.
I per acabar feliçment aquesta peorateta ens afanyem recordar-los que “El gat té 7 vides”, i que “El 7 de Julio es San Fermín”…
Apa doncs, unim aquest article amb els il·lustratius com el “El binari Cos Humà”, del qual en parlarem altra dia
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
