opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Conte de Nadal.

Anar al bolet els vols de Nadal.

Ell tenia uns 25 anys; ella 20. Festejaven des el mes de gener i tenien decidit casar-se el febrer proper. Aquell desembre decidiren anar al bosc a buscar bolets. Dit i fet,  posaren mans a l’obra.
Pessebre 1-cropAlgú els va dir: –Al desembre no n’hi ha de bolets; no en trobareu pas-. Però el noi  no  estava conforme amb l’observació. Al menys de fredolics sí n’hi hauria ja que la tardor havia estat abonançada i tant sols l’última setmana havia el fred. Bon moment pels fredolics. A més, ells sabien d’un lloc que …

 Abans   la noia li digué: –Aquesta nit hem de fer el pessebre.

 Ell: –No sé si tindrem temps, ens trobem ja al dia 24. 

 A les 9 del matí sortiren de casa per arribar a les 10 dalt la planura. No era qüestió d’entrar dins el bosc quan la fina capa de gebra gelada ho cobreix tot; no és bo ni pels bolets ni per les mans. Esperaren fins les 11

La planura, una àmplia extensió d’ermàs era truncada per una abrupta depressió que es projectava a cent metres de profunditat  a la fondalada. El fons, era una mena de conca atapeïda de pins i avets negres. Mirada des de dalt  semblava  una mena de con volcànic amb un fons  tenebrós

La zona era un lloc tant inhòspit i amagat que poca gent la coneixia i, qui ho coneixia els feia peresa d’entrar-hi. Per tan, bon lloc per a trobar-hi bolets!.

A les 11 el sol ja era tebi. Decidiren baixar per la forta pendent de pedruscall gris . L’esforç de frenada els feia tambalejar amb perill de relliscar, però ells eren experimentats excursionistes. Entraren dins la clapa per un accés com fet a posta, ja que la mota era rodejada per un herbassar atapeït d’esbarzers, matolls i falguera. De la boscúria, en sortien els pins alts amb el tronc pelat fins la cúpula, mentre  la terra era acaronada per una terreta fina i  fosca  feta per la pinassa humida.

Montanas de Prades-cropLa parelleta començà a buscar els bolets amb delectació, pensant que n’agafarien de tota mena. a tal fi,  apartaven cuidadosament les pedres i els muntets de pinassa, fent-ho tot amb destresa i atenció,  per no malmetre la zona, no fos que els bolets “no sortissin  l’any que ve”.

 A les dues de la tarda encara no n’havien  trobat cap, ni tant sols un senzill bolet de bou.

–Que rar-, exclamaven, –aquí, altres anys ja hauríem fet un bon cistell de rovellons-.”Hauran vingut altres buscaires?”, “però no, no es veu remenat el bosc…  llavors?”

–Vista la decepció del noi, ella li proposà: –Parem per menjar-nos uns entrepans i  dins una hora, amb el sol de tarda entrarà de llum pel forat de ponent que farà més propicia la busca.

Eren dos quart de tres de la tarda quan acabaren els badalls i la “cola”. De sobta  veieren per  un foc de llum que  sortia de les copes dels pins  que  s’apropava una mena de nuvolat negre que cobria bona part del cel. –Plourà?

–Seguim!-, ell enfurrunyat

–No va ploure. De fet, fou una turmenta seca. De cop i volta començaren a  travessar el cel horrorosos llampecs. L’inicià un de gros, ample i llarg, creuant d’occident a orient, seguit per un  estrepitós tro. Multitud de filets d’aquell  malcarat nuvolot es deixaren veure per tots els àmbits de la cúpula celar. Fins i tot a l’horitzó es despenjaven com si cortina fossin. Quan el nuvolot fou damunt d’ells deixà anar un sol llamp que s’introduí entre l’arbrat igual com el ganivet penetra a la carn. Va  caure uns metres més enllà de la parella. Llavors, a la parella l’angunia se’ls  convertí en esglai. Sort que només durà uns moments, els suficients com perquè es trobessin capbussats en un capvespre fosc. Ja serien les 5 de la tarda, es feia de nit. Alarma!,  es podien perdre. Ell la tranquil·litzà: –Conec molt la zona-, però no va preveure altra fenomen, que pel que es veu  no podia fallar aquell dia: el fred, el fred que ve d’àrtic i entra a la nostra terra com genet apocalíptic, deixant el bosc ert.

Ara, la parella ja no sabia cap on tirar. S’aproparen  a la clapa  de foc que havia fet el llamp al caure. Darrere, en el  marge que tenien a quatre passes hi havia una mota de fenàs cremant.

S’hi atansaren. –Oh!, mira al peu d’aquell arbre-, ella alarmada. El reflex del foc il.luminava el tronc d’una alzina com si d’un focus de circ es tractés. El noi girà el cap en aquella direcció, exclamant: –Mira per on: bolets!.

S’hi aproparen. –Una clapa de bolets a peu d’alzina. Per si fos poca cosa,  n’hi havia de tota mena. Ell decebut:  –Però el fred els ha gelat-, objectà, tocant la copa d’un.

–Llàstima de gelada ja que n’hi ha de tota mena. Han quedat com pedres-.

S’anaven a retirar, quan ella fitxant els ulls a la clapa, exultà : –Mira, mira, sembla que tinguin moviment, es situen..

–Deixa’t d’orgues. Anem que es fa tard-, ell impacient. Però girant la vista en aquella direcció, hagué d’acceptar-ho: –Doncs, es veritat-

BoletsSense mitjançar paraula s’abalançaren els dos sobre la clapa, fitxant la vista a cada bolet; els observaven amb detall. Efectivament els bolets estaven formant alguna cosa. Observaren perplexos: –Fan un pessebre: la Senyora del betlem era una llenega alta, blanca, estilitzada, airosa, pura. El Pare, imatge simpàtica, era una gírgola marroneta, ampleta, amb una mena de barba blanca provocada pels filaments de les cartes. I el Baronet?: un fetjó, que donava entendre ser un feliç noiet grasset  i de color blanquet

–Doncs si, és un Naixement- digué ell embarbussant-se.

–Fins i tots aquells tres bolets, ara fets figures, eren posats dins una cova que la feia un espectacular pebràs obert, sostingut per branquillons de pi.  La forma del bolet obert mostrava les cartes immaculadament blanques que  feien de vànova cotonosa al bailet. I a la punta del pebràs, una mocosa blanca llargaruda  amb l’aparença de  ser un àngel anunciador.

La noia agitada: -Dos ous de reig de copa daurada,  són la mula i el bou, mentre la casa està coberta de molsa verda i pues de pi marrons. Els dos pogueren contemplar que la zona de darrera la cova la feia un matollar de rossinyols sobre un herbassar, i al bell mig, traient el cap, moixernons amb tota l’aparença d’arbres un xic escanyolits.

–Més encara!-, exclamaren els dos: –desenes de fredolics  llargaruts i fosquets,  escampats per l’arena d’un antic corriol d’aigua, són els pastors que s’apropen cap el Pebràs.

NaixamentEl que no s’havien donat compta es que darrere el tronc de l’alzina, allà al fons, sobre rames de falguera retallada es movia agitadament com pel  vaivé del vent una tropa d’infernals: ous del diable lleteroles roges, bromoses i demés bolets tòxics, que no els deixava passar el vent  perquè no malmetessin  aquella obra d’art nadalenca, feta per  la natura.

–De bolets per menjar no n’hem trobat,  però per fer una joia de pessebre, sí. Ha valgut la pena la caminada…

 *      *      *

Amb atenció extraordinària i valent-se d’un ganivet, el noi  tallà l’obra d’art de pedra per la base, per emportar-se-la cap a casa. Seria un pessebre a honorar aquest any

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. Inaugurada l’exposició de l’Arxiu Comarcal sobre La Guàrdia de la Prats. Identitat i veïnatge Una vintena de persones van assistir a la inauguració de l’exposició de documents de la Guàrdia dels Prats, que se celebrà el dissabte 22 en el Local Social del poble. L’acte, organitzat per l’Arxiu Comarcal i l’Associació de Veïns Sant Pere [...]
  • Rusiñol i Casas, per Catalunya en car... Divendres 28 de juliol, a les vuit del vespre, s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892). Prendran part en l’acte la comissària de la mostra, Vinyet Panyella, directora-gerent de Museus de Sitges; i Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla. L’exposició serà [...]
  • El Pa de Mestral. El proper diumenge 30 de juliol Santa Coloma de Queralt celebrarà una jornada festiva al voltant del Pa de Mestral. Per als que encara no el coneguin, el Pa de Mestral és un pa fet només amb productes de la demarcació de Tarragona, la farina dels camps de blat de Santa Coloma, la sal del [...]
  • RUSC. Festival de poesia de l’E... Torna la poesia a l’Espluga de Francolí de la mà del RUSC, el festival de poesia del Museu de la Vida Rural. Dijous a les vuit del vespre, al jardí de l’MVR, els poetes Francesc Gelonch, Odile Arqué, Laia Noguera, Martí Sales i Manuel Forcano seran els encarregats de recitar la seva obra en la [...]
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.