opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

L’any 2012 és l’Any Internacional de les Cooperatives

L’Assemblea General de Nacions Unides, de 18 de desembre de 2009, va proclamar el 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives, amb el lema “les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor”. 

Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides va dir: Les cooperatives són un recordatori a la comunitat internacional que és possible perseguir la viabilitat econòmica i responsabilitat social.”

Celler Cooperatiu (El_Pinell de Brai)

Per això, aquest nou article de l’empelt pretén donar-nos quatre dades bàsiques sobre les cooperatives i el seu funcionament actual, ja que tot i que fa molts anys que sentim anomenar les cooperatives en el nostre entorn agrari, la seva essència sovint sembla llunyana.

Si les empreses en general es poden classificar segons la seva forma jurídica en empresa individual i empresa de socis o societària, les cooperatives es classifiquen dins de les empreses societàries, que vol dir que adquireix una personalitat jurídica pròpia diferent de la dels seus propietaris.

Tanmateix, les societats es poden classificar en societats civils públiques, societats mercantils i societats d’interès social com és el cas de les cooperatives.

Les societats de interès social com les cooperatives no pretenen obtenir un benefici, sinó satisfer les necessitats comunes dels seus membres.

Les cooperatives no només la formen les persones físiques sinó que també poden ser socis les persones jurídiques, i apart existeixen els associats, que són persones físiques o jurídiques que aporten capital, cobren interessos per la seva aportació i no responen dels deutes que pogués contreure la cooperativa.

L’organització de les societats cooperatives ve regulada per quatre òrgans socials, el principal i òrgan suprem de decisió que és l’Assemblea General, que consisteix en la reunió dels socis, i en alguns casos també els associats. Bàsicament, en les assemblees generals es decideix la gestió social de la cooperativa, l’aprovació dels comptes anuals, l’aprovació la imputació de l’exercici, i s’estableix la política general de la cooperativa.

Per altra banda, existeix el Consell Rector, que és l’òrgan de govern, gestió i representació, que ha d’estar format com a mínim per tres membres que siguin socis, i es pot nomenar un director/a.

El tercer òrgan social és el Comitè de Recursos, que només existeix en les cooperatives de primer grau, i té com funció tramitar i resoldre els recursos contra les sancions dels seus socis.

Per últim, existeixen els Interventors, que tenen com a funció la censura dels comptes anuals, en sol haver-hi entre un i tres socis, tots ells persones físiques.

Segons l’Aliança Cooperativa Internacional, creada el 1.895, en el seu darrer Congrés de Manchester el setembre de 1.995, defineix la cooperativa com va adoptar la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives a principis del segle XXI,

El primer principi és el d’adhesió voluntària i oberta a la cooperativa, per tant, les cooperatives estan obertes a totes les persones capaces d’utilitzar els seus serves i disposades a acceptar la responsabilitat de ser soci.

El segon principi és la gestió democràtica per part dels socis, el que vol dir que les persones sòcies han de participar activament a l’hora de prendre decisions estratègiques de la cooperativa, i els elegits per representar i gestionar la cooperativa són responsables davant els socis.

El tercer principi és la participació econòmica dels socis/es. Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives, en el que una part del capital és de propietat comuna de la cooperativa, i normalment els socis reben una compensació limitada en relació al capital aportat per ser soci. Per altre banda, els socis assignen els excedents o al desenvolupament de la cooperativa mitjançant l’establiment de reserves, una part de les quals no es reparteixen, i/o en benefici dels socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa, i per realitzar altres activitats que siguin aprovades pels socis.

El quart principi és el d’autonomia i independència que vol dir que els acords que la cooperativa pugui arribar a pactar amb altres organitzacions o governs, o si s’aconsegueix capital de fonts externes, s’ha de fer sempre de manera que s’assegurin el control democràtic per part dels socis i aquets mantinguin l’autonomia de la cooperativa.

El cinquè principi és el principi d’educació, formació i informació dels socis, que vol dir que les cooperatives han de proporcionar la formació als socis, als representants escollits, als càrrecs directius i als treballadors per tal que aquets puguin contribuir d’una manera eficaç, al desenvolupament de les cooperatives, així com a la creació de teixit cooperatiu en el nostre sistema.

El sisè principi és el de cooperació entre cooperatives, el que vol dir que les cooperatives serveixen als seus socis i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament amb estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

I finalment, el setè principi és el interès per la comunitat, ja que les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.


Per tot això, les cooperatives es caracteritzen pel fet de ser empreses al servei dels seus socis i de la comunitat en què viuen, i per a les quals és fonamental la creació de riquesa basada en la mobilització de recursos físics i intel·lectuals per generar productes i serveis que es posin en el mercat per satisfer les necessitats de les persones.

Es pot afirmar doncs, que el cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals i necessaris, com ara la pròpia responsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat i transparència.

El cooperativisme és doncs una eina útil per poder portar a terme projectes i treballs i fer-los realitat d’una manera econòmicament viable i socialment justa.

Actualment, existeixen cooperatives agràries, de treball associat, de consum, d’habitatge, de serveis, d’ensenyament, d’assegurances, del mar, d’explotació comunitària de la terra, de transport, de crèdit, de sanitat, etc.

La creació d’una cooperativa pot ser la posada en funcionament d’unes idees, d’uns projectes propis juntament amb altres persones que tenen les mateixes inquietuds, afinitats i finalitats com per exemple tenir feina en un lloc com en la nostra comarca, fer projectes de desenvolupament del territori, ser el seu propi cap, prendre les pròpies decisions i generar economia.

El cert és que avui en dia les cooperatives poden ser una bona eina per minimitzar les conseqüències negatives de la crisi. 

                                                                                                                    La Conca 5.1

Print Friendly
Similar posts
  • GALÍCIA la Costa da Morte. Article original del Dr. Enric Sánchez Cid Condensat per a publicar-lo a La Veu Jove, per Josep M. Contijoch I.- A COSTA DA MORTE La Costa de la Mort, Costa da Morte, és una regió costanera de Galícia que abasta des de Cap Fisterra fins al Cap Roncudo. Aquest recorregut el va iniciar el doctor [...]
  • I de quan Barberà era mar. Miquel Àngel Anadón presenta la seva obra escultòrica sota el títol “…i de quan Barberà era mar” amb el suport de l’Ajuntament de Barberà de la Conca i amb la col·laboració de la Cooperativa Agrícola. Sota el lema de DIVERTIMENTOS, Anadón ens presentarà “animalons” de mar de grans dimensions que vivien a les aigües de Barberà [...]
  • Del no-res. Alumnes de 2º ESO  trimestre  1º del curs 2016/2017 de l’Institut Martí l’Humà. Aquesta història narra la vida d’un indigent que viu les petites peripècies del dia a dia; però amb una gran diferència: haver estat a la presó. El fet d’haver estat a la presó li limita les opcions per escollir la vida que vol tindre. [...]
  • Concert de Sopa de Cabra. Sopa de Cabra actuarà el 19 d’agost a Santa Coloma de Queralt   El grup gironí, Sopa de Cabra, serà el cap de cartell de la festa major de Santa Coloma de Queralt dins la gira Sopa de Cabra tanca el cercle. L’actuació tindrà lloc el dissabte 19 d’agost al pati de l’emblemàtic castell dels Comtes [...]
  • La Fita Colomina. La Fita Colomina és una cursa POPULAR d’orientació. A la sortida es dona un mapa amb uns punts marcats i un xip per marcar cada fita. A partir d’aquí els corredors han d’intentar aconseguir passar per totes les fites en el menor temps possible i en l’ordre corresponent. Cadascú pot dur a terme la cursa [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

GALÍCIA la Costa da Morte.

La Costa de la Mort, Costa da Morte, és una regió costanera de Galícia que abasta des de Cap Fisterra fins al Cap Roncudo.....

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Del no-res

Aquesta història narra la vida d’un indigent que viu les petites peripècies del dia a dia; però amb una gran diferència...

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.