opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Curiositat Pirinenca

Rondant per les terres del Rosselló, aquell bocí de país català rampinyat pels francesos durant la Guerra dels Cent Anys, ens va caure a les mans el llibret. (no per petit menys interessant i documentat,) titulat  “El Tractat dels Pirineus, i la mutilació de Catalunya”, de Josep Sanabre, una reedició de la “Col·lecció Tramuntana” de l’ any 1.960, on lector en traurà una lectura històrica molt ben informada fent-ne una apassionant lectura, en especial contemplant documents diplomàtics de l’època, mapes, il·lustracions, tan de la part  francesa com de la castellana, inserits en el volum. En definitiva, una meravella divulgativa.

En arribar als capítols :finals del acurat assaig, concretament, el de “Les converses per assenyalar la frontera” queda ben clara la delimitació o fita de l’espoliació, quan senyala amb meticulositat les parts que van quedar a banda a banda del que seria la nova frontera a partir de aleshores.

Amb tot, no seguirem en aquesta línia, ja que l’article no pretén fer un comentari sobre aquells fets (atenent que és poden consultar els corresponents tractats, fins i tot en el llibre esmentat), sinó que incidirem en una curiositat que desperta la línia fronterera una vegada fets els pactes per les dues parts negociadores, amb evident imposició francesa i. en on s’anomenen tant els pobles (“villages”), que van quedar per França com les viles, partides, paratges i termes, inclusiu lleres de riu, que quedaren a Catalunya.

Es de ressaltar el parèntesi que tracta sobre la discussió de la Vila de Llívia (un enclau, mena de llenca dins el territori francès,  reclamada a la part francesa com a territori català. Ensurt que hagueren que empassar-se els gals per una paradoxa històrica promoguda per la xocant interpretació de la redacció del document previ al pacte, on s’acceptava que passarien a França 30 pobles (villages) per`no cap vila. El negociador català, Salva, es mantingué dur en la signatura final, al requerir que la qüestió de Llívia era innegociable en tenir la qualificació de “Vila” i no de “poble”, i per tant no era objecte de traspàs si realment es volia seguir l’esperit del pacte signat. Veien el francès que la discussió podria convertir-se en una mena de reunió  com les de la ONU, on es passen dies i mesos discutint, va accedir posar punt final a la negociació, deixant Llívia (la de la farmàcia) per a Catalunya, que de no ser així, avui seria francesa.

Observant la llista de pobles,  que quedaren a banda i banda de la nova frontera, –i aquí és on anem a parar–, resulta sorprenent observar la quantitat de  poblets, llogarets, paratges  i racons geogràfics , de la circumscripció pirenaica i prepirinenca. que ostenten noms monosíl·labs, curts, alguns de tres lletres, fins i tot de dues lletres,

De fet entre la zona de Llívia i els voltants de Puigcerdà, en un area no més llarga  de 40 quilometres s’observen onze poblets  amb aquestes  característiques, situats a banda i altra de la frontera de la nova frontera. Son de noms: AGE, GER, ALF, ALL, ALP, DAS, UR, ER, LLÓ, VIÁ, HUC. Sorprenen aquests efímers topònims, veritat? .

Però acaba no s’acaba La llista, en haver-hi més: LLUC, PAL, NAS, BOR. i altres de quatre lletres però també circumstancialment monosíl·labs: URTX, CEEC, CROS, i LLERS (aquest últim a la zona occidental dels Pirineus). Més espectaculars encara els de dues lletres: EO, per exemple, o PI, els dosen  la nostra Cerdanya, i ER, en la de França, que ells s’obstinen en grafiar ERR, (amb dues erres), sense saber ben bé el motiu, potser per fer-ho més francès. Igual com la  població de NYER, en ple Rosselló, que ells pronuncien amb “n” quan de fet en català. era en  “ny”, el so de la (ñ) castellana. (1)

Dels de dues lletres, n’hem deixat apart per a comentar-los degut  la seva originalitat: “UR”, (coincident que una casualitat rara amb la populosa i antiga ciutat mesopotàmica i, “IX”, (també nom de poblet),  xocant per recordar el nom de la lletra.

Per la part del Conflent se’n observen més: JAU, TEC, JOC, LLAR, EUS. En la part francesa, prop d’ Andorra hi ha QUES. Pels voltants de Perpinyà (capital del Rosselló) s’hi troben NILS, PIA i BAÓ.

També en figuren en la Catalunya irredent: OIX, en la Garrotxa; BOI el de les caldes, prop d’ Aigües  Tortes i un puig amb nom de “OU”,  en el Ripollès.

No deixarem d’esmentar els famosos igual de curts: la SEU, SORT, PAL (el coll) i el riu TER, ben coneguts de tothom.

I la pregunta a formular: D’on venen aquests topònims?; mots curts, monosíl·labs, secs: UR, per dir, situats en un area tan petita del context europeu. Seran de la influència occitana?,  seran arrels d;una llengua arcana, d’uns pobladors primitius avui ignots? . Algun filòleg en pot dir alguna cosa?

(1).-   Per una qüestió purament semàntica  distingim  pobles  entre  francesos  i catalans, donant per entès que per res del món no els abdiquem com a nostres, els referits com  “francesos”. 

Aquest article es va publicar a El Foradot i en El Diari de Tarragona el 9 de juliol de l966,  L’Eco de Sitges el 30 d’agost del 2008.

És un article de Josep M. Contijoch.

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. Inaugurada l’exposició de l’Arxiu Comarcal sobre La Guàrdia de la Prats. Identitat i veïnatge Una vintena de persones van assistir a la inauguració de l’exposició de documents de la Guàrdia dels Prats, que se celebrà el dissabte 22 en el Local Social del poble. L’acte, organitzat per l’Arxiu Comarcal i l’Associació de Veïns Sant Pere [...]
  • Rusiñol i Casas, per Catalunya en car... Divendres 28 de juliol, a les vuit del vespre, s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892). Prendran part en l’acte la comissària de la mostra, Vinyet Panyella, directora-gerent de Museus de Sitges; i Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla. L’exposició serà [...]
  • El Pa de Mestral. El proper diumenge 30 de juliol Santa Coloma de Queralt celebrarà una jornada festiva al voltant del Pa de Mestral. Per als que encara no el coneguin, el Pa de Mestral és un pa fet només amb productes de la demarcació de Tarragona, la farina dels camps de blat de Santa Coloma, la sal del [...]
  • RUSC. Festival de poesia de l’E... Torna la poesia a l’Espluga de Francolí de la mà del RUSC, el festival de poesia del Museu de la Vida Rural. Dijous a les vuit del vespre, al jardí de l’MVR, els poetes Francesc Gelonch, Odile Arqué, Laia Noguera, Martí Sales i Manuel Forcano seran els encarregats de recitar la seva obra en la [...]
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.