Visió futurista de Melcior Casanoves.
Actualment ens diuen que els ciutadans hem de pagar impostos per a contribuir a les despeses socials. Aqueixes despeses s’originen per varis camins on no hi són aliens els governants, malgastant els fons públics sense solta ni volta i creant infrastructures funcionarials elevades. També els bancs que han acabat per haver deixat diners que no tenien en dipòsit sense discriminació. També la corrupció dels alts standings i també altres afers no ignorats per ningú.
Llavors aquests dispendis els ha de pagar algú i aquests “algú” som els soferts contribuents, que ho fem de dues maneres: Per mitjà de “contribucions” i per impostos indirectes, un exemple dels últims, els carburants on un horrorós tant per cent del seu muntant queda a la caixa de l’Estat.
Dels primers no ens em podrem eximir; si bé, sí, modificar i ampliar. Dels segons cal veure’ls-hi la fi ja que està apunt d’arribar aquell dia que gràcies a la fusió nuclear, a l’energia solar i l’eòlica, i altres beneficis de la tècnica, superaran els carburants d’origen mineral en vies d’esgotament, i que, en conseqüència haurien d’acabar amb aquest impostos indirectes: Quina felicitat gaudir de semblants enervacions que ara ens tenallen!.
No siguem ingenus… ningú s’ho creu.
Essent aquells, els principals generadors d’impostos, i quan s’esgotin els minerals. i abans, els legisladors s’hauran de donar manya per esprémer-se el magí i veure com se n’inventen de nous
Dels elements restrictius, ara ja se’n veuen: la rebaixa de sous a la classe treballadora que ja s’esforça per a subsistir o, congelant les migrades pensions dels jubilats, retallant la sanitat i l’ensenyança, o, deixant administrar sense control els plans de pensions i dipòsits a les entitats bancàries, les quals hi apliquen contrasentits i abusos com la picarol “revalorització”, dels plans pensions, de la que va seguida del signe menys (—.), a tota llum inaudita pel fet que d’un capital dipositat en un banc o caixa s’hagin de pagar interessos negatius. Quins invents!.
Quins seran els nous impostos?.Doncs els de la capacitat de creació dels polítics. Veure si ens equivocarem:
Estarà reglamentat que tot matrimoni o parella tingui només un fill. Aquell que en tingui més haurà de pagar una forta suma per cada un , per portar al món més boques a alimentar. La garbella a pagar per cada nou fill no serà el coeficient d’un sinó de 9, es clar.
Les contribucions urbanes es pagaran per volums i no per metres quadrats, de manera que si una casa mida 100 metres quadrats per 3 d’altura haurà de pagar per 3003 i no 1002.
La persona que passi de 60 quilos de pes, haurà de pagar un cànon perquè es considerarà que consumeix més, mentre el que passi de 1,60 metres cotitzarà més per entendre que absorbeix més energia solar.
La ciutadania pagarà un fort impost al inhalar oxigen del poc que produirà el planeta per haver-se esgotat els boscos, per a contribuir al manteniments de les màquines productores d’oxigen,
Disposar que les televisions i l’Internet de totes les cases, fins i tot les faveles, hagin d’abonar quantitat per cada aparell per mantenir els Estudis TV i els satèl·lits de l’espai, al ser considerats de primeríssima necessitat per al benestar social. Naturalment les quantitats recaptades superaran amb escreix el manteniment dels canals TV.
No es destinarà el 0,7 sinó el 0,14 dels pressupostos estatals per al progrés del Tercer i Quart món, (entretant ja n’haurà nascut un altre de món), tot considerant que aquest impost s’haurà de revertir als ciutadans per entendre’l “d’aplicació humana”, però dubtant de que el rebin aquells móns.
Els vehicles de tracció elèctrica hauran de pagar impostos afins als d’ara, pel motiu també d’haver de sostenir les centrals generadores.
Impost a pagar també, els transeünts que vagin calçats, acusats de ser causants de malbaratar el ferm dels carrers. No hi haurà excepció per ningú
I… més que vostès, persones clarividents, pugin imaginar. Vagin sumant-los a la llista
Salvedat; dues excepcions: Només deixaran de pagar impostos les indústries armamentístiques i els polítics, aquests fins i tot rebran subvencions.
(1).-El concepte “impost” és un dels termes de la nostra Llengua que compta amb més sinònims: Cànons, consums, arbitris, càrregues, tributs, taxes, alcabales, gabelles, impòsits, augments, quotes, contribucions, aranzels, subsidis, delmes, cens, aportacions, peatges, multes, recàrrecs i més. Quan les classes d’impostos, del més variat: directes, indirectes, ordinaris, extraordinaris, rendes de persones físiques, patrimonis territorial, rústic i urbà, activitats comercials, industrials, municipals, provincials… i altres que volen per ací, i que no relacionem perquè ens fa vergonya.
És un article de la revista El Foradot. de Melcior Casanoves
