Dels 194 països sobirans del món, tant sols 15 no tenen exèrcit, a més, donant-se la circumstància que 13 d’ells, salvant Costa Rica i Andorra són els més xicarrons del planeta.
Que un país tingui el seu propi exèrcit sembla normal. Fins i tot països com el Japó, Haití i Islàndia, que no tenen exèrcit però disposen d’alguna força de defensa. En canvi, hi ha 15 països del món que no compten amb forces militars de cap classe. Les raons són:diverses: econòmiques, de voluntat pròpia, històriques, però també perquè no poden tenir-lo ni el necessiten. Costa Rica n’és una excepció.
Situació en el mapa mundi dels Païssos sense exercit
Costa Rica és el país més gran (51.000 km²; una mica més que Catalunya), dels estats sense exèrcit. Després dels 44 dies de guerra civil a l’any 1948, el govern nascut de la pau va decidir abolir l’exèrcit. La intenció era utilitzar els diners que anteriorment es dedicaven a les armes per passar-los a l’educació i a un cos de policia. Aleshores pertenir algú que els defensi en algun moment donat, confien en el Tractat d’Assistència recíproca de l’Organització d’Estats Americans, signat per 22 països.
Com a conseqüència d’aquesta decisió Costa Rica és avui un dels països més demòcrata del món i el més pròsper de Centreamèrica. Degut a la seva seguretat interna s’ha convertit en la seu de nombrosos Organismes internacionals: la Cort Inter-americana de Drets Humans i de la Universitat de les Nacions Unides per a la Pau, entre els més importants.
Països petits amereicans : Saint Lucia, Sant Vicent i Granada
Aquests tres països situats en la mar del Carib són membres del SRS (Sistema Regional de Seguretat), una organització que agrupa diversos països instituïda el 1982 rere la revolució comunista de l’illa de Grenada . Tots ells es comprometen a prestar-se ajuda mútua en cas de desastres naturals i de revoltes o amenaces a la seva sobirania. Els protectors del SRS són els Estats Units i el Canadà.
Països d’Oceania: Les Illes Palau, les Illes Marshall i l’Estats Federats de Micronèsia, els tres a l’Oceà Pacífic
Quan es van independitzar els tres van signar el Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units, atorgant-li la defensa del seu territori. Els tres constituïren un fideïcomís amb els Estats Units que implica que els nord-americans poden reclamar-los terres per a establir bases militars quan el fos necessari en qualsevol dels tres països. Així mateix l’exèrcit nord-americà pot reclutar soldats allí, donant-se el cas que l’allistament és més alt allí que en qualsevol dels cinquanta estats nord-americans.
Car paguen “la proteccció”
Els 5 últims països del Pacífic: Nauru, Samoa, Tuvalu, Kiribati i Illes Salomó.
La població de tots aquests països és tan petita que per falta d’infraestructura no els permetria tenir exèrcit. Amb tot, els quatre primers tenen acords de defensa amb països diferents: Nauru té un acord amb Austràlia, mentre que Samoa el té amb Nova Zelanda i Kiribati l’acord de defensa el te pactat amb tots dos. Tuvalu, no té exercit però si una llanxa ràpida cedida per Austràlia, que els serveix per a patrullar la seva costa. Quant a les Illes Salomó, després de la guerra civil que va acabar en 2003 la seguretat està controlada per una força policial internacional.
Europa: Ciutat del Vaticà Andorra i Liechtenstein.
A Europa també hi ha dos estats que no tenen exèrcit. En el cas Vaticà. tot i que sembla podria ser-ho la Guàrdia Suïssa, de fet és només és institucionalment la guàrdia del Papa, no la del l’estat. La seguretat li vetllaria Itàlia en cas necessari.
El Principat d’Andorra és un microestat sobirà amb 468 km² d’extensió i prop de 80.000 habitants. Es tracta d’un dels països sense Exèrcit permanent. La protecció li donen els dos Estats que el rodegen: Espanya i França,amb els quals hi té signats tractats.
En el cas de Liechtenstein és simplement una qüestió econòmica. L’última vegada que Liechtenstein va tenir un exèrcit va ser en 1866, i així i tot mai va arribar a entrar en combat. Una vegada dissolta la confederació germànica de la qual formava part, el govern va deixar d’assignar fons per a usos militars.
Resumint: Tots aquests estats viuen amb un nivell de vida pròsper, són respectats, i els seus ciutadans viuen feliços i tranquils. Vist doncs aquest sistema, perquè els 179 països restants no cancel·len els exèrcits que tant sols serveixen pel bel.licisme?
Es un article de Josep M.Contijcoh 
