Tot i que ser especialista en vins és tasca difícil ja que els vins varien segons les anyades, evolucionen amb el temps i en el nostre país hi ha milers de vins de totes classes, colors i marques.
A més, hi ha cellers que canvien d’enòleg i decideixen fer un vi de manera diferent mantenint, això sí, la mateixa etiqueta. Per tant, ser expert en vins consisteix més aviat a coneix-se’ls somerament i dedicar-li una miqueta de temps a estudiar-los només per a no ser un neòfit.
I si es desitja aprofundir una mica més i aprendre alguna cosa sobre criances, maduració, temperatures… llegint i seguin les pautes d’aquest article estaràs preparat per a entendre’l, i més que ser un “entès” més aviat “gaudidor” del vi i el seu entorn.
Com tastar (catar) un vi
Hi ha que fer-ho pas a pas, de manera senzilla i sempre amb una màxima dèria. De vegades es pensa que el coneixement del vi és una cosa reservada per a grans experts o sommeliers, no és així, qualsevol pot gaudir-lo i analitzar les sensacions que ens produeix en degustar-ho. Tan sols cal afinar tres dels els cinc sentits: La vista, l’olfacte i el gust per aplicar-los als primers passos:
1. Fase visual
Destapem i ens servim un ditet de vi. Primer, es de rigor olorar el suro ja que ens donarà pistes. Agafem la copa, intentant no escalfar el líquid. Inclinar la copa uns 45º . Primer observarem el color, el qual ens donarà una idea de l’edat del vi. En general, en un vi negre, si el color és més robí o cirera i brillant és el vi més jove; si és més granat o teula tirant a ataronjat, sol ser un vi més envellit amb criança. També cal mesurar la densitat del vi. A més densitat, més concentració d’alcohol, o sigui més graduació. Si movem lleugerament el vi per la copa, observarem com cauen les llàgrimes de vi. A menor velocitat de caiguda, major densitat.
2. Fase olfactòria
Sense agitar el vi, fiquem el nas i l’olorem. Primer localitzarem les aromes primàries, són els propis del raïm de naturalesa fruitera o vegetal. Després agitem la copa lleugerament perquè el vi entri en contacte amb l’oxigen i desprengui més aromes, aquests són els secundaris. Continuem agitant amb més energia per a donar pas als terciaris, (els coneguts com bouquets,) que de fet són més complicats d’endevinar; es classifiquen en diferents conceptes: vegetal, torrefactes, fruita seca…).
3. Fase gustativa
Són les primeres sensacions del gust que percebem quan el vi arriba a la boca. Amb la llengua el passem d’un costat a l’altre i tractem d’apreciar els quatre sabors bàsics: salat, dolç, àcid i amarg. Analitzarem en tercer lloc la via retronasal. Una vegada hàgim empassat el vi, l’escopim, i expulsem l’aire pel nas. Si durant un temps percebem les mateixes sensacions, direm que aquest vi és de qualitat.
Finalment, destacarem quin final ens ha deixat el vi després d’haver aplicat aquestes tècniques: pot ser tànic, àcid, etc… fins i tot pot tenir un final poc agradable (brut). Segons la persistència d’aquest final es pot parlar d’un vi curt (si dura menys de dos segons), mitjà, llarg i fins i tot molt llarg (entre nou i dotze segons).
A grans trets, així es realitza un tast. Tot seguit parlarem amb més en profunditat de colors, aromes i altres particularitats dels vins, negres, blancs, rosats i espumosos. Consideracions prèvies Per a fer un tast de vi, no portar perfum damunts i aromes de colònies per a evitar extorsions a l’hora de inspeccionar-lo i si s’hagués de provar diversos vins, sempre s’ha de fer en una copa diferent per a cada vi.
Maneres de tastar (catar) el vi
Si el vi es pren molt fred (de 2º C a 4 °C) gairebé no es podran percebre les seves aromes i els sabors àcids quedaran accentuats. Per contra, si un vi es pren calent, és a dir, a més de 20 °C, es notarà massa l’alcohol i es percebran en excés els sabors dolços. Entre un i altre límit hi ha tota una gamma de temperatures a les quals es pot prendre el vi segons de quin tipus sigui (negre, blanc, rosat, espumós, generós…etc); Veieu:
La temperatura ideal per beure cada vi
Aquesta és la temperatura bona amb la qual s’ha de beure cada tipus de vi, segons l’OCU:
-
Vi espumós (caves, el d’agulla i altres per l’estil) a 7° C
-
Vi blanc dolç (moscatell,màlaga i afins): 8° C
-
Vi negre jove: 9° C
-
Vi blanc jove sec: 10° C
-
Vi rosat: 10° C
-
Vi generós (como vi de Xeres, “manzanilla”, “oloroso”…): 11° C
-
Vi blanc fermentat en barrica: 12° C
-
Vi negre criança: 15° C
-
Vi negre reserva y gran reserva: 17° C
Vins de marca:
●Cabernet sauvignon–18º
● Merlot Carmenere—18º
● Syrah—18º
● Malbec−16º
● Pinot noir−14º
● Sauvignon blanc− 8/10 º
● Rosa espumós de collita tardana− 6º a 8º
● Els Penedès blancs i Negres− 10 -15º
● Vins de Màlaga dolços 6-8º
● Vins de la Conca 11 -13º
Com s’ha de refredar el vi:
La millor manera de refredar una ampolla de vi és introduir-la en un recipient amb aigua i gel uns minuts, ja que així el líquid es danyarà menys i es temperarà abans. Obser-veu, en qüestió de temperar , un vi negre jove trigarà 145 minuts a refredar-se a la nevera a temperatura de 6 °C, però només tardarà 13 minuts si s’ha ficat en una glaçonera amb aigua i gel al 50%; mentre que un vi blanc jove sec trigarà 13 minuts a tan sols en 12 minuts, respectivament, segons l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris).
Ficar-lo en el congelador i en el cas del calent, acostar-los a una font de calor no són mètodes vàlids, ja que els canvis bruscos de temperatura li són perjudicials.
Com conservar un vi una vegada oberta l’ampolla:
Ja saben: el millor que pot fer-se amb una ampolla una vegada oberta és beure-la. De no fer-ho, cal recordar que els grans enemics del vi són l’oxigen, la llum i els canvis de temperatura extrems. Penseu: “Tan aviat com es lleva el tap, comença deteriorar-se per l’exposició a l’oxigen”.
Obrir l’ampolla li suposa un canvi molt dràstic al vi, s’oxida i poc a poc va perdent aroma, sabor i qualitat”, i tenint-lo massa temps obert pot arribar a convertir-se fins i tot en vinagre.
Els vins blancs tapats amb el seu propi suro o amb un tap especial, i refrigerats aguanten més que els vins negres i rosats. Els més efímers són els espumosos, per la qual cosa convé beure’ls el mateix dia que s’ha obert l’ampolla. Els negres de criança, poden mantenir-se oberts com a molt una setmana, però recordant sempre que aniran perdent aroma, sabor i qualitat amb el pas dels dies, en canvi els rosats i blancs aguanten quatre dies més o menys. Cal tapar sempre l’ampolla oberta amb el seu propi tap de suro però si està danyat, pots utilitzar un tap especial per a vi que es troben en moltes botigues de vi.
Com conservar l’ampolla oberta:
En aquest punt tots els especialistes responen igual. És preferible conservar l’ampolla oberta a la nevera (no al congelador) perquè el fred alentirà la seva degradació i permet que el vi torni lentament a la temperatura ambient.
No podem deixar el vi a la taula donant-li la llum perquè es deteriora. Un espumós és molt delicat pel carbònic que té. També tenir en compta que la cullereta al broc de l’ampolla es una quimera, no conserva pas les bombolles; ho diuen els experts
I una anotació en el qual tots els especialistes es mostren d’acord també: una ampolla oberta i convenientment tapada, no ha de ser guardada mai en posició horitzontal, com legislat està abans d’obrir-la, ja que en posició vertical evita el contacte de l’aire.
Per tot lo explicat, qualsevol ampolla de vi oberta sempre ha de ser beguda el més aviat possible en pocs dies.
Manteniment de les ampolles abans de ser obertes:
Cal posar sempre les ampolles en disposició horitzontal perquè el vi estigui en permanent contacte amb el suro, mantenint-lo humitejat, i tenir-lo en un lloc que gaudeixi d’una temperatura relativament estable, així millora la seva qualitat.
Temps que es pot guardar una ampolla de vi tancada:
Vins Joves: no més d’un any; pot ser una mica més per als vins que han passat per barrica alguns mesos (vins joves roures) però no gaire més. Vins Criança: entre quatre a cinc anys. Vins Reserva: entre vuit a deu anys. Vins Gran Reserva: 15 anys o més.
Que cal fer perquè el vi no s’avinagri?
Claus que s’han de seguir per a aprofitar un vi que ja és obert.
●Tapar l’ampolla
●Refrigerar el vi
●Mantenir l’ampolla en un lloc fosc
● Conservar l’ampolla en vertical
● Canviar el vi d’ampolla
Referent als taps de les ampolles:
Fins fa poc temps es exigia que els taps de les ampolles de vi anessin tapades amb suro de surera, però avui en dia es veuen gran vins amb taps de suro sintètics i tapes de metall. Pel que sembla els experts moderns diuen que el tap no res té a veure amb la qualitat del vi. Veure per a creure …
El vi adequat per a cada menjar:
Pels APERITIUS: Xerès sec, Xampany o Cava D.O. Corpinat, un bon blanc sec.
ENTREMESOS: Blancs i Rosats del país, Blancs secs o semisecs, Sauvignon blanc, Xampany o Cava.
EMBOTITS: Rosats molt afruitats, Negres joves frescos tipus Beaujolais o Adalta negre
OSTRES I MARISCOS: Per a les ostres recomanem vi blancs secs o semi secs i amb bombolla : com Godello , Xerès Fi, El pescador, caves i xampanys. Per als mariscos vins blancs perfumats i de cos com el meursault, Albarinyo, Cava o xampany, Sau-vignon blanc, també Rosats amb caràcter.
PEIXOS: en general tots els vins blancs secs o semisecs, Sauvignon blanc, Albarinyo, Alella. Als peixos blancs cuinats al forn o a la planxa van a la perfecció amb blancs secs, joves o en barrica i amb blancs més afruitats, fins i tot negres joves.
FOIE-GRAS: grans vins blancs, semisecs i perfumats, també el Sauternes, el Xerès Amontillat, cava o xampany
CARNS BLANQUES, POLLASTRE, GALL DINDI I CONILL: vins negres de qualitat, Aromàtics i no massa corpulents com els de la Conca.
CARNS ROGUES I ÀNEC: vins negres amb cos com algun Ribera de Duero
CALLS I CARAGOLS: vins blancs corrents, Rosats de qualitat o Negres Lleugers.
CAÇA: vins negres amb cos, tipus Priorat
AMANIDES: només admeten vi quan van condimentades sense vinagre; llavors blanc
SALSES: Segons la salsa. Salses de peix: un Blanc Penedès, Albariño. Salses de carn: Chianti, Beaujolais, Riojas i Vins Joves. Salses napolitanes: Priorat, Jumella.
FORMATGES: els formatges blaus forts: els millors vins negres de les millors anyades i els grans xampanys i caves. Els lleugers i cremosos : amb vins negres com Rioja o Ribera de Duero.
POSTRES: com a norma general per a les postres els caves i xampanys semisecs i grans vins blancs licorosos i generosos funcionen a la perfecció.
XOCOLATA i el vi negre realitzen molt bon maridatge. L’amargor de la xocolata negra potència el sabor de vins elaborats amb la varietat de raïm Cabernet Sauvignon, Ull de llebre o Merlot (vins amb tocs a fruits vermells empansats ).
COMPOTA DE FRUITES també van bé amb els negres criança, mentre que l’àcid de les amanides de fruites combinen perfectament amb la frescor de blancs ben freds.
CREMES I PASTISSOS poden acompanyar-se amb vins espumosos i fins vins negres joves per a aconseguir netejar i refrescar el paladar i evitar que les postres embafi..
PITZZES: A les pizzes vegetals el seu perfecte maridatge és amb vins blancs amb agulla o amb rosats. També hi tenen cabuda els vins espumosos i, fins i tot, els vins un xic dolços. Per a les pizzes de formatge, tan fa que sigui negre o blanc però que tinguin criança. Les pizzes amb diferents tipus de carns, ja sigui pollastre, vedella, pernils o bacon, són els vins negres joves, aromàtics i afruitats, amb una bona acidesa.
EL TIPUS DE COPES I GOTS PER A VINS I LICORS
Creiem que sobren les explicacions.
Com agafar la copa.
També creiem que no caldrien explicacions, però uns consells subjacents no vindran de més:
“El vi es pren el més allunyat possible de la part ampla de la copa per evitar que s’escalfi amb les nostres mans. Quan a la forma d’agafar-la, els virtuosos diuen que s’ha de fer com indiquen els gràfics; no obstant si els dits no ens segueixen es poden agafar més que bé amb les posicions 1 i 2
Fins on s’ha d’omplir una copa de vi:
S’omple fins a «l’equador» de la copa; és a dir, fins on està el seu major eixamplament; llavors es busca que hi hagi el màxim contacte amb l’oxigen, i que se puguis girar sense vessar el vi.
I finalment els últims consells
Raons per beure el vi:
● És aliat del cor
● Millora la pròstata
● Ajuda la funció cognitiva del cervell
●Allibera el dolor
● Redueix el risc del càncer
● Rebaixa la grassa del cos
● Neteja el paladar
●Combat les bactèries bucals i també les que han entrat al cos.
●●● DE TOTES MANERES NO US PASSEU.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
