Amb la denominació de Big Ben (“gran Ben” en català) es coneix el rellotge de Westminster, que popularment, per extensió, se li diu també a la torre on és situat avui anomenada «Torre Elisabet», construïda a la cantonada de l’edifici de les dues cambres del Parlament Britànic. Fou dissenyada per Charles Barry, després que el vell palau de Westminster fos destruït pel foc la nit del 16 d’octubre de 1834. La nova torre fou construïda l’any 1858. Els dos són símbols de Londres, i per ampliació d’Anglaterra.
La torre fou dissenyada a l’estil gòtic victorià d’acord amb l’estil de tots els parlaments de l’Imperi. Té 96 metres d’altura, encara que el cos pròpiament de la torre és de 61 metres, El cos és una paret de 26 mestres amb revestiment de pedra i els 35 metres restants els forma un capitell de ferro colat, on en l’interior hi ha un petit mirador i un far que s’encén cada vegada que el Parlament està reunit el capvespre. Va ser instal·lat en 1885 per ordre de la reina Victòria, per a controlar des del Palau de Buckingham als parlamentaris quan estaven treballant. L’estructura està assentada sobre una base de 15 metres quadrats.
El rellotge va entrar en funcionament el 1859, tot i que la primera vegada no va sonar per motiu que les agulles eren massa pesades, fet que motivà una gran xerinola del públic i dels mitjans de difusió. Amb tot, es tracta d’un dels rellotges més fiables del món, ja que és capaç de suportar les inclemències meteorològiques com la neu i el vent sense deixar de sonar, fins i tot tocà amb puntualitat durant bombardejos dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els quatre rellotges que flanquegen la torre estan situats a 55 metres d’alçada.
El rellotge, en aquells dies va ser el més gran del món, capaç de donar cada hora amb precisió. El mecanisme del rellotge va ser completat l’any 1854, però la torre no fou acabada fins a quatre anys més tard.
Els quatre laterals del rellotge i les seves esferes van ser dissenyades en una estructura esfèrica de ferro de 7 metres de diàmetre contenint 312 peces de vidre opac. A la base de cada cara del rellotge hi ha una inscripció en llatí que diu: Domine salvam fac Reginam nostram Victoriam Primam («Déu guardi a la nostra reina Victòria Iª»). La maneta que marca les hores té 2,7 metres de llarg, mentre que la que marca els minuts mesura 4,3 metres. El seu dissenyador va ser nomenat Lord per la reina Victòria.
Malgrat ser un de les atraccions turístiques més famoses del món, l’interior de la torre no està obert a visitants estrangers, només per als residents al Regne Unit els quals han de sol·licitar una visita amb antelació. La torre no té ascensor, per la qual cosa els visitants han de pujar 334 graons de pedra fins a la part superior.
Tot i que pel nom “Big Ben” es coneguda universalment, aquests mots, en principi es referien tant sols a la campana principal que es troba dins de la torre que s’encarrega de tocar les hores. Es creu que rep aquest nom, pel fet tant simplicista i infantil que tenen el saxons de batejar els seus símbols amb noms propis fruit de la improvisació d’un moment, que en el cas d’aquesta campana se li donà el nom en honor al primer encarregat de la fonació, un tal Benjamin Hall, home de proporcions molt obeses. La campana té un pes aproximat de 13 tones encara que en alguns llocs hi figuren 14 i fins 15.
La campana grossa i el seu martell picador
El mecanisme del rellotge
Excel.lent perspectiva de la torre
En una fase de neteja de l’esfera
Aquesta campana més grossa es la que toca les hores però n’hi ha de més petites que s’encarreguen dels quarts d’hora. A l’edifici li canviaren el nom per Elizabeth Tower en honor a la Reina Elisabet II , encara que tothom el segueix coneixent pel seu nom popular.
El pèndol del Big Ben per a ser ajustat amb major precisió el calibren mitjançant monedes apilades a la base del pèndol que si afegeixen o es treuen de tant en tant i segons la climatogia .
I com passa amb tots el icones nacionals a l’any 2005, es van descobrir documents a casa d’un àrab sospitós en els quals el Big Ben apareixia com un possible objectiu terrorista. En aquests documents també hi apareixien com a objectius l’Estàtua de la Llibertat i la Torre Eiffel.
Una de les reparacions del torre y rellotge
Gravat del dia de la Inauguració el 1859
Tot i la parafernàlia publicitària que li guarden, el “Big Ben” també ha patit diversos incidents al llarg de la seva història,tot i el seu mèrit de no haver parat de tocar en plena guerra mundial.
Al cap d’any de 1962, el rellotge es va endarrerir a causa de la gran quantitat de neu acumulada a les agulles.
A l’agost de 1976, va patir la seva primera i per ara única avaria. A causa del desgast del metall, el mecanisme del repic del rellotge es va trencar. Fou reposat immediatament.
L’abril de1997, es va aturar. Tres setmanes després, es va tornar a parar unes hores per causes tècniques.
El mes de maig de 2005, va tenir varies aturades pel fortuït clima calorós que regnava a Londres.
El 29 d’octubre de 2005,el van aturar durant 33 hores per revisar-lo. Va ser el manteniment més llarg en 22 anys.
Al mes d’agost de 2007, el van aturar per a una revisió.
Observin però, la maquinaria més precisa que ha de tenir i la contínua i persistent vigilància que l’han de sotmetre, ja que aquestes han estat aturades durant el seus 160 anys de funcionament.
I la seva projecció amb Catalunya
La Colla Joves Xiquets de Valls aixecaren una torre de 5 x 7 el mes de juny de 2014 davant lel Big Ben. A l’acte hi assistiren, a més de la comunitat catalana resident al Regne Unit, a més dels simpatitzants castellers de tot el món, nombrosos turistes, tafaners i, varis personatges coneguts, entre ells l’historiador de la guerra civil, Paul Preston, així nombrosa població londinenca La colla Jove a més d’ensenyar al poble anglès una de les mostres més significatives de la cultura catalana, aquell dia també deixaren patent el dret de fer un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya.
Castellers catalans a Londres
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
