opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc de l’Estat, si bé en èpoques passades n’imprimí també la  banca  privada.

Model d’un Assignat paper moneda francès de l’època de la Revolució del 1769

Bitllets son els sistemes de pagament  monetaris  moderns, mentre les monedes ja han estat presents des de els albors de la humanitat. Actualment es monedes s’acostumen a fer servir per als pagaments de menys valor mentre que els bitllets són per els de valors superiors . En el llenguatge quotidià el terme ‘moneda’ es reserva per a les peces de metall i ‘bitllet’ per les de paper.

El paper moneda fou introduït pels comerciants xinesos durant la dinastia Tang (entre els anys 618 i 907), duent a terme les grans transaccions amb bitllets per tal d’evitar el transport de monedes metàl·liques. La utilització del paper es va estendre durant el segle X, quan l’escassetat de coure va obligar l’emperador de la dinastia Song a emetre els primers bitllets de curs legal. L’administració xinesa va adoptar oficialment els bitllets de banc el 1024. Com sigui que la moneda de metall era present encara en la mentalitat de l’època, en els bitllets de la dinastia Song hi figurava la imatge de monedes.

La primera menció occidental del bitllet de banc vingué del viatge de Marco Polo, en el segle XI, quan descriu: «El Gran Khan fa servir com a moneda escorces d’arbre que semblen cartes»

El primer banc que va emetre bitllets a Europa fou, el 1661, el Banc d’Estocolm. Fins al regnat de Lluís XIV de França, els bitllets eren emesos tan sols per petits creditors i no comptaven amb l’autoritat de l’Estat. A partir d’aquest rei les emissions van canviar per passar a fer-los cada país; malgrat tot, els bitllets emesos per bancs privats encara són d’ús actualment a EscòciaIrlanda del Nord i Hong Kong.

A Espanya van arribar els bitllets el 1780, durant el regnat de Carles III i el seu ús es va popularitzar ràpidament més còmode, ja que amb l’ús dels bitllets no era necessari traslladar-se amb la borsa plena de monedes i els inconvenients que representava.

Als Països Catalans, les autoritats d’ocupació franceses a Barcelona durant els anys  1813 i 1814 van emetre  Assignats  imperials de 100 pessetes  (l’assignat era el paper moneda emès per la Assemblea Nacional a França durant la Revolució Francesa).

La difusió de l’assignat no va ser massa acceptat degut a la seva inestabilitat i pèrdua de valor constant.

Seguidament, el Banc de Barcelona va posar en circulació bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868; altres bancs locals com el de Reus, el Balear i el de Tarragona  també van fer emissions de rals en aquella època. Més endavant, un cop creat el Banc d’Espanya (1856), diverses societats de crèdit van emetre obligacions al portador, acceptades com a paper moneda.

La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments, durant la guerra civil espanyola (19361939) van editar els seus propis bitllets de cèntims i pessetes, a causa de l’escassetat de monedes de poc valor nominal. Montblanc va ser una població que feu els seus propis bitllets.

Les falsificacions

Així com la falsificació de monedes d’or i plata és menys rendible perquè el valor del metall sostret o canviat per altre metall pobre no és massa rendible en canvi, els bitllets de paper resulten més atractius per al frau. Per aquest motiu són notoris les falsificacions produïdes al llarg dels anys. Citem alguns exemples:

Pel que respecta a la falsificació de monedes va ser famós a Espanya el frau dels  duros sevillanos , fets d’un aliatge de plata de baixa qualitat. Els  duros  sevillanos  fins i tot van arribar a ser sinònim de falsedat. En català existeix una expressió molt fefaent: Ets més fals que un duru sevillanu”.

Pel que respecta als papers moneda encara n’hi hagueren més de fraus i sonats, En 1926 es va produir una falsificació de gran magnitud a Hongria, per valor de 10 milions de francs francesos Aquesta operació de falsificació fou promoguda per Alemanya i Àustria en represàlia de la derrota de la Primera Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial, els  alemanys valent-se d’uns especialistes jueus internats al camp de Mathausen van falsificar lliures britàniques i dòlars nord-americans, amb tanta habilitat com per fer circular pel món 130 milions de lliures esterlines d’elevada qualitat, a fi de perjudicar l’economia britànica

La quantitat de diner falsificat als Estats Units en diverses èpoques s’estima en 100 milions de dòlars.

Cada any, el Banc Central Europeu retira centenars de milers de bitllets d’euros falsificats. El 2003, van ser retirats de la circulació 551 287 billetes i 26.191 monedes, mentre en el primer semestre del 2010 foren 387.000 els bitllets falsos retirats.

Per evitar les falsificacions s’han implantat les següents Mesures de seguretat:

Marca d’aigua o filigrana: el paper té una o més imatges impreses amb diferents espessors que només es veuen a besllum.

El Blanquejador: s’usa paper sense blanquejadors òptics, d’aquesta forma no pot falsificar usant el paper comú. Aquest sistema pot detectar-se fàcilment emprant una font de llum ultraviolada.

Relleus: el paper té relleu en diferents parts del bitllet.

Tinta òpticament variable (OVI): és una tinta que canvia de color segons l’angle de l’observador i la incidència de la llum.

Alguns països, emeten bitllets de polímer (base de plàstic) per augmentar la seva resistència i per permetre la inclusió d’una finestreta transparent de pocs mil·límetres, una característica de seguretat molt difícil de reproduir amb tècniques normals de còpies.

A Europa, els bitllets de l’euro van entrar en circulació l’1 de gener de 2002 en els 12 primers estats de la UE que van adoptar l’euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal.

En el segle XX cada país per petit que fos tenia la seva particular moneda en paper. Un cas il.lustratiu és el de l’Illa Montserrat, una petita illa del Carib, actualment sota el domini britànic, d’extensió 102 Km2 i uns 5.000 habitants, té per moneda nacional el “Dòlar del Carib Oriental”.

Malgrat tot, les monedes divisa avui mes importants del món són;

–El Dòlar americà: acceptat universalment a tot el món

L’Euro: que només amb 16 anys de vida s’ha consolidat com la segona moneda del món. És la moneda oficial dels 18 països que conformen l’Eurozona, encara que també s’utilitza en altres estats europeus com Ciutat del Vaticà, Mònaco o Andorra.

Importants també encara darrere de les anteriors;
– Ien japonès:Aquesta moneda té 140 anys i és una de les principals referències internacionals.

Lliura esterlina: Els orígens de la Lliura es remunten al segle XII i segueix sent una de les monedes més fortes del món.

Dòlar australià: És una de les divises més estables del món i amb àmplia difusió a l’Asia i Oceania

Franc suís: Aquesta divisa es considera un valor refugi, és a dir és una moneda estable en temps de crisi econòmica.

Dòlar canadenc: En 2011 van ser un dels primers països en incloure polímers,

el material de base plàstica,per evitar falsificacions
– Peso mexicà: La moneda oficial de Mèxic i acceptada per realitzar

transaccions en tota Amèrica Llatina i també a la frontera d’Estats Units. Comparteix el mateix origen que el Dòlar Nord-americà: l’antiga moneda coneguda com a Dòlar Español.

Yuan xinès: És la unitat monetària oficial a Xina des els anys 40. Malgrat tot, aquesta moneda no cotitza als mercats internacionals com a divisa.

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH   

 

Print Friendly
Similar posts
  • RIUBOMBORI 2017. Obertes les inscripcions al RIUBOMBORI 2017 en una edició que presenta com a novetat destacada el guardó “Reconeixement Jordi Francolí” Els grups o cantautors seleccionats per participar al festival percebran una dotació econòmica en forma de premi. La Cultural Jordi Francolí obre inscripcions als grups musicals i cantautors interessats a participar en el Festival Riubombori [...]
  • Inauguració de “Josep Darder. Retrats... El proper 26 de maig, a les set de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Josep Darder, retrats de llençol, una iniciativa de l’Associació Cultural Narcís Darder i del museu. L’exposició, que es podrà veure fins al 27 d’agost a la sala Maria Font, és una aproximació [...]
  • “Hospitalitat” de Jaume Vidal “Hospitalitat” guanya la votació popular d’XYZ que enguany intervindrà les torres de la Carrova i Campredó.   El projecte Hospitalitat de Jaume Vidal (Amposta 1977) ha guanyat per  votació popular la tercera edició de la convocatòria d’art públic i instal·lacions a espais singulars de les Terres de l’Ebre XYZ, impulsada per Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre, que enguany [...]
  • “2017 · Any Alabastre Sarral” Segueixen les activitats organitzades en motiu de la celebració del centenari de la obertura del primer taller modern d’alabastre a Sarral. Es realitzarà una cercavila i un contacontes ambientat en l’alabastre. Aquest diumenge 28 de maig està previst un acte de doble celebració, ja que a banda de “2017 · Any Alabastre Sarral”, cal destacar [...]
  • Festival Terres Catalunya. El festival terres Catalunya aposta per convertir les Terres de l’Ebre en un referent internacional del turisme sostenible.   Ja està tot a punt perquè del 31 de maig al 3 de juny se celebri a Tortosa la primera edició del terres Catalunya – INTERNATIONAL ECO & TOURISM FILM FESTIVAL i del congrés sobre Paisatge, [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc ....

Veritats d'una trajectoria 14

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

HOMO@TechnoCalçotada 11-03-2017 Part2 Tarde

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Stromboli Jazz Band va celebrar el seu 5è aniversari

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.