opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI.

Com els catalans vam construir un Estat del Benestar al marge de l’Estat espanyol.

Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirector del Museu d’Història de Catalunya.

Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

La industrialització de Catalunya, a partir de la dècada de 1830, va generar una societat essencialment diferent, i amb necessitats pròpies. L’Estat espanyol, ineficient i centrat en un model econòmic antic, es va revelar incapaç d’atendre les noves demandes socials. En aquest context, els sindicats obrers i també altres institucions socials van haver de construir una mena d’estat del benestar a l’ombra. Una de les primeres funcions dels sindicats contemporanis va ser la creació de mutualitats, o entitats d’ajuda mútua, destinades a ajudar els seus socis en cas de malaltia, atur o altres necessitats.

Ja a mitjan segle XIX, es van estendre les cooperatives de consum, que pretenien fer accessibles a la classe obrera un gran nombre de productes. En els anys següents, també van aparèixer les cooperatives de producció, que alguns sectors llibertaris van veure com una alternativa al capitalisme. A les cooperatives, tots els socis en són accionistes i, doncs, en són alhora treballadors i empresaris.

L’escassa aposta per l’escola per part de l’Estat liberal espanyol va convertir l’analfabetisme en un mal crònic. Això explica l’enorme difusió de l’escola religiosa i de les escoles privades a Catalunya. També des del moviment obrer es va intentar respondre a aquesta situació amb la formació d’acadèmies i d’ateneus, on els treballadors i treballadores podien estudiar després de les llargues jornades laborals.

Per una via similar, la classe obrera va poder accedir a l’assistència mèdica mitjançant la creació de mútues. Aquest va ser el cas de la Quinta de Salut l’Aliança, una cooperativa sanitària creada el 1904 i que els anys següents es va estendre àmpliament.

La previsió de la vellesa, i el foment de l’estalvi entre la classe treballadora van ser un dels motius de la creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, també el 1904. L’entitat, liderada per l’advocat catalanista Francesc Moragas, va néixer després de les dues vagues generals de 1901 i 1902, i pretenia garantir un futur digne a les famílies obreres.

L’obtenció de les primeres cotes d’autogovern, amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) va permetre eixamplar l’economia i els serveis socials. La Generalitat republicana (1931-1939) va fer un salt extraordinari en aquest terreny. Durant la II República, el regidor d’ERC a Barcelona Roc Boronat va crear l’Associació de Cecs de Catalunya i el cupó dels cecs, que va permetre garantir una vida digna als discapacitats visuals i a altres col·lectius històricament marginats.

Tot aquell teixit social es va esfondrar amb la desfeta de 1939. Algunes entitats van ser dissoltes, altres van patir la depuració dels seus directius i associats, molts dels quals van haver d’optar per l’exili. Les associacions que van sobreviure van haver de modificar substancialment el seu sistema de funcionament i les seves actuacions. En aquell context, el monopoli de la caritat exercit per l’Auxilio Social de Falange Espanyola va manifestar de nou la incapacitat de l’Estat espanyol per generar una xarxa social eficaç. Tampoc el model de seguretat social sorgit de l’Estat totalitari no va resondre a les autèntiques necessitats socials. Avui que estem construint la República Catalana, com a estat social i de dret, és bo que reprenguem la nostra tradició com a base per encarar un futur que volem equitatiu i just.

Print Friendly
Similar posts
  • Dansara Sarral, setmana de molta acti... Els alumnes del centre sarralenc participaran en diferents actes en motiu del Dia Internacional de la Dansa. Aquest 29 d’abril es celebra arreu del món el Dia Internacional de la Dansa i és per això que els alumnes de DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral, tenen una setmana plena d’activitats on participaran en diferents [...]
  • Quinze cellers i 4500 copes venudes. El Mercat de vins i caves de la DO Conca de Barberà arriba a les 4500 copes venudes el primer cap de setmana. Amb aquest primer cap de setmana de Mercat s’ha arribat a una de les millors xifres dels últims anys amb més de 13500 tastos. El Mercat de vins i caves de la [...]
  • Els inicis de l’exportació… La conferència va anar a càrrec de l’empresari català Ramon Termens Navarro. El passat divendres 21 d’abril a les 20h, la Sala Josep Puig Torné de l’Ajuntament de Sarral s’omplia de gom a gom en motiu de la xerrada “Els inicis de l’exportació, del regal a la il·luminació. I ara què?”, que forma part del [...]
  • ExtincióFest. Lo Pati impulsa l’ExtincióFest un certamen multidisciplinari sobre l’extinció d’espècies i l’autodestrucció humana . Comissariat per Oriol Fuster proposa set actuacions entre les quals hi ha concerts, presentacions i conferències.   Cada any s’extingeixen entre 30.000 i 140.000 espècies arreu del planeta en allò que els científics han anomenat l’Holocè o la sisena extinció de [...]
  • Festa de les Pubilles. Sarral Va tenir lloc aquest diumenge 16 d’abril. Sarral s’omplia aquest diumenge d’alegria i celebració en motiu de la Festa de les Pubilles. El dia donava el tret de sortida a les 11h del matí des de l’Ajuntament de Sarral, amb una cercavila liderada per la Xaranga Tocabemolls que va servir per recollir les Pubilles 2017 [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc ....


El Foradot

Opinió. -Dolors Feliu. .

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat..

La Llei catalana garantirà tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el ‘sí’ al referèndum....


El Foradot

Opinió. -Enric Casulleras .

És així de senzill..

Al segle XXI les societats democràtiques resolen les qüestions de sobirania sotmetent-les a referèndums....


El Foradot

Opinió. -Ricard Gomà .

Estat de Benestar: canvi de prioritats i sobirania.

Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania....


El

Opinió. - Ramon Tremosa

Abans pobra que catalana.

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans.....


El

Opinió. - Jofre Llombart

O juguem tots, o punxem la pilota,.

La incapacitat de resoldre qüestions quotidianes ha dut a voler la independència moltes persones que no s’ho plantejaven.......

Veritats d'una trajectoria 13

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

HOMO@TechnoCalçotada 11-03-2017 Part2 Tarde

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Stromboli Jazz Band va celebrar el seu 5è aniversari

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.