opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Historia de la patata.

La patata, o papa, va ser conreada per primera vegada entre els anys 8000 i 5000 a. C. a Sud-amèrica.

La Patata 647x400

Des de llavors s’ha estès per tot el món i s’ha convertit en un aliment bàsic en tots els països del món. La paraula ‘patata’ prové del terme inca náhuatl ‘potatl’.

La patata la portaren a Europa els colonitzadors espanyols i portuguesos. En el nostre continent, en principi la van considerar una raresa botànica. Molts prejudicis i tradicions s’interposaven en el seu camí. La ignorància del poble els feia refusar per creure que portava malalties, fins i tot la lepra, qüestió per la qual es tardà varis anys en difondre-la Van haver de passar diverses generacions fins que aquesta raresa botànica es convertís en una font d’aliment fonamental per al poble europeu. La inquietud esdevingué de les classes altes que es preocuparen de buscar un aliment per al poble ras, quan aquell passava gana pels efectes de les guerres que assolaren Europa el segle XVII. Semblava ser el cultiu ideal per a una societat afectada per la pobresa, ja que el cultiu i la collita es realitzava sense eines especials. El major avantatge era que s’obtenia un 150% del rendiment per hectàrea sobre els cultius de cereals. Finalment, la preparació i el consum de la patata era molt més senzilla que la dels cereals. A diferencia del pa era que les papes no havien de segar-se, moldre, ni era necessari coure-les, cosa que sí feia falta per fer el pa. 

La primera vegada que es va conrear la papa a Alemanya i en general al nord d’Europa va ser en 1647, a Prússia. El gran rei Frederic II va tractar per tots els mitjans que es conreés extensivament la papa.

Frederic II  de Prússia examinant un cultiu de patates.

Frederic II de Prússia examinant un cultiu de patates.

Es compta una anècdota molt curiosa de la forma que el rei va aconseguir introduir la patata a Prússia. En un principi feu redactar un ban que obligava als pagesos a sembrar patates, fins i tot obligant-los sota pena de mor qui no ho fes. Els pagesos no en van fer cas. Vist el fracàs de l’ordre reial, el rei que seria psicòleg, va canviar de tàctica: va ordenar plantar patates als jardins del seu palau i va obligar a fer-ho als membres de la noblesa i al mateix temps feu córrer la veu que aquell aliment només era per l’alta societat. Llavors els cultius de patates en els horts i finques dels pagesos prosperaren a tal ritme com per fer-se el segon aliment del país i en conseqüència de la resta de països.

Llavors, es pot dir que gràcies al Rei, el nord d’Europa va entrar a consumir patates. Tant es així que a la tomba de rei, cada any, es recorda el fet, deixant els seus súbdits patates sobre la làpida del seu monument.

A partir de la Revolució industrial a Anglaterra i més tard a l’Europa Continental, l’alimentació de la creixent taxa de població urbana va passar a ser una qüestió cabdal. En canvi, la població rural basava la major part de la seva alimentació en el que ells mateixos produïen, hotalisses i blat o civada pel pa. Els habitants del camp tenien un petit hort en el qual conreaven les seves pròpies verdures i així s’evitaven comprar-les. Però els habitants de les ciutats les fruites i les verdures els hi eren pràcticament inassequibles. En canvi les patates els proporcionaven, a més de les calories i vitamines necessàries que cap altre aliment al seu abast els podien proporcionar.

De fet la introducció de la patata fou una solució cabdal per resoldre la alimentació de tota la societat de tots els països del món, ja que el 85% de la planta de la patata és comestible. Les patates són un aliment molt energètic pel seu alt contingut en carbohidrats (uns 26 grams en un tubercle mitjà). La major part dels seus carbohidrats són midó. Una part d’aquest midó al no digerir-se bé té els mateixos efectes beneficiosos que la fibra alimentària, apta per protegir del càncer de còlon i disminuir les concentracions de colesterol i triglicèrids en sang. Les patates posseeixen el contingut més elevat de proteïnes de la família dels tubercles. Menjar una patata mitjana amb pell conté vitamina C, potassi, vitamina B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc.
Se sospita que aquests components poden reduir les malalties cardiovasculars i respiratòries, així com certs tipus de càncer. Menjar patates és beneficiós per al sistema immunitari, especialment si es mengen fredes o en amanida.

En canvi no s’han de donar patates als cavalls. Són tòxiques per a ells.
Les patates contenen compostos tòxics. No obstant la cocció a altes temperatures elimina part d’aquests compostos.

El cistell de Patate

El cistell de Patate

Les patates tenen altres virtuts. El midó de la patata és utilitzat per les indústries farmacèutiques, tèxtil, de la fusta i el paper en tenir propietats adhesives, aglutinants i texturizadors; que usen les companyies que perforen pous petroliers per rentar-los.

El midó de patata és un substitut biodegradable del plàstic poliestirè, i s’utilitza per fer plats, borses i coberts d’un sol ús.

El midó també es pot liquar per obtenir etanol, apte per a la producció de combustibles.

Malgrat que la patata fermentada es utilitzar per elaborar vodka i altres productes alcohòlics, avui dia només el vodka polonès s’elabora a base de patata.

Nena pelant patates- quadre de Clausen

Nena pelant patates- quadre de Clausen

L’octubre de 1995 la patata va ser el primer vegetal que es va conrear a l’espai. La NASA pretén utilitzar aquestes patates espacials per alimentar als astronautes que participin en missions llargues i, tal vegada, a futures colònies espacials.

Les patates foren utilitzades com a moneda a Alaska, durant la febre de l’or, i a la illa Tristan de Cunha, en el sud de l’Atlàntic per ser un aliment únic.

Els enzims de la patata serveixen per eliminar taques. Només es necessita fregar profundament una patata sobre les taques seques abans de tirar la peça a la rentadora.

La patata ha passat del rebuig que en principi se li tenia al patrocini i a l’advocació de tothom, a l’extrem que avui compta amb un Museu de la Patata ubicat a la ciutat d’Albuquerque (Estats Units).

L’any 2008 ha estat declarat por la ONU l’Any Internacional de la Patata, amb el fi de sensibilitzar sobre el seu important paper en qüestions de mal nutrició i pobresa.

Recol·lectors  de patates quadre de Hagborg

Recol·lectors de patates quadre de Hagborg

Varietats de patates en ordre al seu cultiu

a) Les varietats precoces, el seu cicle de cultiu és de 90 dies.
– De carn blanca: ‘Royal Kidney’, ‘Etoile du Leon’.
– De carn groga o groguenca: ‘Viola’, ‘Jaerla’, ‘Duquessa’, ‘Belle de Fontanay’.

b) Les varietats semi primerenques , el cicle és entre 90 i 120 dies.
– De carn blanca: ‘King Edward’
– De carn groga o groguenca: ‘Bintje’.

c) Les varietats semi tardanes, el seu cicle dura entre 120 a 150 dies.
– De carn blanca: ‘Turia’, ‘Majestic’.
– De carn groga o groguenca: ‘Desirée’.

d) Les varietats tardanes, el seu cicle dura entre 150 i 200 dies.
– De carn blanca: ‘Víctor’, ‘Up-to-Dóna’t’.
– De carn groga o groguenca: ‘Alfa’.

Apa amics, doncs a plantar patates al vostre hort!

4

Kennebeck, Jaerla, Xarxa Pontiac i Desirée són les més conreades en aquesta època, encara que les noves varietats irrompen cada vegada amb major força. El seu cicle és més llarg – uns trenta dies – més que les primerenques.5

Cada patata té unes característiques diferents per la fècula i la humitat, cadascuna té unes aplicacions específiques. Per aquest motiu, les més compactes són ideals per fregir, en quedar dures i cruixents per fora però toves per dins. És sempre recomanable deixar-les en remull uns minuts perquè perdin part del seu midó. Es recomanen les següents varietats: Baraka, Spunta, Agra i Caesar.

I en honor a les nostres comarques hem de senyalar les patates de Prades i en general totes les de les muntanyes que ens rodegen , com Rojals, Farena i altres, són patates excel.lents. També molt nomenades les de Figueres, encara que totes elles no deixaran per ser les relacionades més amunt, a les que han influït l’aigua i l’altura.

Altra prova que la patata ha tingut la consideració de “princesa reial” de la alimentació es el fet que quasi tots els pintors del segle XIX, alguns del XVIII i els grans mestres del XX, les han immortalitzat en els seus quadres. Citarem els principals mestres del color: Millet, Van Gogh, Merrit, Clausen, Anker, Taylor, Rysselberbe, Pissarro, Lepage, Hagborg, Hedeley, Liebermann, Orlando Rose, Lapomo mentre Dalí, Miró i Picasso han fet versions de la patata en el seus estils més o menys subrealistes.

Lapomo i Van Gogh, potser van batre el record pintant-les ja que figuren en varis quadres seus. N’aportarem unes mostres:

Menjadors de patates.- quadre de Van Gogh

Menjadors de patates.- quadre de Van Gogh

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH      Josep Mª Contijoch

Print Friendly
Similar posts
  • RIUBOMBORI 2017. Obertes les inscripcions al RIUBOMBORI 2017 en una edició que presenta com a novetat destacada el guardó “Reconeixement Jordi Francolí” Els grups o cantautors seleccionats per participar al festival percebran una dotació econòmica en forma de premi. La Cultural Jordi Francolí obre inscripcions als grups musicals i cantautors interessats a participar en el Festival Riubombori [...]
  • Inauguració de “Josep Darder. Retrats... El proper 26 de maig, a les set de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Josep Darder, retrats de llençol, una iniciativa de l’Associació Cultural Narcís Darder i del museu. L’exposició, que es podrà veure fins al 27 d’agost a la sala Maria Font, és una aproximació [...]
  • “Hospitalitat” de Jaume Vidal “Hospitalitat” guanya la votació popular d’XYZ que enguany intervindrà les torres de la Carrova i Campredó.   El projecte Hospitalitat de Jaume Vidal (Amposta 1977) ha guanyat per  votació popular la tercera edició de la convocatòria d’art públic i instal·lacions a espais singulars de les Terres de l’Ebre XYZ, impulsada per Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre, que enguany [...]
  • “2017 · Any Alabastre Sarral” Segueixen les activitats organitzades en motiu de la celebració del centenari de la obertura del primer taller modern d’alabastre a Sarral. Es realitzarà una cercavila i un contacontes ambientat en l’alabastre. Aquest diumenge 28 de maig està previst un acte de doble celebració, ja que a banda de “2017 · Any Alabastre Sarral”, cal destacar [...]
  • Festival Terres Catalunya. El festival terres Catalunya aposta per convertir les Terres de l’Ebre en un referent internacional del turisme sostenible.   Ja està tot a punt perquè del 31 de maig al 3 de juny se celebri a Tortosa la primera edició del terres Catalunya – INTERNATIONAL ECO & TOURISM FILM FESTIVAL i del congrés sobre Paisatge, [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc ....

Veritats d'una trajectoria 14

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

HOMO@TechnoCalçotada 11-03-2017 Part2 Tarde

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Stromboli Jazz Band va celebrar el seu 5è aniversari

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.