opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Historia de la patata.

La patata, o papa, va ser conreada per primera vegada entre els anys 8000 i 5000 a. C. a Sud-amèrica.

La Patata 647x400

Des de llavors s’ha estès per tot el món i s’ha convertit en un aliment bàsic en tots els països del món. La paraula ‘patata’ prové del terme inca náhuatl ‘potatl’.

La patata la portaren a Europa els colonitzadors espanyols i portuguesos. En el nostre continent, en principi la van considerar una raresa botànica. Molts prejudicis i tradicions s’interposaven en el seu camí. La ignorància del poble els feia refusar per creure que portava malalties, fins i tot la lepra, qüestió per la qual es tardà varis anys en difondre-la Van haver de passar diverses generacions fins que aquesta raresa botànica es convertís en una font d’aliment fonamental per al poble europeu. La inquietud esdevingué de les classes altes que es preocuparen de buscar un aliment per al poble ras, quan aquell passava gana pels efectes de les guerres que assolaren Europa el segle XVII. Semblava ser el cultiu ideal per a una societat afectada per la pobresa, ja que el cultiu i la collita es realitzava sense eines especials. El major avantatge era que s’obtenia un 150% del rendiment per hectàrea sobre els cultius de cereals. Finalment, la preparació i el consum de la patata era molt més senzilla que la dels cereals. A diferencia del pa era que les papes no havien de segar-se, moldre, ni era necessari coure-les, cosa que sí feia falta per fer el pa. 

La primera vegada que es va conrear la papa a Alemanya i en general al nord d’Europa va ser en 1647, a Prússia. El gran rei Frederic II va tractar per tots els mitjans que es conreés extensivament la papa.

Frederic II  de Prússia examinant un cultiu de patates.

Frederic II de Prússia examinant un cultiu de patates.

Es compta una anècdota molt curiosa de la forma que el rei va aconseguir introduir la patata a Prússia. En un principi feu redactar un ban que obligava als pagesos a sembrar patates, fins i tot obligant-los sota pena de mor qui no ho fes. Els pagesos no en van fer cas. Vist el fracàs de l’ordre reial, el rei que seria psicòleg, va canviar de tàctica: va ordenar plantar patates als jardins del seu palau i va obligar a fer-ho als membres de la noblesa i al mateix temps feu córrer la veu que aquell aliment només era per l’alta societat. Llavors els cultius de patates en els horts i finques dels pagesos prosperaren a tal ritme com per fer-se el segon aliment del país i en conseqüència de la resta de països.

Llavors, es pot dir que gràcies al Rei, el nord d’Europa va entrar a consumir patates. Tant es així que a la tomba de rei, cada any, es recorda el fet, deixant els seus súbdits patates sobre la làpida del seu monument.

A partir de la Revolució industrial a Anglaterra i més tard a l’Europa Continental, l’alimentació de la creixent taxa de població urbana va passar a ser una qüestió cabdal. En canvi, la població rural basava la major part de la seva alimentació en el que ells mateixos produïen, hotalisses i blat o civada pel pa. Els habitants del camp tenien un petit hort en el qual conreaven les seves pròpies verdures i així s’evitaven comprar-les. Però els habitants de les ciutats les fruites i les verdures els hi eren pràcticament inassequibles. En canvi les patates els proporcionaven, a més de les calories i vitamines necessàries que cap altre aliment al seu abast els podien proporcionar.

De fet la introducció de la patata fou una solució cabdal per resoldre la alimentació de tota la societat de tots els països del món, ja que el 85% de la planta de la patata és comestible. Les patates són un aliment molt energètic pel seu alt contingut en carbohidrats (uns 26 grams en un tubercle mitjà). La major part dels seus carbohidrats són midó. Una part d’aquest midó al no digerir-se bé té els mateixos efectes beneficiosos que la fibra alimentària, apta per protegir del càncer de còlon i disminuir les concentracions de colesterol i triglicèrids en sang. Les patates posseeixen el contingut més elevat de proteïnes de la família dels tubercles. Menjar una patata mitjana amb pell conté vitamina C, potassi, vitamina B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc.
Se sospita que aquests components poden reduir les malalties cardiovasculars i respiratòries, així com certs tipus de càncer. Menjar patates és beneficiós per al sistema immunitari, especialment si es mengen fredes o en amanida.

En canvi no s’han de donar patates als cavalls. Són tòxiques per a ells.
Les patates contenen compostos tòxics. No obstant la cocció a altes temperatures elimina part d’aquests compostos.

El cistell de Patate

El cistell de Patate

Les patates tenen altres virtuts. El midó de la patata és utilitzat per les indústries farmacèutiques, tèxtil, de la fusta i el paper en tenir propietats adhesives, aglutinants i texturizadors; que usen les companyies que perforen pous petroliers per rentar-los.

El midó de patata és un substitut biodegradable del plàstic poliestirè, i s’utilitza per fer plats, borses i coberts d’un sol ús.

El midó també es pot liquar per obtenir etanol, apte per a la producció de combustibles.

Malgrat que la patata fermentada es utilitzar per elaborar vodka i altres productes alcohòlics, avui dia només el vodka polonès s’elabora a base de patata.

Nena pelant patates- quadre de Clausen

Nena pelant patates- quadre de Clausen

L’octubre de 1995 la patata va ser el primer vegetal que es va conrear a l’espai. La NASA pretén utilitzar aquestes patates espacials per alimentar als astronautes que participin en missions llargues i, tal vegada, a futures colònies espacials.

Les patates foren utilitzades com a moneda a Alaska, durant la febre de l’or, i a la illa Tristan de Cunha, en el sud de l’Atlàntic per ser un aliment únic.

Els enzims de la patata serveixen per eliminar taques. Només es necessita fregar profundament una patata sobre les taques seques abans de tirar la peça a la rentadora.

La patata ha passat del rebuig que en principi se li tenia al patrocini i a l’advocació de tothom, a l’extrem que avui compta amb un Museu de la Patata ubicat a la ciutat d’Albuquerque (Estats Units).

L’any 2008 ha estat declarat por la ONU l’Any Internacional de la Patata, amb el fi de sensibilitzar sobre el seu important paper en qüestions de mal nutrició i pobresa.

Recol·lectors  de patates quadre de Hagborg

Recol·lectors de patates quadre de Hagborg

Varietats de patates en ordre al seu cultiu

a) Les varietats precoces, el seu cicle de cultiu és de 90 dies.
– De carn blanca: ‘Royal Kidney’, ‘Etoile du Leon’.
– De carn groga o groguenca: ‘Viola’, ‘Jaerla’, ‘Duquessa’, ‘Belle de Fontanay’.

b) Les varietats semi primerenques , el cicle és entre 90 i 120 dies.
– De carn blanca: ‘King Edward’
– De carn groga o groguenca: ‘Bintje’.

c) Les varietats semi tardanes, el seu cicle dura entre 120 a 150 dies.
– De carn blanca: ‘Turia’, ‘Majestic’.
– De carn groga o groguenca: ‘Desirée’.

d) Les varietats tardanes, el seu cicle dura entre 150 i 200 dies.
– De carn blanca: ‘Víctor’, ‘Up-to-Dóna’t’.
– De carn groga o groguenca: ‘Alfa’.

Apa amics, doncs a plantar patates al vostre hort!

4

Kennebeck, Jaerla, Xarxa Pontiac i Desirée són les més conreades en aquesta època, encara que les noves varietats irrompen cada vegada amb major força. El seu cicle és més llarg – uns trenta dies – més que les primerenques.5

Cada patata té unes característiques diferents per la fècula i la humitat, cadascuna té unes aplicacions específiques. Per aquest motiu, les més compactes són ideals per fregir, en quedar dures i cruixents per fora però toves per dins. És sempre recomanable deixar-les en remull uns minuts perquè perdin part del seu midó. Es recomanen les següents varietats: Baraka, Spunta, Agra i Caesar.

I en honor a les nostres comarques hem de senyalar les patates de Prades i en general totes les de les muntanyes que ens rodegen , com Rojals, Farena i altres, són patates excel.lents. També molt nomenades les de Figueres, encara que totes elles no deixaran per ser les relacionades més amunt, a les que han influït l’aigua i l’altura.

Altra prova que la patata ha tingut la consideració de “princesa reial” de la alimentació es el fet que quasi tots els pintors del segle XIX, alguns del XVIII i els grans mestres del XX, les han immortalitzat en els seus quadres. Citarem els principals mestres del color: Millet, Van Gogh, Merrit, Clausen, Anker, Taylor, Rysselberbe, Pissarro, Lepage, Hagborg, Hedeley, Liebermann, Orlando Rose, Lapomo mentre Dalí, Miró i Picasso han fet versions de la patata en el seus estils més o menys subrealistes.

Lapomo i Van Gogh, potser van batre el record pintant-les ja que figuren en varis quadres seus. N’aportarem unes mostres:

Menjadors de patates.- quadre de Van Gogh

Menjadors de patates.- quadre de Van Gogh

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH      Josep Mª Contijoch

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]
  • Acampada Jove 2017. 30.000 joves, nou èxit de public. L’Acampada Jove, el festival políticomusical ha tancat amb més de 30 mil joves, gaudint dels concerts el dijous dia 13 de Miquel del Roig – Xeic! – JoKB – La Pegatina – Aspencat – Doctor Prats – La Terrasseta de Preixens – DJ OGT El divendres dia 14 de [...]
  • Visita especial al Monestir de Poblet... Es tracta d’un dels actes de 2017 · Any Alabastre Sarral. El passat dissabte 15 de juliol un grup de 62 sarralencs i sarralenques feia una visita especial al Monestir de Poblet en el marc d’una de les activitats programades per celebrar el centenari de l’obertura del primer taller modern d’alabastre a Sarral. La visita, [...]
  • Veritats d’una trajectòria «16». Josep Mª Amorós i Bayer «Xolis», un músic artista, poeta i pintor. El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos en la seva primera formació. Ens comenta les actuacions a la Boite de l’Hotel Lauria, a la sala de festes Maxim’s [...]
  • Pobles de la Península Ibérica. Amb noms sorprenents. Viatjant per Espanya es troben un munt de pobles amb noms sorprenents, els quals imposa al viatger fer tota classe d’apreciacions, ja que n’hi ha de totes mena: jocosos, alegres, amenaçants, bondadosos, gastronòmics, malsonants i fins i tot algun d’esgarrifant. En la relació que adjuntem ho poden veure. Curiosament tots aquests pobles, [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....


acampada

Acampada Jove Montblanc 2017 -.- El 13, 14 i 15 de juliol

Vídeo resum de l'Acampada Jove 2016. Montblanc

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.