opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Els escacs.

Els escacs és un esport per a dos jugadors (humans o informàtics), i un dels jocs de taula més populars del món que es practicava en l’Índia ja al segle VI.

Tablero-de-ajedrez_646x400

 

Se´l considera no tant sols un joc, sinó un art, una ciència i un esport mental. L’últim és molt apropiat, atès que es juga sovint de forma competitiva. L’ensenyament dels escacs pot ser útil com a forma de desenvolupar l’ intel·lecte..

Els escacs és el joc més universal que existeix: Sis-cents milions de persones el practiquen en tot el món. Al joc dels escacs (potser no queda massa be dir-li “joc” a una disciplina que se la podria qualificar de “tècnica” o de “ procés matemàtic” , El fet és, que aquest joc és per practicar-lo l’esser humà posant-hi tot el seu cervell, un tractat de concentració?, un eina per despertar d’intel·ligència?. Honradament creiem que són totes i cada una d’aquestes apreciacions. Hi ha defensors dels escacs que l’equiparen a l’estratègia militar, al planejar sobre el terreny tàctiques d’acorralament i venciment de l’enemic. El fet, és constatar que per a res hi intervé l’atzar sinó la rapidesa mental i l’agudesa dels jugadors, és l’única activitat coneguda on no intervé el factor “sort”.

Com saben els escacs es juguen en un tauler de 64 caselles blanques i negres col·locades de manera alternada, un dibuix de forma quadriculada dita “escacs”, nom que li ha aplicat el nostre idioma, també es diu escaques en castellà (encara que es més conegut en aquell idioma com “ajedrez”) , també “checker-work, o “chess”, en anglès i Schach en alemany.

tablero-iv

Història dels escacs

La història dels escacs té origen controvertit, però és possible afirmar que el joc procedeix d’Àsia. Actualment, la versió generalitzada és que sorgit en l’Índia es va estendre a Europa, on es va establir la normativa vigent. No obstant això, recerques recents indiquen un possible origen xinès des del segle III a. de C. Un dels registres literaris més antics sobre els escacs és el poema persa Karnamak-i-Artakhshatr, escrit al segle VI. Després de la conquesta de Pèrsia, els àrabs, van assimilar el joc, difonent-lo a Occident a través del nord d’Àfrica i a Europa, a través de la Península Ibèrica pels voltants del segle X. En el segle XV, el joc va ser àmpliament difós a Europa

En el segle XVIII es va fundar els primers clubs per la pràctica d’escacs i també les federacions esportives amb motiu de la gran quantitat de petits tornejos que es feien per tot el continent. El 1851 es va celebrar el primer torneig internacional a Londres.

Per la popularitat de les competicions internacionals es va crear el títol de campió del món, guanyat per primera vegada per l’austríac Wilhelm Steinitz en 1886. En 1924, es va fundar la Federació Internacional d’Escacs (FIDE), a París, que va organitzar la primera Olimpíada d’Escacs i el mundial femení, guanyat l’últim per Vera Menchik.

A la fi de la dècada de 1950, amb la popularització de les computadores, van començar a sorgir els primers programes per jugar a escacs amb una màquina que introduí el joc en l’era moderna amb competicions on-line, facilitant l’anàlisi de les partides.

Reglament dels escacs

El reglament dels escacs moderns va començar a formar-se a Europa durant el segle XVI, i les regles no s’han modificat significativament fins a el segle XIX, quan van adquirir la seva forma actual.

Tàctica
La tàctica en els escacs, és una forma similar a un combat militar real. És un moviment especial o conjunt d’aquests que s’encamina a aconseguir un objectiu particular en el joc que és la victòria final. L’objectiu es prendre material a l’adversari, millorar la posició pròpia per facilitar el mat final. En els escacs hi ha diverses tàctiques, les quals de vegades també poden comportar la victòria immediata (escac i mat), les més conegudes són:

• Doble atac directe

• Doble atac per descoberta

…. n’hi ha més

L’estratègia dels escacs

Te que veure amb els objectius i tàctiques al llarg del joc en els moviments futurs per guanyar la partida. Durant l’ avaluació el jugador ha de tenir en compta el valor de les peces del tauler per a la seguretat del Rei

Valor de les peces:

Peó- 1; Cavall 3; Alfil 3,35; Torre 5; Dama 9; Rei ∞

Obertures
La tàctica se inicia amb les obertures. En escacs es denomina obertura a la fase inicial del joc, en la qual es procedeix a desenvolupar les peces des de les seves posicions inicials. Les tres fases d’una partida d’escacs són: obertura, mig joc i final.

Classes d’obertures

Obertures obertes
• Obertura de peó de rei
• Gambit de rei
• + 26

Obertures tancades
• Gambit de dama
• Contragambit Albin
• + 13
Obertures semitancades
• Defensa Benoni o Defensa Indobenoni
• Gambit Volga o contragambit Volga
• Obertura catalana
• + 13

Obertures semiobertes
• Defensa siciliana
• Defensa francesa
• Obertura de peó de rei + 6

Obertures de flanc
• Obertura Larsen
• Obertura polonesa
• + 6
Obertures irregulars
• Obertura anglesa
• Obertura Reti
• Atac indi de rei
+ 16

El rellotge d’escacs consisteix en un doble cronòmetre que mida el temps que disposa cada jugador per fers els seus moviments. Mentre el rellotge del jugador que te el seu torn estigui en marxa, el del seu oponent queda parat fins que el primer jugador faci la seva jugada i pari el seu rellotge, posant automàticament en marxa el contrari. Si a un jugador se li excedeix el temps que marca el rellotge, perd la partida Actualment els rellotges més utilitzats són els rellotges digitals basats en un funcionament electrònic que permeten configurar diferents ritmes de joc, així con determinar amb exactitud el jugador que esgota el seu temps.

Rellotge analógic

Rellotge tradicional

Normes de NOTACIÓ en els escacs.- Resum

Existeixen diversos sistemes de notació de partides d’escacs, que el seu objectiu és registrar les partides amb propòsits documentals. El sistema algebraic és l’utilitzat i recomanat per la FIDE. També existeixen altres mètodes, però caiguts amb desús

Les normes generals de la notació algebraica són:
• Les files del tauler es nomenen amb els nombres de l’1 al 8; les peces blanques ocuparan les files 1 i 2 i les peces negres les files 7 i 8.
• Les columnes del tauler es nomenen amb les lletres minúscules de la “a” a “h” començant per l’esquerra del jugador amb peces blanques.
• Les caselles reben el nom de la columna i la fila corresponents (i8, d5, c6, etc.)
• Les peces són designades pel seu inicial, excepte el peó: R (Rei), D (Dama), T (Torre), A (Alfil), C (Cavall).
• Una jugada s’escriu amb la inicial de la peça i la casella a la qual es mou, excepte pel peó, del que s’esmenta només la casella

Exemples: (Ce4, per exemple, significa que un cavall mou a la casella 4; d5 representa la jugada d’un peó de la columna d a la cinquena fila).
• Una captura s’indica amb una x entre la inicial de la peça (o la columna del peó) i la casella de la peça capturada (“Txb5” indica que una torre captura una peça en b5; “dxe6” indica que el peó de la columna captura a 6).
• L’escac s’indica amb un signe ‘+’, i l’escac i mat amb ‘++’ (o també ‘#’).
• L’enroc curt s’anota com “0-0”, i l’enroc llarg s’anota com “0-0-0”.
• Una captura al pas s’indica amb: “a.p.”
Símbols utilitzats per comentar partides són:
• !: Bona jugada
• !!: Jugada brillant (molt bona)
• ?: Mala jugada
• ??: Molt mala jugada
• !?: Jugada interessant
• ?!: Jugada dubtosa
• ±: Avantatge blanc
• +/= o ±: Lleuger avantatge blanc
• +–: Avantatge guanyador blanc

• –/+ o ∓ (símbol ± invertit): Avantatge negre
• =/+ o ∓ (símbol ± invertit): Lleuger avantatge negre
• –+: Avantatge guanyador negra
• ∞: Posició incerta

Jugadors per jugar escacs: Són dos, en edats majors de 5 anys
Durada per partida: En forma amistosa: 4–60 min. Tornejos: des de 5 minuts fins a 7 hores. Les partides per correu poden durar mesos. També es poden jugar partides ràpides en menys de dos minuts de temps total.

Ritmes de joc.

Els controls de temps en escacs neixen de la necessitat d’evitar que els jugadors triguin massa a reflexionar les seves jugades, alguna cosa molt comuna fins a finals del segle XIX. En partides amistoses, el ritme de joc és normalment acordat pels jugadors, que poden decidir si utilitzen un rellotge o no. En canvi en tornejos oficials el temps disponible per a cada jugador depèn del tipus de torneig (normal, semirràpides, escacs actius, etc.) i és establert per l’organització del torneig. Un jugador pot disposar de cert temps, per aconseguir un nombre de jugades establert. Si un jugador esgota el seu temps o no és capaç de realitzar el nombre de jugades assignades, perd la partida.
D’acord amb la durada de cada partida, aquesta pot ser:

Partida *Blitz o llampec: aquella en la qual cada jugador disposa d’un màxim de 15 minuts per a tota la partida,

Partida ràpida: aquella en la qual el temps per a cada jugador està entre 15 i 60 minuts. Normalment aquest ritme de joc s’utilitza en desempats de tornejos jugats amb ritme normal, i el seu temps es fixa en 25 minuts.

Partida estàndard (ritme clàssic): aquella en la qual el temps de reflexió per jugador és major de 60 minuts. Est és el ritme de joc més usat a nivell magistral. En tornejos amb gran quantitat de participants, sol existir un control de 90 minuts per jugador més 15 segons d’increment per jugada, També les hi denomina partides de ritme normal o lent. Les partides sense rellotge no tenen un nom específic, encara que popularment les hi crida partides amistoses o també partides de cafè. El nom de partides amistoses ve en contraposició al fet que no és una partida de competició, per tant el resultat no pot afectar ni crear disputa per algun tipus de classificació o premi, ni crear rivalitat a causa d’això. El nom de partides de cafè és a causa del costum de jugar aquest tipus de partides, que no són de competició, en les taules d’un bar-cafè, generalment d’un centre cultural.

Anècdotes escacs

La més coneguda de les llegendes? és la versió-faula que explica que un comptable real fou el creador dels escacs, que al presentar l’invent al rei en va quedar tant meravellat que li va dir: “demanen el que vulguis que t’ho concediré”. L’expert comptable li va proposar: “que sigui un gra de blat a la primera casella, dos a la segona i la resta augmentant en cada casella la quantitat que resulti de la progressió geomètrica”. El rei que no sabia matemàtiques, com tots els reis de món, li va dir distesament: “ves al soterrani i que el furrier et doni un sac de blat i, en paus”. Aleshores, l’expert li feu els números de la progressió, –que vostès poden fer usant el càlcul de les progressions geomètriques–, hi va comprovar, que no hi havia tant de gra en el regne com per satisfer semblant petició.

Altra anècdota. Es deia Kurt Meier, tenia 67 anys, suís d’origen, 2º tauler de l’equip de Seychelles, lloc on residia. Jugava l’última ronda de l’Olimpíada de Tromso (Noruega) contra el ruandès Alain Niyibizi quan es va desplomar sobre el tauler. Els metges de guàrdia van intentar reanimar-ho durant més de mitja hora, però va ser inútil, i van treure el seu cadàver tapat amb uns llençols mentre continuaven moltes partides, així com la lluita per les medalles. En aquesta olimpíada l’espanyola Ana Matnadze va guanyar la de plata individual.

Un iniciador dels escacs a la península Ibèrica va ser Ruy López de Segura, personatge del sigle XVI.

Els deu millors jugadors d’escacs de la història

No hi ha dubte que al llarg de la història dels escacs hi ha hagut molts jugadors excel·lents que s’han reiventat i redefinit la manera de jugar. El criteri utilitzat per qualificar-los es basa en una sèrie de factors, incloent el domini sobre els seus contemporanis, la durada entre els millors, les contribucions a l’estil dels escacs i la lluentor individual i l’època que han jugat (aquesta molt important).

La present qualificació es de l’any 2003

Anatoly Karpov – Rússia

Anatoly Karpov, nascut en 1951, és un gran mestre dels escacs rus i excampió del món. Ell va ser el campió del món oficial de 1975 a 1985, quan va ser derrotat per Kasparov. Va jugar tres partits contra Kasparov pel títol de 1986 a 1990, abans de convertir-se en Campió del Món de la FIDE, en 1993 després de l’abandó de Kasparov. Per les seves dècades de prestigi entre l’elit del món, Karpov és considerat un dels millors jugadors de tots els temps.

Gary Kasparov.- (Rússia)

Nascut a Bakú, Azerbaidjan en 1963, Kasparov és un gran mestre d’escacs que es va convertir en campió del món en 1985 en derrotar a Anatoli Karpov. Cap altre jugador ha dominat els escacs durant tant temps com ell. És considerat per molts com el millor jugador de la història dels escacs.


Emanuel Lasker (Alemanya )

Emanuel Lasker (1868-1941) va ser un jugador d’escacs alemanys, matemàtic i filòsof que va ser campió mundial d’escacs durant 27 anys. En el seu primer Lasker va ser un dels campions més dominants, i encara és considerat com un dels més ferms jugadors de la història.

Bobby Fischer.- USA (1943-2008) va ser un jugador d’escacs nord-americans i l’onzè Campió del Món. És considerat una “llegenda dels escacs”. Als 13 anys Fischer va saltar a la fama per la seva partida “La Partida del Segle. Als 15 anys es va convertir en el GM i candidat més jove al Campionat del Món fins a aquest moment.

José Raúl Capablanca.-(Cuba 1888-1942) va ser campió mundial d’escacs des de 1921 fins a 1927. Un dels millors jugadors de tots els temps, era conegut per la seva habilitat en el final del joc i la seva velocitat de joc. A causa dels seus assoliments al món dels escacs, el domini del tauler i el seu estil de joc relativament senzill, era conegut com la “Màquina d’Escacs Humana”.

Mikhail Botvinnik .- Rússia (1911-1995) va ser un Gran Mestre Internacional rus, i tres vegades Campió Mundial d’Escacs. Va treballar com a enginyer elèctric mentre jugava als escacs d’alt nivell. També va desenvolupar un algorisme d’escacs que pretenia “pensar” com un jugador humà i un dels pioners dels escacs per computadora. Botvinnik és àmpliament considerat com el contribuent d’escacs més importants al segle 20.

Alexander Alekhine

Alexander Alekhine (1892-1946) va ser el quart Campió Mundial d’Escacs. Sovint se li considera un dels més grans jugadors d’escacs. A l’edat de vint-i-dos anys, ja es trobava entre els jugadors d’escacs més importants del món. Durant la dècada de 1920, va guanyar la majoria dels tornejos en els quals va jugar. En 1927, es va convertir en el campió mundial d’escacs en derrotar a Capablanca.

Viswanathan Anand.- nascut a l’Índia (1969 -) és un gran mestre d’escacs indis i el jugador millor classificat del món. Anand és un dels sis jugadors de la història a trencar la marca de 2800 en la llista de la FIDE, i en l’edat de 37 anys, es va convertir per primera vegada en el número u del món. Anand es va convertir en el primer gran mestre de l’Índia en 1987.

Wilhelm Steinitz.- Àustria (1836-1900), va ser un jugador d’escacs austríacs i primer campió del món d’escacs des de 1886 fins a 1894. Steinitz va perdre el seu títol davant Emanuel Lasker en 1894 i també va perdre la revenja en 1897. Va ser un dels jugadors més dominants en la història del joc.

Paul Morphy.- USA (1837-1884) Se’l considera haver estat el millor jugador d’escacs de la seva època i un Campió del Món no oficial. Ell era un prodigi dels escacs . Després d’aprendre per si mateix el joc com un nen en observar als seus familiars jugant, va ser considerat un dels millors jugadors de Nova Orleans als 9 any

LA FIDE

La Federació Internacional d’Escacs (més coneguda per l’acrònim FIDE, en francès: Fédération Internationale donis Échecs), és una organització internacional que connecta les diverses federacions nacionals d’escacs. Es va fundar a París, França el 24 de juliol de 1924 i el seu lema és «Gens una sumus» (“Som una família”). El seu actual president és Kirsan Ilyumzhinov, milionari i polític rus que també presideix la república de Kalmukia (Rússia).

A més d’organitzar el Campionat del món d’escacs, la FIDE calcula el rang “Elo” dels jugadors, redacta les regles dels escacs, publica llibres i nomena a Mestres Interna-cionals, Relaciona Grans Mestres i nomena àrbitres. 

Segons dades de la FIDE aquests són els millors jugadors moderns d’escacs (llista de gener de 2013).

 

Nombre

1

 Magnus Carlsen

 

2

 Vladímir Krámnik

 

3

 Levon Aronian

 

4

 Teimour Radjabov

 

5

 Fabiano Caruana

 

6

 Serguéi Kariakin

 

7

 Viswanathan Anand

 

8

 Veselin Topalov

 

9

 Hikaru Nakamura

10

 Shakhriyar Mamedyarov

 

11

 Aleksandr Grishchuk

 

12

 Aleksandr Morozévich

 

13

 Vasili Ivanchuk

 

14

 Wang Hao

 

15

 Peter Svidler

 

L’any 1927- es va crear i la Federación Catalana d’Escacs i la Federació Espa-nyola d’Escacs.

Es diu que el primer tractat del joc va se escrit en català. El primer document que ho testimonia és “Schacs d’amor”, un poema escrit en català l’any 1475, amb 64 estrofes, una per cada casella

Jugadors catalans d’escacs.

Una escola important d’escacs a Catalunya és l’Escola Esportiva Municipal d’Escacs de Manresa. Té l’honor d’explicar entre els seus alumnes més destacats, entre uns altres, a Alexei Shirov, sub-campió Mundial de la FIDE 2000, a Paco Vallejo Campió Mundial Sub-18 de l’any 2000, Manuel Pérez Candelario i Robert Alomà dos de les més fermes promeses del panorama actual

Els millors jugadors espanyols segon la Federació espanyola.

Dones campiones espanyoles

 Nieves García Vicente (1955)

Mónica Calzetta Ruiz (1972)

Dafnae Trujillo Delgado (1983)

María de los Santos Honrubia (1984)

Sabrina Vega Gutiérrez (1987)

Homes campions de l’Estat espanyol

Arturo Pomar Salamanca (1931)

Juan Manuel Bellón López (1950)

Manuel Rivas Pastor (1960)

Miquel Illescas Córdoba (1965)

Francisco Vallejo Pons (1982)

Ivan Salgado López (1991)

David Antón Guijarro (1985)

Jugadors d’escacs  Montblanquins.

Montblanc ha tingut i seguim tenint bons jugadors. No fa masses anys ho foren, entre altres: el Dr. Fernando Sancho, Josep Torrellas Pedrol, Francesc Bellmunt, Albert Guarro, Josep M. Giné, Ramon Magrinyà, Felip Jové, Anton Porta, Armengol Prats. i alguns més- Malgrat tot, el millor, tot i que li feia dentetes el Dr. Sancho, va ser sens dubta en Josep Torrrellas.

En el seu curriculum es desprén que en unes simultànies fetes a Reus va guanyar al campió d’Espanya de aleshores Miquel Illescas i en altres simultànies, va empatar amb el campió del món Anatoli Karpov, tant es així que fou fitxat amb caràcter professional pel Club d’Escacs de Igualada i no cal dir el líder de la Vila

Actualment Montblanc compta amb bons jugadors, entre altres, Salvador Mateu Oliveras, Jordi Roca Escoté, Gumersindo Maseras Rozas, i a mig camí entre els clàssics i els moderns, hi sobresortí, Enric Llopis Monné

Queda molt per explicar sobre els Escacs; podríem omplir un llibre, cosa que nos en permet fer-ho en aquest espai de la revista. Malgrat tot, pensem que em aportat un granet d’arena en divulgar la disciplina tècnic-esportiva més important del món.

Josep Mª Contijoch

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH

Print Friendly
Similar posts
  • Dansara Sarral, setmana de molta acti... Els alumnes del centre sarralenc participaran en diferents actes en motiu del Dia Internacional de la Dansa. Aquest 29 d’abril es celebra arreu del món el Dia Internacional de la Dansa i és per això que els alumnes de DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral, tenen una setmana plena d’activitats on participaran en diferents [...]
  • Quinze cellers i 4500 copes venudes. El Mercat de vins i caves de la DO Conca de Barberà arriba a les 4500 copes venudes el primer cap de setmana. Amb aquest primer cap de setmana de Mercat s’ha arribat a una de les millors xifres dels últims anys amb més de 13500 tastos. El Mercat de vins i caves de la [...]
  • Els inicis de l’exportació… La conferència va anar a càrrec de l’empresari català Ramon Termens Navarro. El passat divendres 21 d’abril a les 20h, la Sala Josep Puig Torné de l’Ajuntament de Sarral s’omplia de gom a gom en motiu de la xerrada “Els inicis de l’exportació, del regal a la il·luminació. I ara què?”, que forma part del [...]
  • ExtincióFest. Lo Pati impulsa l’ExtincióFest un certamen multidisciplinari sobre l’extinció d’espècies i l’autodestrucció humana . Comissariat per Oriol Fuster proposa set actuacions entre les quals hi ha concerts, presentacions i conferències.   Cada any s’extingeixen entre 30.000 i 140.000 espècies arreu del planeta en allò que els científics han anomenat l’Holocè o la sisena extinció de [...]
  • Festa de les Pubilles. Sarral Va tenir lloc aquest diumenge 16 d’abril. Sarral s’omplia aquest diumenge d’alegria i celebració en motiu de la Festa de les Pubilles. El dia donava el tret de sortida a les 11h del matí des de l’Ajuntament de Sarral, amb una cercavila liderada per la Xaranga Tocabemolls que va servir per recollir les Pubilles 2017 [...]

1 Comment

  1. Joan treseres Joan treseres
    30 novembre 2015    

    Estic seguint tots els articles i son força interesants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc ....


El Foradot

Opinió. -Dolors Feliu. .

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat..

La Llei catalana garantirà tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el ‘sí’ al referèndum....


El Foradot

Opinió. -Enric Casulleras .

És així de senzill..

Al segle XXI les societats democràtiques resolen les qüestions de sobirania sotmetent-les a referèndums....


El Foradot

Opinió. -Ricard Gomà .

Estat de Benestar: canvi de prioritats i sobirania.

Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania....


El

Opinió. - Ramon Tremosa

Abans pobra que catalana.

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans.....


El

Opinió. - Jofre Llombart

O juguem tots, o punxem la pilota,.

La incapacitat de resoldre qüestions quotidianes ha dut a voler la independència moltes persones que no s’ho plantejaven.......

Veritats d'una trajectoria 13

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

HOMO@TechnoCalçotada 11-03-2017 Part2 Tarde

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Stromboli Jazz Band va celebrar el seu 5è aniversari

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.