opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Els Senyors de la muntanya.

A la muntanya, per a glòria de Déu i de l’Humà, s’hi troba de tot. El bosc és un ecosistema perfecte.

Sequoies gegants dels EE.UU.

En el sotabosc i subsòl.

Terra; tota mena de terres (arenoses, calcaries, humus i més)

Pua de pi, herbassars de totes classes, matolls, falgueres,

Herba, –les 274 classes d’herba de la natura que marquen les Ciències naturals–,

Caps vius del teixit vegetal,

Pedruscall de tota mida

Fonts, fontetes i rierols d’aigua, amb el seu rajolí donen vida a tot

Reptants, mamífers, rèptils i ocasionalment feres,

Per terra també hi discorren els camins i dreceres per on hi transita tota classe de fauna

haguda i per haver…. i el esser humà

Llavors soterrades

Minerals

A mitja altura:

Mates, pollancrons, ginebres, pinets i arbres de tota mena  en situació d’adolescents i també llavors de tota mena que pul·lulen per l’aire .

A la part alta:

Pedrals, penyals, singles, serralades, pujols, torrents, rierols, Aus de tota mena mosques, mosquits. La flora de l’oxigen que li subministra les plantes, la pluja aprovisiona els arboris, el vent serà alguna cosa beneficiable pel bocs en els  seus canvis brucs, sense oblidar la neu que aboquen els núvols quan estant enfurrunyats. La calor d’estiu en els alts és tòrrida, si bé  l’ombra de la vegetació és l’aliada benèfica per els essers humans i els animals. En canvi el fred glaçat només es pot pal·liar acabant al redós del foc i en confort dels masos.

Els senyors del bosc.

I sobretot i en especial, els nostres amics, els veritables senyors de la muntanya i del  bosc, que ben mirat són els més eminents  encara que no respectats amos dels alts.

D’arbres a la muntanya se’n veuen formant caparrons, en forma de bri, de mitjans, de grans i de grandíssims.

Catalunya té 60 arbres declarats monumentals. Ignorem si el nostre castanyer de La Vall hi figurarà (1). Els arbres més destacats del país són els Plàtans de la Devesa de Girona, de 57 metres d’alçada i 150 anys d’edat i els plàtans del peu de Montserrat, de 33 m de capçada màxima (2)

Al llarg de la carretera del Pont de la Fusta de la nostra població, concretament arribant prop del riu Francolí hi  havia uns plàtans que estem segurs midarien més de 40 metres d’altura,  amb un tronc de 2 metres de diàmetre a l’30 metres de terra. En aquells llunyans dies del segle XX, la filera de plàtans anava del Pont fins a cal Burxa, plantats estratègicament per guarir d’ombra la carretera, amb la qual cosa formaven un passeig natural esplendorós i una imatge bucòlica que omplia de goig als montblanquins i, que mai més veurem (3).

Altra mostra exemplar de la nostra muntanya fou el que se’l denominà “Pi Gros” situat al bell mig dels Plans de Sant Joan, una copa de pi que es divisava per damunt de la massa arbòria des de tots els indrets de les muntanyes circumdants i que fou mort per un llamp. Li feu un sentit epitafi l’ecologista Carles Masdeu, en una revisteta que editava el Club Excursionista Montblanc allà pels anys 50 del segle passat.

Arbres grandíssims en són les Sequoies ge­gants de Califòrnia, de més de 110 metres d’alçada i 4.000 anys de vida. També se’n trobem a la resta de món, si bé no tant grans com els de Califòrnia. També citar el Castanyer de Sicília, de 53 metres de pe­rímetre de soca o, el Conacaste de Costa Rica, que la seva monumentalitat se li manifesta fins i tot en les arrels, segons en veu en les fotografies.

Altra mostra de la monumentalitat arbòria, l’exemplar de Costa Rica

Altra mostra de la monumentalitat arbòria, l’exemplar de Costa Rica

Costa Rica

En els nostres boscos hi tenim com a arbre senyer l’autòcton  “Pi”. De pins n’hi ha de totes classes amb qualificacions de: Pinus Pinaster, pinea, halepensis i amb més llatinismes. Els noms comuns: Pi Pinyoner, (de copa alta i bombada), Pi blanc, Pi rogenc, Pi canelobre, Pi negre (fullatge verd negrós, pinyes de 4 a 7  cms. i rames baixes en forma de pera), Pi canari (fulles grans, pinyes amb base simètrica, Pinastre (pinyes grans i cúpula alta), Pi Tamariu (pi baix i de fullatge ampla) i possiblement algun més que ens deixem per citar

Els quercurs, (alzines): l’alzina pirenaica, la suber, la faginea, l’ilex, el pertraea,  la pubescens i segurament alguna més. Les alzines també tenen un bon paper en  la nostra arbreda, tant per les seves altures com pel seu fullam, sinó arribeu-se a Rojals i justament a l’entrada del poble  hi veureu dos exemplars que poden ser un bon exemple del que aportem. Altres tipus d’arbres ben adaptats a les nostres terres són els:  faig, roure, reboll, teix, la freixe, el castanyer, l’olivera, el trèmol, el xiprer, la ginebra, l’arboç i algun més de importància més secundària. Finalment, citar els modestos fruits d’algun d’ells,  com són les cireretes de pastor, les mores i el gla de sang.

Els factors que condicionen el creixement de l’arbre, es poden  resumir en dos: els factors genètics  propis de cada espècie i els factors ambientals:  el clima, l’ai­gua, la llum del sol i la terra, sobretot. Per acció d’aquests factors  l’arbre creix en alçaria i gruix. Per altra banda, l’augment en longitud es produeix pel creixement dels me­ristemes apicals, (cèl·lules responsables del creixement vegetal) i pel creixement en gruix s’origina per l’acció del càm­bium (meristema secundari), que a fi, actuant tots de manera conjunta i coordinada, per acabar oferint a la vida vegetal  exemplars vius grossos, alts, que arriben a complir se­gles de vida i fer-se veritables colossos.

En el cas,  a la nostra terra, poden fer-se immensos  els castanyers, les oliveres o els garrofers i,  els eucaliptus en menor incidència. Malgrat l’eucaliptus no sigui molt present a Catalunya, a Galícia és un arbre comú, hi ha un exemplar conegut per l’Avo (avi en gallec) que té 67 metres d’altura i l0 metres de perímetre en la base (Vegi’s l’annex)

Altre factor molt important pel seu creixement és el lloc de naixement, depèn on s’hagi produït, sigui a l’obac, la solana, als cims o a les fondalades. Normalment els que han nascut a les fondalades, trobant-se amb els peus regats per algun rierol o tant sols la humitat, creixen ràpid buscant el sol de les altures, llavors es fan arbres alts i monumentals. Els arbres nascuts en el solà  acaben sent més rabassuts, amples i forts. Un factor molt important a l’hora de la creixença, es el vent, en especial els que han nascut dalt la carena que pot arribar a trencar-los i retardar el seu creixement quan són adolescents, degut aquest fenomen meteorològic queden més esquifits i torçats, agafant en algun cas postures surrealistes. Malgrat tot, si volen créixer, són capaços de fer-ho en qualsevol lloc, sinó mireu l’arbre de la fotografia, que no ho podria haver fet en lloc més inhòspit.

3

Els arbres que viuen aïllats i en condicions ambientals favorables, creixen tant verticalment com  en grossor i donen els exemplars més bonics, fins i tot lluents, sedosos, d’un verd oliós intens,  és a dir una imatge del gènere vegetal que només es veu aïlladament. Són tots els de la pantalla primaveral.

Als dos anys desprès d’un incendi comencen a néixer infinitat de pinets arreu, tant en la muntanya seca, en el pla, en les pendents i vessants. Si les estacions següents són de pluja durant uns anys se’ls veu créixer que dóna goig.  A l’iniciï, trobant-se tant atapeïts sembla que s’hagin d’eliminar uns als altres, però no ocorre així, és van fent grans en ferma convivència. No es estrany veure boscos espessos de pins de 10 anys a tocar uns amb els altres. Altra cosa es quan es van fent adults, aleshores va guanyant el més fort.

Altra dia direm més coses del nostre reverenciat bosc i de la nostra  reverenciada muntanya.

L’Avo (l’avi) de Galícia L’eucaliptus més ferm d’Espanya

 ANNEX : 

L’Avo (l’avi) de Galícia L’eucaliptus més ferm d’Espanya.

El Souto dóna Retorta, també conegut com “l’Eucaliptal de Chavín”, és un petit paratge natural de 3,2 hectàrees, situat en la marge dreta del riu Landro, en el municipi de Viver,  Galícia.

Pertany a la Xarxa Gallega d’Espais Protegits, l’any 2000 va ser declarat espai natural amb la figura de “Monument Natural”. Els eucaliptus d’aquest paratge van ser plantats entre els anys 1880 i 1912 per ajudar en el drenatge dels terrenys baixos entollats pels rierols del Landro.

Entre tota la massa arbòria present en aquest espai protegit, cal destacar un eucaliptus de la varietat globulus, conegut com “O Avó” (en gallec: “L’Avi”).

Encara que no és l’exemplar més alt del conjunt, és el més  ferm pel seu grossor i per ser el més ancià. Va ser plantat en 1880; actualment  té 67 metres d’altura, 10,5 metres de perímetre a la seva base i 2,43 m de diàmetre a 1,3 m d’altura i,  un volum de 75,2 metres cúbics. És considerat l’arbre més gran d’Espanya.

Està inclòs dins del Catàleg Gallec d’Arbres Singulars.  El 2010 va ser premiat com a Arbre l’any en els premis “Arbre i Bosc de l’Any” organitzats per l’organització “Boscos sense Fronteres” i la Fundació Biodiversitat.

(1).- De no ser així, s’hauria d’inscriure en el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, abans que qualsevol  xerrac l’abati o sigui gala d’un comerciant insensible.

(2).-És el diàmetre màxim de la projecció de la capça­da sobre un pla horitzontal.

(3).-Es deia aquells dies que havien estat plantats per exercit francès de Napoleó per guarir la marxa dels seus soldats en els desplaçaments militars. Si fos així, li haurien d’haver agraït el detall al cèsar francès

Josep Mª Contijoch

 

 

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Print Friendly
Similar posts
  • Estat de Benestar: canvi de prioritat... Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania plena concretada en un Estat propi. Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la UAB L’estat de benestar és una de les dimensions clau configuradores de la societat, també a Catalunya. El model de benestar [...]
  • Arxiu Comarcal i Ajuntament de Vilav... L’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB) i l’Ajuntament de Vilaverd han treballat conjuntament per a millorar la organització i classificació del fons històric i semi actiu del consistori. Aquesta intervenció s’ha efectuat atesa la impossibilitat de l’Arxiu Comarcal d’ingressar nova documentació, ja que es troba gairebé al 100% de la seva capacitat, i gràcies [...]
  • Màgic Hoodoo – Eterns Feat. Lit... Màgic Hoodoo és una banda de rock cantat en català.  Neix a Terrassa l’any 2015 a partir de les composicions del guitarrista Gerard Santasusagna. Al Gerard “die” se li unirà el Peri al baix i posteriorment l’Albert a la veu i en Sergi a la bateria. La banda comença a assajar i pre-produir els seus [...]
  • Quadrant. Dansara Sarral va estrenar aquest dissabte al Teatre Metropol. Ho feia en el marc de la gala organitzada per l’Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona El passat dissabte els alumnes de DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral tornaven a trepitjar escenari. Ho feien al Teatre Metropol de Tarragona en motiu [...]
  • La mona Micaela. Més d’un centenar d’artistes de l’Ebre i Tarragona participaran en les bodes d’argent de la mona Micaela. La celebració començarà al matí a La Ràpita i inclourà un Coso Iris pels carrers d’Amposta i actuacions diverses a Lo Pati.   “Una història d’amor a la fantasia, a la creativitat i a l’agermanament entre gents i [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Petita història del vestits de núvia...

En la cultura occidental, el color dels vestits de noces és blanc. Els tons de blancs inclouen els complementaris colors pastís ou, cru o marfil.....


El Foradot

Opinió. -Ricard Gomà .

Estat de Benestar: canvi de prioritats i sobirania.

Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania....


El

Opinió. - Ramon Tremosa

Abans pobra que catalana.

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans.....


El

Opinió. - Jofre Llombart

O juguem tots, o punxem la pilota,.

La incapacitat de resoldre qüestions quotidianes ha dut a voler la independència moltes persones que no s’ho plantejaven.......


Veritats d'una trajectoria 12

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

Clippy Filters (JordiBL with Electribe2 + Thor) real time recording

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.