opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

La Perla Sobirana.

Miguel de Sotomayor y Peñascal, era un extremeny que tot i tenint noms aristocràtics era pobre com una rata, que no podia posar-se un rosegó de pa a la boca.

perla 5

 

Bracer eventual en una finca d’Andalusia, cansat de treballar “per un no res” va decidir anar d’una banda a altra de la Comunitat demanat   feina en els Cortijos. Alguns li donaven, cobrant però una menuderia diària. Cansat de vagar per aquell món de misèria i la idea del rodamón el subjugava va decidir emigrar com més lluny millor. S’acucurrà   provisionalment en un atrotinada barraca de l’andana del port de Cadis a l’espera d’un vaixell que anés, on fos, però lluny.

Un dia al matí va veure una goleta de quatre pals que anava a les Índies Orientals, així que s’hi va enrolar, també cobrant una minúcia, però, amb la idea d’arribar a un país “que ho lliguessin tot amb llonganisses”. Dalt al vaixell, per variar, va fer de tot el que fan els paries: netejar la coberta, ajudant de fogoner, vigia a la cofa, netejador de comunes; malgrat tot, sempre estimulat per la idea d’arribar en el lloc on havia de fer-se ric.

Hi va arribar, es clar. Ho feu a Port Moresby, la principal ciutat de Papua i Nova Guinea. Allí abandonà la goleta i es llança al nou món ple d’entusiasme, però aviat es va desapassionar . En certs aspectes allò era pitjor que Andalusia, doncs vagant pel port buscant oportunitats, a més de cobrar quasi res per les feines que li encarregaven, el mal olor ambiental era d’un insuportable tuf a peix podrit que el feia vomitar

Dir però, que no hi ha mal que per bé no vingui. Aquella execrable situació el portà a conèixer a Rannuy, un tagal que tenia una barcassa. El filipí li explicà que a les illes Ninigo coneixia una fossa no gaire fonda on havien perles grans com ous. Abans ho havia dit a varis nadius i tots li declinaven l’oferta ja que aquells illots quedaven lluny, la barcassa de Rannuy no oferia massa garanties i, el fet que es trobessin perles era d’una visió molt escèptica als ulls dels   nadius de Nova Papua, es a dir, els semblava que era com anar a buscar gel a un desert.

Davant l’oferta del tagal, Miguel es feu una situació de lloc: O córrer aquella aventura i triomfar o morir en la missió. Altra proposta: O morir mig la pestilència de Port Moresby o arribar a Cadis assegut en un setial de fusta, visió   que a la fi no era tan dolenta. Va   escollir la primera. Desconfiant, li preguntà al patró quins útils disposava per la missió, dient-li aquell   que tenia dos equips de bussejador   que se aplicaven a una petita bombona d’aire, un arpó de tensor per a pescar i un fornet de petroli per cuinar. Al preguntar-li Miguel quins aliments cuinarien l’altre li espetegà que serien els peixos que pescarien, que no es preocupés ja que aquell mar poc navegat n’hi havia tants que es podien pescar amb les mans.

Miguel, tot i que no ho veia massa clar va pujar a la barcassa. Navegaren al menys 15 dies amb totes les penes. Quan no era una turmenta que feia vascular la barcassa per damunt ones de 10 mestres, era el motor que s’espatllava i tenien que navegar a vela, però els dies que navegaven a vela, el vent era tant fluix que regnava la calma xixa i la barca quedes immòbil. Finalment, do dies més tard s’acabà la mala sort,   al declarar-se un fort ben de popa que els envià fins a les Ninigo amb un quart del temps que havien invertit des de Port Moresby

Ninigo és un escull de coral amb varies petites illes dins un atol en forma de llacuna. Per la banda sud-oest hi ha el Mar del Coral i al nord-est l’Oceà Pacífic. En definitiva una zona paradisíaca que per inhòspita no deixava de ser un panorama digne de pel·lícula

L’aigua no els mancà durant la travessia, havien estat previsors fent-ne reserva així com de galetes seques. De peixos tampoc no els faltaren ja que en un mar tant ric els va proporcionar el necessari per a la subsistència; tampoc el fornet de benzina els va fallar, així que arribaren a la illes en un relatiu bon estat. A una d’elles (totes deshabitades) hi trobaren cocos, fruites tropicals i aigua fresca abundant, motiu pel qual pogueren dedicar-se immediatament a la busca de les perles.

De seguida es posaren a la feina. Rannuy .tenia experiència en la labor. Va decidir que es submergirien alternativament per estalviar l’oxigen de la bombona d’aire i quan ell observés alguna particularitat en la recerca subaquàtica ho senyalaria a Miguel, que en ser més jove i tenir més capacitat pulmonar l’aprofitarien.

Es submergien varies vegades al dia. Passaren varis dies en la immersió. Un dia Rannuy va observar una peculiaritat en una clapa de coral; una gran pedra còncava mig un estigma vegetal subaquàtic, que seria la carcassa d’un bivalve. Quedava a uns cinc metres de profunditat. Llavors l’indicà a Miguel que es submergís i la inspeccionés amb tot detall, en especial la unió de les dues closques de la petxina. Miguel ho feu, fent servir la bombona. Es passa un deu minuts submergit i quan sortí ho feu amb un aire de triomf: efectivament era un colossal mol·lusc com a mínim d’un metre quadrat. Rannuy, impacient, inquiet, nerviós es va gestionar una palanca de ferro per baixar al fons. Miguel l’advertí que feia estona veia rondar dues inquietants aletes de tauró no massa lluny d’ells, segurament guiats pel olor humà. Mogut per l’ambició, Rannuy mirà cap a la mar i no hi veié res.

–Seran imaginacions teves; no veig pas cap aleta en l’aigua mansa.

–Atenció, jo si crec que hi són…

Rannuy més nerviós encara, estimulat per la cobdícia, es llançà a l’aigua fins i tot sense bombona. Es veritat que aquests pescadors resistien la respiració submergits, però Miguel notava que havien passat minuts sense que el tagal donés mostres de vida. Anava a tirar-se al mar per a rescatar-lo, quan de cop i volta va veure horroritzat una gran taca de sang que emergia del lloc on s’havia submergit el company. A partir d’aquells moments no va saber més d’ell; els afamats taurons, criatures dotades de dents d’acer, atrets pel soroll de picar a la closca amb la palanca, l’haurien atacat fulminantment, engolint-se fins i tot els seus ossos…

Llavors va comprendre que els taurons se n’anaren per deixar-lo sol amb el botí.

perla 1

Miguel, en el moment, quedà aclaparat, espaordit, esfereït i sobre tot, desconcertat en no saber que havia de fer a partir d’aleshores. Entenia que no podia abandonar la busca sabent que les perles es fan dins les petxines i que sent aquella tan gran, els més probable es que guardés una bona joia. També sabia que durant uns dies no podria tirar-se a l’aigua per temor als famolencs taurons.

“Què havia de fer?”. Pensava en possibles solucions, fins que en va trobar una de pràctica. Deixaria passar uns dies perquè els taurons anessin a buscar-se la vida en altra lloc d’aquell mar infinit, mentre tant ell recorreria la illa caçant fauna petita i aus marines amb el revòlver que Rannuy tenia a la barca,   pensant que el dia que es submergiria, abans posaria penjats aquells animalons morts al costat de la barca per enganyar al taurons si venien mentre ell obriria la petxina. A la barca encara hi quedava una bombona d’aire.

Passats uns dies, havia caçat un bon nombre d’esquirols, dos xacals i un xarran rosat, que acabaren sent una podridura apetible per als taurons.

Desprès de 15 dies escodrinyant el mar.   observant que no es veia cap aleta pertorbadora, va posar a l’aigua la barca amb els cadàvers dels animals, Acabada “l’operació”, es llançà a l’aigua amb la palanca i la bombona d’aire. Es va passar una bona estona matxucant la comissura de la petxina. La rebel no es volia deixar obrir; premia els llavis amb tota la seva força, a l’extrem que Miguel tingué que sortir a buscar una escarpa i un martell, i amb aquests útils aquella gran closca no pogué superar l’enginy humà. Llavors, a Miguel se li obriren els ulls, la boca, i l’espectativa del futur al contemplar la perla més gran que havia vists mai i que segurament no haurien vist ningú del mon. Era una perla d’una dimensió entre un ou d’estruc i un d’oca: Mesuraria uns 12 cms d’altura i pesaria uns 800 grams. Brillava com un potent focus en una nit fosca degut   les nombroses capes de nacre que haurien anat cobrint el petit nucli central durant anyades. Calculà que haurien passat mes de cent anys perquè aquell animal pogués haver parit tan increïble tresor. En Papua i Nova Guinea aquest tipus de perles els diuen “Perles del Mar del Sud”, ja que les seves característiques les fan genuïnes de la zona i molt apreciades pels joiers de tot el món.

perla 2

Malgrat tot, desprès d’haver-la observat amb detall, joiós, animat i amb l’ànim alterat per haver-se convertit de la nit al dia en un milionari, va notar que la gran perla era un xic asimètrica, no era esfèrica del tot, en tenir una inapreciable desviació en una part de l’esfera, fet que li donava un aspecte ovoide. Malgrat tot, va decidir que el seu valor seria incalculable en ser probablement la perla mes gran que la naturalesa havia fet

Immediatament va sortir de les Ninigo per retornar a Port Maresby amb l’atrotinada barcassa. La va vendre per la meitat del seu valor, però el suficient com per retornar al món occidental, ja que allí “sabia” que no la podria vendre, no hi havia prou diners en yotes les illes per a copar-la

Entretant, per guarir-la de les mirades indiscretes i criminals va posar la perla dins un envàs de fusta corcada embolicada amb un drapot brut d’oli de màquina.

No es treia del cap que sent tres vegades més gran que les perles normals, hauria de valer milions.

El vaixell traveà tots els mars i el deixà a la Roma imperial i a partir d’allí li començà el gran calvari. Els joiers de Roma, al·legant que era una perla bastarda li oferien una bagatel·la, que ell refusa irat. però que eren uns gitanos els rebutjà

Llavors volà a Amsterdam, la seu de la joieria mundial. La millor joieria de la capital va examinar la joia minuciosament, però .desanimats pel que digueren la “deficiència” de la perla, li oferiren 200 dòlars. Miguel els digué ue anessin a prendre el pèl a llurs mares. Llavors aquells senyors que anaven amb vestit de frac s’excusaren dient-li que la seva firma només tractava amb   “diamonds”. Se lo digueren en anglès tot i sent joiers holandesos. Eren ben educats però filaven en jueu. Amablement i sense mostrar sorpresa per la sortida de to d’ell l’adreçaren a una Firma de joiers de Londres.

A Londres, seguit la seva trajectòria ancestral de pirates li volien fer veure que aquella perla no servia, en una paraula que no valia. Era massa gran. No podia ser adaptada a cap corona, ni a cap a collaret, fermall o pendantif i menys a les arracades. Acabaren afirmant que tot i sent una perla que en principi hauria de ser valuosa, el seu gran volum la feia obsoleta per la joieria. En definitiva que si la volia deixar li donaven 100 lliures esterlines.

perla 3

Miguel se’ls mirà ofès. Davant aquesta actitud els altres li digueren que mirés a les joieries de Paris, en especial a “La Dame et la Pente” una acreditada artesana de la manipulació de joies. Ho feu Miguel, però ben decebut. Els francesos acabaren per dir-li que la posés en una peanya i la fes servir de centre de taula, mentre a Madrid el fustigaren afirmant-li que “allò” no era una perla sinó una bola de vidre.

Retornant cap a la seva estimada Andalusia, Miguel anava pensant que només a un súbdit de Lepe li podia haver passat inversemblant aventura. Quedà tant decebut recordant les penes de la navegació, la mort de Rannuy, la lluita amb els taurons, el rescat de la joia, que amargat pel trist final va prendre una decisió irrenunciable: s’apropa al mar de Huelva, que no és altre que l’Oceà Atlàntic i en un arravatament la va llançar a l’aigua, tant lluny com li donà la força del seu molsut bíceps. Així la retornava al seu lloc d’origen, als mars del Sud.

Josep Mª Contijoch

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. Inaugurada l’exposició de l’Arxiu Comarcal sobre La Guàrdia de la Prats. Identitat i veïnatge Una vintena de persones van assistir a la inauguració de l’exposició de documents de la Guàrdia dels Prats, que se celebrà el dissabte 22 en el Local Social del poble. L’acte, organitzat per l’Arxiu Comarcal i l’Associació de Veïns Sant Pere [...]
  • Rusiñol i Casas, per Catalunya en car... Divendres 28 de juliol, a les vuit del vespre, s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892). Prendran part en l’acte la comissària de la mostra, Vinyet Panyella, directora-gerent de Museus de Sitges; i Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla. L’exposició serà [...]
  • El Pa de Mestral. El proper diumenge 30 de juliol Santa Coloma de Queralt celebrarà una jornada festiva al voltant del Pa de Mestral. Per als que encara no el coneguin, el Pa de Mestral és un pa fet només amb productes de la demarcació de Tarragona, la farina dels camps de blat de Santa Coloma, la sal del [...]
  • RUSC. Festival de poesia de l’E... Torna la poesia a l’Espluga de Francolí de la mà del RUSC, el festival de poesia del Museu de la Vida Rural. Dijous a les vuit del vespre, al jardí de l’MVR, els poetes Francesc Gelonch, Odile Arqué, Laia Noguera, Martí Sales i Manuel Forcano seran els encarregats de recitar la seva obra en la [...]
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.