Els volcans de Catalunya.

A part des estudiosos, molta gent té la vaga idea que Catalunya disposa volcans; alguna referència els ha vingut al respecte.

Bella fotografia del volcà de Santa Margarida situat en el Municipi de Santa Pau (Olot)

Alguns, amb informació més al dia, han sentit a parlar de la Garrotxa com la zona d’ubicació i solament uns pocs no ignoren els volcans Santa Margarida i el Croscat, per haver vist del primer algun pasquí turístic mostrant la bella fotografia del cràter de 330 metres de diàmetre, que sent apagat des de fa milers d’anys disposa d’una ermita blanqueta en el fons cràter i un bucòlic ramat de bens pastant pels voltants. Quant el Crostat, se’l coneix per haver estat l’últim volea entrat en erupció fa 11.000 anys, imatge que s’haurà vist en algun reportatge ecològic de la televisió.

De la resta de volcans, -quasi uns 40- la majoria de persones els ignora i de fet cal matisar els tenim, ja que per tenir, tenim de to1. Aquesta zona volcànica és ubicada

majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, situada als peus del Pirineu, i en menys escala a La Selva i 1 ‘Empordà.

La zona volcànica de la Garrotxa va ser el primer espai natural creat per la Generalitat, el 1982, si bé des el 1917 ja hi havia hagut inquietuds de fer-la de protecció volcànica. El 1985 és va complementar el reconeixement instituint 22 reserves naturals Actualment hi ha sensat uns 40 volcans en un espai no més ampla de 100 km², que s’ estén des la Vall del Fluvià a la serra de Finestres, partint del volea Llacunagra, situat en el punt més meridional, la resta es troben des la serra de Sant Miquel del Munt al’ oest, fins Sallen1.

Evidentment tots són volcans apagats i alguns difícils de localitzar i reconèixer a menys de no ser geòleg, ja que havent passat milers d’anys des que tingueren erupció s’ha format una capa de cobertura basàltica i de pedres poroses (pedra tosca) que dificulta veure als més xicarrons, però per l’ aspecte característic de la zona que ressalta una acusada personalitat paisatgística se sap que hi són i, en dóna proves de la seva existència algun moviment tel·lúric que de tant en tant agita el país, notant-se lleugerament fins i tot en el sud de Catalunya.

La localització d’ aquest volcans és relativament fàcil seguint aquestes orientacions: Seguint la carretera pintoresca que va de Olot a Banyoles, a la banda dreta a l’altura de Santa Pau, es troben els volcans Santa Margarida (potser el més atraient), i el Puig Sa Costa, mentre a la banda dreta i sud d’Olot hi ha el volcà Croscat i Puig Jordà.

En el pla d’Olot i Batet de la Serra, a la part esquerra del riu Fluvià es troben: el Montolivet, ell\tlontsacopa, Garrinada i Pujalós, els quals originen una corrent de lava que s’estén pel pla fins la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts, mentre que a la part dreta del mateix riu hi ha l’ Aiguanegra, Les Bisaroques, i el Racó.

En la zona de Santa Pau s’hi formen dos grups; en l’oriental Puig de Marc, Puig Subia, Fontpobra, Roca Negra. en l’occidental: el Santa Margarida, (el volea més important en definició i grandària), el Puig Martinya i el Puig Safont.

En el grup de Beguda hi ha PEstany , el Puig de POs i EL Puig de la Garca. La resta de volcans, de menor importància, disseminats per les zones queden relacionats en: Pomareda, El Torrent, Can Simó, Cabrioles, Can Tia, Traiter, Puig Rodó, Bellaire.