opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Article propici per els votants.

La Faula del dia de les eleccions.

Urna 1

 

Tant de bo que aquesta faula la llegissin els votants de totes les races, de totes les nacions, de tots els partits i de totes les tendències; es a dir, els electors de tot el món, per tenir-la en compta els dies que han d’escollir. I els polítics, no estaria de més que també hi donessin un cop d’ull. Apa doncs:

“Diu la faula que certa nit de trons i llamps el més afamat polític de la contrada va morir. Així de simple; li va donar un ictus i zas!, ràpidament projectat als núvols. Havent-los sobrepassat es va arribar a l’Imperi de la Llum, on llueix la claredat mes refulgent que una muntanya d’or quant li toca el sol. En arribar l’esperava en una mena d’indefinida cruïlla un venerable ancià que devia ser l’Encarregat de donar entrada al Món dels Justos. El reverent Ancià tenia instruccions de fer una proposta només als qui morien a la Terra amb la condició de la política. L’home es va presentar adoptant un aire de suficiència, entenent que sempre havia estat “dels bons”. L’Ancià abans de donar-li entrada l’assessorà de les regles vigents. Li digué: –Normal- ment deixem fer una tria a la persona que hagi exercit de polític en el Món de Llàgrimes pel fet de tenir la vida del dilema. Consisteix en deixar-los triar entrar Aquí o Allà Baix   i per fer-ho els donem l’oportunitat de visitar els dos Llocs perquè decideixin. Aquesta tria ve fonamentada, que com sigui que els polítics sempre saben escollir, ho facin ara visitant els Dos Móns Eterns-

I seguí l’Ancià: –Et dono dos dies per a decidir-te; entretant, pots visitar els dos Estrats,   i llavors: observa, pensa, decideix i escull!.

El polític veient era una oferta única, no va perdre temps. Va decidir en primer lloc anar Allà Baix. Arribant-hi va trobar amb una entrada tipus “Night Club” decorada amb arcades de llums multicolors que refulgien i s’apagaven . A la porta hi havia un porter elegantment vestit amb lliurea vermella gorra de plat negra i el coll de la camisa emmidonat blanc, peça que li destacava sobre una ambigua pell fosca Era un tipus colossal, prop dos metres d’altura, aquell home preludiava el que el polític suposava que hi havia dins. Al passar davant ell va observar que se li destacaven dues banyetes al front i una cueta peluda entortolligada a la reraguarda. Amb la major correcció, aquell porter li donà pas. A l’entrar es topà amb un local luxós, elegantment guarnit, ple personatges del seu ram, de les finances, banquers, xeics del petroli, financers del tots els parquets borsaris del món i més, vestits d’etiqueta. De seguida va observar que entre ells n’hi havia molts coneguts del ram de la política, que anaven acompanyats de belles dames abillades amb models vernaches i armanis. Tots conversaven animosament, sostenint vasos de líquids ambarins i fumant purs havans. Rere el vidrat del fons que donava a un carrer es podien veure llargues i espectaculars limusines negres, que uns diligents mossos amb gorrets rodons vermells anaven aparcant-los a les ordres d’un capitost vestit amb robes aristocràtiques del segle XVIII . Al mig de la sala, un grup de ballarines exòtiques de raça negra ballaven la dansa del ventre contorsionant-se con serps, aixecant els braços frenèticament al ritme d’una orquestra de músics vestits de diablets, mentre al fons es distingia un horitzó fosc, sense estels, trencat per llampecs de color taronja. Tot l’ambient oferia un aspecte de càlida acollida i benestar, malgrat que els assistents tinguessin les cares i braços bruns i les fesomies un xic esboirades. Vist aquest exultant panorama, el polític quedà complagut i admirat.

Al dia següent pujà a la cruïlla per entrar a la Morada de l’Eterna de la Felicitat!. Allí es respirava relaxament i tranquil·litat. Ja només trobant-se a l’antesala es veia una enorme volta celar blava. Sense esperar la trucada li obrí la porta un Magnífic Espiritual amb una mena de motxilles blanques a l’esquena. Sel veia un ésser majestuós, pur, immaculadament blanc. Només entrar va observar un món sense fronteres, no una estança sinó un espai sideral projectat a l’infinit, ambientat pel de rajos d’un sol aura i núvols blancs que salvaguardaven a milers d’humans del tot purificats. Arreu es veient files de venerables homes justos coberts amb túniques vaporosament blanques mirant cap un lloc de l’horitzó on s’hi endevinava hi seria l’Altíssim, però que ell encara no estava autoritzat a contemplar-lo. Les seves cares transpiraven una felicitat inacabable. Eren cares com acolorides per pinzells eteris. L’ambient general era de puresa, honestedat, i tranquil·litat; un ambient de general felicitat. Una cohort dels Grans Venerables i Profetes acollien sol·lícits als que un dia foren persones honestes. A més aquestes persones podien escollir lliurement practicar les activitats que havien fet o vist en la Terra.

Era un dilema pel polític l’haver de triar. Es gratà el cap. Dubtà. ¿Quin dels dos Estaments?, però al final es decidí pel d’Allà Baix, pensant que el bullici anava amb la seva manera de viure. En una paraula, “li anava la marxa”

Trobant-se de nou n la cruïlla, trià el cartell “BAIXAR” . L’Ancià li digué que del seu escolliment no hi hauria retorn, però ell convençut de la seva decisió començà a   descendir per unes escales llòbregues.

A l’arribar Allà Baix, veié de nou la porta del Nigh Club. Amb tot, abans d’entrar, ja va notar una gran diferència, ja què en lloc d’aquell   porter vestit ahir de mariscal,   hi havia una mena infra-home grotesc, una mena de Quasimodo boterut, vestit amb robes brutes fetes tires, tocat amb un barretot rebregat, fosc, negre, que li arribava fins les orelles i calçat amb xancles punxegudes com les sabatilles àrabs. Aquella entrada ja no li va agradar gaire al polític però seguí. Al traspassar la llinda els seus ulls contemplaren el panorama més atroç que mai s’hauria pogut imaginar: Una foscor general imperava en el que fou l’àmbit esplendorós d’ahir només trencada per flamarades intermitents que sorgien de terra com guèisers. Al costat, havia una mena de túnel amb escalons que donaven accés a la gran sala que ara s’havia convertit en estreta i inapetent. Allí hi va observar dos éssers cargolats per terra amb l’aspecte de socarrimats, la cara de sangosament clivellada i espuma per la boca.

De cop i volta, un tipus com fet de metall sorgí de sobta davant ell per dir-li:   –L’Amo et vol veure-, senyalant amb el dit cap una mena d’antre on s’hi entrava per un forat fet en una paret ennegrida pel fum d’un foc. A l’entrar es va topar amb un individu que tenia la cara cremada, plena de solcs i ratlles negres per on l’hi discorrien reguerols lletosos que recordaven el pus. Aquell monstre li digué: –Has escollit Aquí Baix, el fet és que ara ja no pots tirar enrere-paraules que el deixaren gelat.

             –Que se n’ha fet de l’Estadi que vaig visitar ahir?- va preguntar el polític, sense gosar aixecar la veu.

            –Mira!:

Aquell saló elegant del dia anterior s’havia convertit en una mena de gruta rocosa plena d’estalactites de foc que penjaven del sostre El terra era coberta de pedres punxegudes candents, on un éssers que en altra ocasió haurien estat humans dels dos sexes caminaven per damunt de brases amb fent grans ganyes de dolor. L’ambient era deplorable, fred, anguniant. El fred i la cremor es permutaven amb tal rapidesa   que deixaven els cossos ora petrificats, ora encesos. Aquell cel taronja del dia anterior era ara solcat per columnes de fum i aigua bullent, mentre les ballarines s’havien evaporat i fugit també els panxudets homes de negocis, que ara se’ls veia fent una corda de presos. Quantitats d’espectres com els de l’entrada i de l’escala, es lamentaven i es dolien i s’arrastraven per terra despullats proferint alarits i malediccions, mentre els seus cossos es retorcien per terra. Arreu, olorava tuf de fòsfor i de socarrim   mentre alguns atrapats feien acataments a l’Amo de la Fondària; per cert   l’Ésser més repugnant que mai s’havia tirat a la cara: una massa greixosa, bavosa, infecte, que expedia escopinades i vomitades sanguinolentes a dret i a tort. Una mena de llimac concebut entre gripau, dragó i dinosaure.

El polític es retirà instintivament cap la porta, com sacsejat per una etzibada elèctrica, però l’individu de la cara cremada li barrà el pas, –No pots sortir!-.

–Com es això. Ahir vaig baixar i vaig veure un altra ambient absolutament diferent. –Què ha passat entretant ?. Quin engany es aquest!.

–L’altra es posà a riure sarcàsticament : –Es que ahir era dia de campanya, mentre avui ja has votat … ja has escollit.Josep Mª Contijoch

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH

 

 

 

 

 

Print Friendly
Similar posts
  • Estat de Benestar: canvi de prioritat... Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania plena concretada en un Estat propi. Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la UAB L’estat de benestar és una de les dimensions clau configuradores de la societat, també a Catalunya. El model de benestar [...]
  • Arxiu Comarcal i Ajuntament de Vilav... L’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB) i l’Ajuntament de Vilaverd han treballat conjuntament per a millorar la organització i classificació del fons històric i semi actiu del consistori. Aquesta intervenció s’ha efectuat atesa la impossibilitat de l’Arxiu Comarcal d’ingressar nova documentació, ja que es troba gairebé al 100% de la seva capacitat, i gràcies [...]
  • Màgic Hoodoo – Eterns Feat. Lit... Màgic Hoodoo és una banda de rock cantat en català.  Neix a Terrassa l’any 2015 a partir de les composicions del guitarrista Gerard Santasusagna. Al Gerard “die” se li unirà el Peri al baix i posteriorment l’Albert a la veu i en Sergi a la bateria. La banda comença a assajar i pre-produir els seus [...]
  • Quadrant. Dansara Sarral va estrenar aquest dissabte al Teatre Metropol. Ho feia en el marc de la gala organitzada per l’Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona El passat dissabte els alumnes de DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral tornaven a trepitjar escenari. Ho feien al Teatre Metropol de Tarragona en motiu [...]
  • La mona Micaela. Més d’un centenar d’artistes de l’Ebre i Tarragona participaran en les bodes d’argent de la mona Micaela. La celebració començarà al matí a La Ràpita i inclourà un Coso Iris pels carrers d’Amposta i actuacions diverses a Lo Pati.   “Una història d’amor a la fantasia, a la creativitat i a l’agermanament entre gents i [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Petita història del vestits de núvia...

En la cultura occidental, el color dels vestits de noces és blanc. Els tons de blancs inclouen els complementaris colors pastís ou, cru o marfil.....


El Foradot

Opinió. -Ricard Gomà .

Estat de Benestar: canvi de prioritats i sobirania.

Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania....


El

Opinió. - Ramon Tremosa

Abans pobra que catalana.

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans.....


El

Opinió. - Jofre Llombart

O juguem tots, o punxem la pilota,.

La incapacitat de resoldre qüestions quotidianes ha dut a voler la independència moltes persones que no s’ho plantejaven.......


Veritats d'una trajectoria 12

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

Clippy Filters (JordiBL with Electribe2 + Thor) real time recording

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.