opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Article propici per els votants.

La Faula del dia de les eleccions.

Urna 1

 

Tant de bo que aquesta faula la llegissin els votants de totes les races, de totes les nacions, de tots els partits i de totes les tendències; es a dir, els electors de tot el món, per tenir-la en compta els dies que han d’escollir. I els polítics, no estaria de més que també hi donessin un cop d’ull. Apa doncs:

“Diu la faula que certa nit de trons i llamps el més afamat polític de la contrada va morir. Així de simple; li va donar un ictus i zas!, ràpidament projectat als núvols. Havent-los sobrepassat es va arribar a l’Imperi de la Llum, on llueix la claredat mes refulgent que una muntanya d’or quant li toca el sol. En arribar l’esperava en una mena d’indefinida cruïlla un venerable ancià que devia ser l’Encarregat de donar entrada al Món dels Justos. El reverent Ancià tenia instruccions de fer una proposta només als qui morien a la Terra amb la condició de la política. L’home es va presentar adoptant un aire de suficiència, entenent que sempre havia estat “dels bons”. L’Ancià abans de donar-li entrada l’assessorà de les regles vigents. Li digué: –Normal- ment deixem fer una tria a la persona que hagi exercit de polític en el Món de Llàgrimes pel fet de tenir la vida del dilema. Consisteix en deixar-los triar entrar Aquí o Allà Baix   i per fer-ho els donem l’oportunitat de visitar els dos Llocs perquè decideixin. Aquesta tria ve fonamentada, que com sigui que els polítics sempre saben escollir, ho facin ara visitant els Dos Móns Eterns-

I seguí l’Ancià: –Et dono dos dies per a decidir-te; entretant, pots visitar els dos Estrats,   i llavors: observa, pensa, decideix i escull!.

El polític veient era una oferta única, no va perdre temps. Va decidir en primer lloc anar Allà Baix. Arribant-hi va trobar amb una entrada tipus “Night Club” decorada amb arcades de llums multicolors que refulgien i s’apagaven . A la porta hi havia un porter elegantment vestit amb lliurea vermella gorra de plat negra i el coll de la camisa emmidonat blanc, peça que li destacava sobre una ambigua pell fosca Era un tipus colossal, prop dos metres d’altura, aquell home preludiava el que el polític suposava que hi havia dins. Al passar davant ell va observar que se li destacaven dues banyetes al front i una cueta peluda entortolligada a la reraguarda. Amb la major correcció, aquell porter li donà pas. A l’entrar es topà amb un local luxós, elegantment guarnit, ple personatges del seu ram, de les finances, banquers, xeics del petroli, financers del tots els parquets borsaris del món i més, vestits d’etiqueta. De seguida va observar que entre ells n’hi havia molts coneguts del ram de la política, que anaven acompanyats de belles dames abillades amb models vernaches i armanis. Tots conversaven animosament, sostenint vasos de líquids ambarins i fumant purs havans. Rere el vidrat del fons que donava a un carrer es podien veure llargues i espectaculars limusines negres, que uns diligents mossos amb gorrets rodons vermells anaven aparcant-los a les ordres d’un capitost vestit amb robes aristocràtiques del segle XVIII . Al mig de la sala, un grup de ballarines exòtiques de raça negra ballaven la dansa del ventre contorsionant-se con serps, aixecant els braços frenèticament al ritme d’una orquestra de músics vestits de diablets, mentre al fons es distingia un horitzó fosc, sense estels, trencat per llampecs de color taronja. Tot l’ambient oferia un aspecte de càlida acollida i benestar, malgrat que els assistents tinguessin les cares i braços bruns i les fesomies un xic esboirades. Vist aquest exultant panorama, el polític quedà complagut i admirat.

Al dia següent pujà a la cruïlla per entrar a la Morada de l’Eterna de la Felicitat!. Allí es respirava relaxament i tranquil·litat. Ja només trobant-se a l’antesala es veia una enorme volta celar blava. Sense esperar la trucada li obrí la porta un Magnífic Espiritual amb una mena de motxilles blanques a l’esquena. Sel veia un ésser majestuós, pur, immaculadament blanc. Només entrar va observar un món sense fronteres, no una estança sinó un espai sideral projectat a l’infinit, ambientat pel de rajos d’un sol aura i núvols blancs que salvaguardaven a milers d’humans del tot purificats. Arreu es veient files de venerables homes justos coberts amb túniques vaporosament blanques mirant cap un lloc de l’horitzó on s’hi endevinava hi seria l’Altíssim, però que ell encara no estava autoritzat a contemplar-lo. Les seves cares transpiraven una felicitat inacabable. Eren cares com acolorides per pinzells eteris. L’ambient general era de puresa, honestedat, i tranquil·litat; un ambient de general felicitat. Una cohort dels Grans Venerables i Profetes acollien sol·lícits als que un dia foren persones honestes. A més aquestes persones podien escollir lliurement practicar les activitats que havien fet o vist en la Terra.

Era un dilema pel polític l’haver de triar. Es gratà el cap. Dubtà. ¿Quin dels dos Estaments?, però al final es decidí pel d’Allà Baix, pensant que el bullici anava amb la seva manera de viure. En una paraula, “li anava la marxa”

Trobant-se de nou n la cruïlla, trià el cartell “BAIXAR” . L’Ancià li digué que del seu escolliment no hi hauria retorn, però ell convençut de la seva decisió començà a   descendir per unes escales llòbregues.

A l’arribar Allà Baix, veié de nou la porta del Nigh Club. Amb tot, abans d’entrar, ja va notar una gran diferència, ja què en lloc d’aquell   porter vestit ahir de mariscal,   hi havia una mena infra-home grotesc, una mena de Quasimodo boterut, vestit amb robes brutes fetes tires, tocat amb un barretot rebregat, fosc, negre, que li arribava fins les orelles i calçat amb xancles punxegudes com les sabatilles àrabs. Aquella entrada ja no li va agradar gaire al polític però seguí. Al traspassar la llinda els seus ulls contemplaren el panorama més atroç que mai s’hauria pogut imaginar: Una foscor general imperava en el que fou l’àmbit esplendorós d’ahir només trencada per flamarades intermitents que sorgien de terra com guèisers. Al costat, havia una mena de túnel amb escalons que donaven accés a la gran sala que ara s’havia convertit en estreta i inapetent. Allí hi va observar dos éssers cargolats per terra amb l’aspecte de socarrimats, la cara de sangosament clivellada i espuma per la boca.

De cop i volta, un tipus com fet de metall sorgí de sobta davant ell per dir-li:   –L’Amo et vol veure-, senyalant amb el dit cap una mena d’antre on s’hi entrava per un forat fet en una paret ennegrida pel fum d’un foc. A l’entrar es va topar amb un individu que tenia la cara cremada, plena de solcs i ratlles negres per on l’hi discorrien reguerols lletosos que recordaven el pus. Aquell monstre li digué: –Has escollit Aquí Baix, el fet és que ara ja no pots tirar enrere-paraules que el deixaren gelat.

             –Que se n’ha fet de l’Estadi que vaig visitar ahir?- va preguntar el polític, sense gosar aixecar la veu.

            –Mira!:

Aquell saló elegant del dia anterior s’havia convertit en una mena de gruta rocosa plena d’estalactites de foc que penjaven del sostre El terra era coberta de pedres punxegudes candents, on un éssers que en altra ocasió haurien estat humans dels dos sexes caminaven per damunt de brases amb fent grans ganyes de dolor. L’ambient era deplorable, fred, anguniant. El fred i la cremor es permutaven amb tal rapidesa   que deixaven els cossos ora petrificats, ora encesos. Aquell cel taronja del dia anterior era ara solcat per columnes de fum i aigua bullent, mentre les ballarines s’havien evaporat i fugit també els panxudets homes de negocis, que ara se’ls veia fent una corda de presos. Quantitats d’espectres com els de l’entrada i de l’escala, es lamentaven i es dolien i s’arrastraven per terra despullats proferint alarits i malediccions, mentre els seus cossos es retorcien per terra. Arreu, olorava tuf de fòsfor i de socarrim   mentre alguns atrapats feien acataments a l’Amo de la Fondària; per cert   l’Ésser més repugnant que mai s’havia tirat a la cara: una massa greixosa, bavosa, infecte, que expedia escopinades i vomitades sanguinolentes a dret i a tort. Una mena de llimac concebut entre gripau, dragó i dinosaure.

El polític es retirà instintivament cap la porta, com sacsejat per una etzibada elèctrica, però l’individu de la cara cremada li barrà el pas, –No pots sortir!-.

–Com es això. Ahir vaig baixar i vaig veure un altra ambient absolutament diferent. –Què ha passat entretant ?. Quin engany es aquest!.

–L’altra es posà a riure sarcàsticament : –Es que ahir era dia de campanya, mentre avui ja has votat … ja has escollit.Josep Mª Contijoch

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH

 

 

 

 

 

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. Inaugurada l’exposició de l’Arxiu Comarcal sobre La Guàrdia de la Prats. Identitat i veïnatge Una vintena de persones van assistir a la inauguració de l’exposició de documents de la Guàrdia dels Prats, que se celebrà el dissabte 22 en el Local Social del poble. L’acte, organitzat per l’Arxiu Comarcal i l’Associació de Veïns Sant Pere [...]
  • Rusiñol i Casas, per Catalunya en car... Divendres 28 de juliol, a les vuit del vespre, s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892). Prendran part en l’acte la comissària de la mostra, Vinyet Panyella, directora-gerent de Museus de Sitges; i Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla. L’exposició serà [...]
  • El Pa de Mestral. El proper diumenge 30 de juliol Santa Coloma de Queralt celebrarà una jornada festiva al voltant del Pa de Mestral. Per als que encara no el coneguin, el Pa de Mestral és un pa fet només amb productes de la demarcació de Tarragona, la farina dels camps de blat de Santa Coloma, la sal del [...]
  • RUSC. Festival de poesia de l’E... Torna la poesia a l’Espluga de Francolí de la mà del RUSC, el festival de poesia del Museu de la Vida Rural. Dijous a les vuit del vespre, al jardí de l’MVR, els poetes Francesc Gelonch, Odile Arqué, Laia Noguera, Martí Sales i Manuel Forcano seran els encarregats de recitar la seva obra en la [...]
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.