opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

La Lluna i les seves repercussions.

La Lluna es aquell pedrot que un dia Déu va posar dalt el cel, i els ulls humans la l’contemplaren observant que feia coses estranyes: De prompte no hi era i de cop i volta apareixia.

fase-llunes

També es mostrava pletòrica unes hores per desaparèixer desprès per caure en dec1inació. Ben aviat 1’home va comprovar que aquest procés el repetia cada 28 invariables dies, i els feu tanta gracia, que els babilònics fins i tot en muntaren un calendari.

En veure que es repetien els cic1es, la humanitat antiga acabà per donar-los un nom als cicles, dient-los: Fases. Quan era brillant li van dir “plena”, i quan   desapareixia la van titllar de “vella”. I quan van comprovar que entre els dos períodes anava creixent i minvant en lapsus de quinze dies, acabaren per dir-los “quart creixent” i de “quart minvant”. No és que fossin massa originals aquell humans antics, donant   noms. Aquí s’acaba la historia de la lluna, vista per antigor.

fases de la lluna

 

Modernament acceptem que la lluna té aquestes vel·leïtats per ser d’utilitat o, per complicar la vida a la humanitat.

En els nostre dies alguns diuen “Jo no hi crec en la 1luna”. Al contrari, hi ha que pensa que per agafar l’autobús es necessari consultar els astres. Els dos extrems són dolents, però dalt al cel hi ha la Lluna i els científics declaren que té repercussions sobre la terra.

La “creença” o no   en la lluna manté a dos sectors discrepants. Els pagesos, els boscaters, i els que prac­tiquen oficis camperols en són convençuts de la seva eficàcia sobre certs fenòmens de la terra, mentre que altres, –els menys–, es manifesten escèptics. No obstant, els primers ho saben més bé per comprovacions empíriques que per apreciacions, les seves influències sobre la terra.

La creença o no de   la lluna no és   un problema de fe, sinó una qüestió de verificació.Només cal fitxar-s’hi. Tallin dues rames de   pi en diferent lluna; pelin-les i dei­xin-les al   ras.Passat un temps, la rama tallada en “mala lluna” declinarà i es corcarà, mentre l’altre seguirà sana. Més ràpid encara el procés dels alls: sembrin alls en un crestall,   i si ho fan fora lluna al dia següent se­ran fora la terra. La obsessió dels antics quan   es feien la casa és   que s’havia d’embigar la teulada amb cabirons de fusta: “talleu les bigues en lluna” …

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És científicament conegut que les marees són influenciades per la lluna. Acceptat per la ciència tradicional, s’ensenya a les escoles. Perquè doncs no n’hi poden haver més d’influències de la lluna sobre la terra? La teoria de la repercussió de la lluna sobre molts fenòmens de la terra es acceptar que el satèl·lit que ens circumda influeix en el creixement i la bona marxa d’altres agents degut per la força de l’atracció relacionada amb el moviment de   circumval·lació i translació del nostre planeta conjuntament ambseu satèl·lit.

El problema és acceptar, o no, els efectes diguem-ne secundaris, que nosaltres els convençuts els hi volem verificar als qui no els accepten, proposant-los, no que hi creguin, sinó que els experimentin.

Res més senzill d’esbrinar quan la lluna es­ta fent els seus vaivens, es senzillament  aplicar la seva evolució el revés de la lletra que forma en el cel, interpretant-se així:

Quan fa la “C”, la lluna (D)ecrèix

Quan fa   la “D”,   (C)rèix

Les Fases:

Venent detallades en el gràfic del encapçalament..Aquestes fases son els períodes que s’han de fer o no les activitats perquè arribin a bon fi.

                                          LLUNA VELLA (MINVA)

                              (quan la lluna dibuixa la “C” en el cel)

És convenient fer aquestes feines o activitats:

Tallar arbres de fulla caduca ( la fusta es sana en vida d’hereus)

Tallar canyes (queden dures, llises i duren anys).

Netejar i reparar bas­ses (tapar forats clivelles, arrebossar. són duradors

Regar (l’aigua flueix més   i se clarifica i filtra millor a la terra

Trasplantar arbres i plantes de fulla caduca

Sembrar alls (prova fe­faent dels defensors de la lluna)

Remoure els fems (que­den més destriats humits, mantegosos, sense mala olor)

Neteja d’estables (igual “anterior)

Ferrar cavalleries i xollar-les (el pèl creix menys i queda més llustrós)

Les pells de animals Conserva es pells o els animals sacrificats en la lluna es con­serven millor) més i

Tomàquets (a collir perquè madurin aviat)

Patata (tots els treballs)

Carxoferes, calçots, bledes, cebes, cols, fe­sols, fa ves (totes les ma­nipulacions)

          ¿Que s’aconsegueix fent aqueixes feines en sa lluna?:

En el Cavar: La terra queda més esmicolada i aguanta la humitat.

En Empeltar i podar: Cicatritzen millor les “ferides” fetes a la planta

En Retirar fruits de la terra: En aquesta lluna es conserven, i no es podreixen.

En el Llaurar: El camp queda esponjós i reté la humitat.

En el Regar: L’aigua es filtra més fluidament.

En el Remoure i traginar els fems: No fan tanta mala olor ni abunden els paràsits.

En el Trasplantar: Els arbres de fulla caduca. aconsegueixen alts índex de vivència.

En el Sembrar: S’aconsegueixen millors rendiments.

                                         LLUNA NOVA (CREIX)

                           (quan la lluna dibuixa la “D” en el cel)

S’aconsegueixen els mateixos bons resultats fent-ho en aqueixa lluna.

 Podar (els arbres de full perenne)

Segar (farratges verds-madurs)

Tallar i esporgar arbres (Cura!: els de fulla perenne, con avets, pins, teixos etc.)

Trasplantar (arbres de fulla perenne)

Apariament sexual en els animals, s’obtenen millors rendiments genètics

Perforar pous i mines.

Pescar (tota classe de pei­xos) se obté qualitat i més bona).

Quant els treballs de perforar per fer Pous i Mines (els criteris no són unificats, hi ha opinions dife­rents o contraris. No es pot resoldre la qüestió al no poder comprovar els seus efectes pel llarg termini que s’haurien de fer les comprovacions, cosa que no passa en les altres activitats ja que els efectes són a verificar a més de curt termini

 

Alguns Puristes de la Lluna  li atribueixen encara més fenòmens:

Fer en Lluna Vella, aquestes activitats:

Ferides i llagues dels animals, curar-les sempre que ho permeti la circumstancia. Ungles (tallar-les en aquesta lluna creixent menys)

Ca­bells (tallats en aquesta lluna creixen més lentament i surten més forts)

Si aquestes manipulacions es fan en Lluna nova, es produeix tots els afectes al contrari: Els alls sembrats en aquesta lluna una «surten» de la terra. Els Fems: tractats en aquesta lluna fan mala olor, són polsosos, blanquino­sos. Les ungles i els ca­bells tallats creixen més ràpidament i més dèbils.

Resum:

Com pauta i generalitzant, els treballs terra amunt i els tractaments de fulla ca­duca s’han de fer en lluna vella, mentre que els treballs sota terra i els arbusts,arbres i llenyoses de fulla perenne s’han de tractar en lluna nova.

Pel que respecta a trasplantament d’arbres hem de fer menció una practica que de cada dia més pren peu. Quasi tots els propietaris dels vivers la recomanen. Diu que un arbre ha de ser trasplantat d’acord amb la mateixa orientació cardinal que fou plantat allí on nasqué, de manera que abans de trasplantar-lo és necessari fer anar la brúixola i col·locar-lo al nou clot de la mateixa orientació que n’era a l’origen. A falta de brúixola, la pelosella o els líquens del tronc orientaran, i com últim recurs, aplicar el ramatge i fullatge frondós de cara al sud  

                                 Temps per fer els treballs:

En general, teòricament, cada   lluna de cada   mes és pròpia per fer les fei­nes de jardineria o horticultora prescrites, però a la practica cal tenir present que els temps d’advent són més adequats per les plantades, i les èpoques de fred molt millor per les manipulacions que les de calor. Ho comenta el refrany: ” dels amors sempre el primer, i de les llunes, la de gener” .

I finalment, per acomiadar-nos, i perquè vostès no els sembli el que hem dit es un antull propi dels partidaris de la lluna, els connotarem que, malgrat no hi ha cap enciclopèdia, ni tractat de botànica, ni universitat que ratifiqui la teoria de la lluna, –al menys que no sia d’última hora–, en canvi, hi ha molts gremis i oficis que en són partidaris acèrrims per haver comprovat els seus efectes.

Sinó, parlin amb jardiners, herbolaris, pagesos, forestals, bosquetaires, pescadors, vivers, i més activitats relacionades amb la Natura.

També ho poden fer als nombrosos nous adeptes –cada dia més–, que de seguir proliferant hi cap la possibilitat que s’acabi   per instituir la dis­ciplina de Selenobotànica a les aules.

Josep Mª Contijoch

  És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH  

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. Inaugurada l’exposició de l’Arxiu Comarcal sobre La Guàrdia de la Prats. Identitat i veïnatge Una vintena de persones van assistir a la inauguració de l’exposició de documents de la Guàrdia dels Prats, que se celebrà el dissabte 22 en el Local Social del poble. L’acte, organitzat per l’Arxiu Comarcal i l’Associació de Veïns Sant Pere [...]
  • Rusiñol i Casas, per Catalunya en car... Divendres 28 de juliol, a les vuit del vespre, s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892). Prendran part en l’acte la comissària de la mostra, Vinyet Panyella, directora-gerent de Museus de Sitges; i Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla. L’exposició serà [...]
  • El Pa de Mestral. El proper diumenge 30 de juliol Santa Coloma de Queralt celebrarà una jornada festiva al voltant del Pa de Mestral. Per als que encara no el coneguin, el Pa de Mestral és un pa fet només amb productes de la demarcació de Tarragona, la farina dels camps de blat de Santa Coloma, la sal del [...]
  • RUSC. Festival de poesia de l’E... Torna la poesia a l’Espluga de Francolí de la mà del RUSC, el festival de poesia del Museu de la Vida Rural. Dijous a les vuit del vespre, al jardí de l’MVR, els poetes Francesc Gelonch, Odile Arqué, Laia Noguera, Martí Sales i Manuel Forcano seran els encarregats de recitar la seva obra en la [...]
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.