La Lluna es aquell pedrot que un dia Déu va posar dalt el cel, i els ulls humans la l’contemplaren observant que feia coses estranyes: De prompte no hi era i de cop i volta apareixia.
També es mostrava pletòrica unes hores per desaparèixer desprès per caure en dec1inació. Ben aviat 1’home va comprovar que aquest procés el repetia cada 28 invariables dies, i els feu tanta gracia, que els babilònics fins i tot en muntaren un calendari.
En veure que es repetien els cic1es, la humanitat antiga acabà per donar-los un nom als cicles, dient-los: Fases. Quan era brillant li van dir “plena”, i quan desapareixia la van titllar de “vella”. I quan van comprovar que entre els dos períodes anava creixent i minvant en lapsus de quinze dies, acabaren per dir-los “quart creixent” i de “quart minvant”. No és que fossin massa originals aquell humans antics, donant noms. Aquí s’acaba la historia de la lluna, vista per antigor.
Modernament acceptem que la lluna té aquestes vel·leïtats per ser d’utilitat o, per complicar la vida a la humanitat.
En els nostre dies alguns diuen “Jo no hi crec en la 1luna”. Al contrari, hi ha que pensa que per agafar l’autobús es necessari consultar els astres. Els dos extrems són dolents, però dalt al cel hi ha la Lluna i els científics declaren que té repercussions sobre la terra.
La “creença” o no en la lluna manté a dos sectors discrepants. Els pagesos, els boscaters, i els que practiquen oficis camperols en són convençuts de la seva eficàcia sobre certs fenòmens de la terra, mentre que altres, –els menys–, es manifesten escèptics. No obstant, els primers ho saben més bé per comprovacions empíriques que per apreciacions, les seves influències sobre la terra.
La creença o no de la lluna no és un problema de fe, sinó una qüestió de verificació.Només cal fitxar-s’hi. Tallin dues rames de pi en diferent lluna; pelin-les i deixin-les al ras.Passat un temps, la rama tallada en “mala lluna” declinarà i es corcarà, mentre l’altre seguirà sana. Més ràpid encara el procés dels alls: sembrin alls en un crestall, i si ho fan fora lluna al dia següent seran fora la terra. La obsessió dels antics quan es feien la casa és que s’havia d’embigar la teulada amb cabirons de fusta: “talleu les bigues en lluna” …
És científicament conegut que les marees són influenciades per la lluna. Acceptat per la ciència tradicional, s’ensenya a les escoles. Perquè doncs no n’hi poden haver més d’influències de la lluna sobre la terra? La teoria de la repercussió de la lluna sobre molts fenòmens de la terra es acceptar que el satèl·lit que ens circumda influeix en el creixement i la bona marxa d’altres agents degut per la força de l’atracció relacionada amb el moviment de circumval·lació i translació del nostre planeta conjuntament ambseu satèl·lit.
El problema és acceptar, o no, els efectes diguem-ne secundaris, que nosaltres els convençuts els hi volem verificar als qui no els accepten, proposant-los, no que hi creguin, sinó que els experimentin.
Res més senzill d’esbrinar quan la lluna esta fent els seus vaivens, es senzillament aplicar la seva evolució el revés de la lletra que forma en el cel, interpretant-se així:
Quan fa la “C”, la lluna (D)ecrèix
Quan fa la “D”, (C)rèix
Les Fases:
Venent detallades en el gràfic del encapçalament..Aquestes fases son els períodes que s’han de fer o no les activitats perquè arribin a bon fi.
LLUNA VELLA (MINVA)
(quan la lluna dibuixa la “C” en el cel)
És convenient fer aquestes feines o activitats:
Tallar arbres de fulla caduca ( la fusta es sana en vida d’hereus)
Tallar canyes (queden dures, llises i duren anys).
Netejar i reparar basses (tapar forats clivelles, arrebossar. són duradors
Regar (l’aigua flueix més i se clarifica i filtra millor a la terra
Trasplantar arbres i plantes de fulla caduca
Sembrar alls (prova fefaent dels defensors de la lluna)
Remoure els fems (queden més destriats humits, mantegosos, sense mala olor)
Neteja d’estables (igual “anterior)
Ferrar cavalleries i xollar-les (el pèl creix menys i queda més llustrós)
Les pells de animals Conserva es pells o els animals sacrificats en la lluna es conserven millor) més i
Tomàquets (a collir perquè madurin aviat)
Patata (tots els treballs)
Carxoferes, calçots, bledes, cebes, cols, fesols, fa ves (totes les manipulacions)
¿Que s’aconsegueix fent aqueixes feines en sa lluna?:
En el Cavar: La terra queda més esmicolada i aguanta la humitat.
En Empeltar i podar: Cicatritzen millor les “ferides” fetes a la planta
En Retirar fruits de la terra: En aquesta lluna es conserven, i no es podreixen.
En el Llaurar: El camp queda esponjós i reté la humitat.
En el Regar: L’aigua es filtra més fluidament.
En el Remoure i traginar els fems: No fan tanta mala olor ni abunden els paràsits.
En el Trasplantar: Els arbres de fulla caduca. aconsegueixen alts índex de vivència.
En el Sembrar: S’aconsegueixen millors rendiments.
LLUNA NOVA (CREIX)
(quan la lluna dibuixa la “D” en el cel)
S’aconsegueixen els mateixos bons resultats fent-ho en aqueixa lluna.
Podar (els arbres de full perenne)
Segar (farratges verds-madurs)
Tallar i esporgar arbres (Cura!: els de fulla perenne, con avets, pins, teixos etc.)
Trasplantar (arbres de fulla perenne)
Apariament sexual en els animals, s’obtenen millors rendiments genètics
Perforar pous i mines.
Pescar (tota classe de peixos) se obté qualitat i més bona).
Quant els treballs de perforar per fer Pous i Mines (els criteris no són unificats, hi ha opinions diferents o contraris. No es pot resoldre la qüestió al no poder comprovar els seus efectes pel llarg termini que s’haurien de fer les comprovacions, cosa que no passa en les altres activitats ja que els efectes són a verificar a més de curt termini
Alguns Puristes de la Lluna li atribueixen encara més fenòmens:
Fer en Lluna Vella, aquestes activitats:
Ferides i llagues dels animals, curar-les sempre que ho permeti la circumstancia. Ungles (tallar-les en aquesta lluna creixent menys)
Cabells (tallats en aquesta lluna creixen més lentament i surten més forts)
Si aquestes manipulacions es fan en Lluna nova, es produeix tots els afectes al contrari: Els alls sembrats en aquesta lluna una «surten» de la terra. Els Fems: tractats en aquesta lluna fan mala olor, són polsosos, blanquinosos. Les ungles i els cabells tallats creixen més ràpidament i més dèbils.
Resum:
Com pauta i generalitzant, els treballs terra amunt i els tractaments de fulla caduca s’han de fer en lluna vella, mentre que els treballs sota terra i els arbusts,arbres i llenyoses de fulla perenne s’han de tractar en lluna nova.
Pel que respecta a trasplantament d’arbres hem de fer menció una practica que de cada dia més pren peu. Quasi tots els propietaris dels vivers la recomanen. Diu que un arbre ha de ser trasplantat d’acord amb la mateixa orientació cardinal que fou plantat allí on nasqué, de manera que abans de trasplantar-lo és necessari fer anar la brúixola i col·locar-lo al nou clot de la mateixa orientació que n’era a l’origen. A falta de brúixola, la pelosella o els líquens del tronc orientaran, i com últim recurs, aplicar el ramatge i fullatge frondós de cara al sud
Temps per fer els treballs:
En general, teòricament, cada lluna de cada mes és pròpia per fer les feines de jardineria o horticultora prescrites, però a la practica cal tenir present que els temps d’advent són més adequats per les plantades, i les èpoques de fred molt millor per les manipulacions que les de calor. Ho comenta el refrany: ” dels amors sempre el primer, i de les llunes, la de gener” .
I finalment, per acomiadar-nos, i perquè vostès no els sembli el que hem dit es un antull propi dels partidaris de la lluna, els connotarem que, malgrat no hi ha cap enciclopèdia, ni tractat de botànica, ni universitat que ratifiqui la teoria de la lluna, –al menys que no sia d’última hora–, en canvi, hi ha molts gremis i oficis que en són partidaris acèrrims per haver comprovat els seus efectes.
Sinó, parlin amb jardiners, herbolaris, pagesos, forestals, bosquetaires, pescadors, vivers, i més activitats relacionades amb la Natura.
També ho poden fer als nombrosos nous adeptes –cada dia més–, que de seguir proliferant hi cap la possibilitat que s’acabi per instituir la disciplina de Selenobotànica a les aules.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
Bona tarda, mirava el vostre web per orientarme per tallar canyes per l’hort
estava mirant aixó de la lluna i no em queda clar el concepte de lluna nova i lluna vella ja que ho veig contradictori amb altres escrits i el mateix calendari .
pensava que la lluna passava de creixent a vella, que lluna plena es lluna vella.
i que de minvant passava a lluna nova, que es quan la lluna no es veu , per tant es nova perqué comença un nou cicle
si que es cert que la lluna es mentidera i quan dibuixa una “D” Creix, o sigui que va a lluna plena i quan dibuixa una “C” Decreix per tant va cap a lluna nova o siqui fosca
perdoneu si es que no ho he entés be .