opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

La Lluna i les seves repercussions.

La Lluna es aquell pedrot que un dia Déu va posar dalt el cel, i els ulls humans la l’contemplaren observant que feia coses estranyes: De prompte no hi era i de cop i volta apareixia.

fase-llunes

També es mostrava pletòrica unes hores per desaparèixer desprès per caure en dec1inació. Ben aviat 1’home va comprovar que aquest procés el repetia cada 28 invariables dies, i els feu tanta gracia, que els babilònics fins i tot en muntaren un calendari.

En veure que es repetien els cic1es, la humanitat antiga acabà per donar-los un nom als cicles, dient-los: Fases. Quan era brillant li van dir “plena”, i quan   desapareixia la van titllar de “vella”. I quan van comprovar que entre els dos períodes anava creixent i minvant en lapsus de quinze dies, acabaren per dir-los “quart creixent” i de “quart minvant”. No és que fossin massa originals aquell humans antics, donant   noms. Aquí s’acaba la historia de la lluna, vista per antigor.

fases de la lluna

 

Modernament acceptem que la lluna té aquestes vel·leïtats per ser d’utilitat o, per complicar la vida a la humanitat.

En els nostre dies alguns diuen “Jo no hi crec en la 1luna”. Al contrari, hi ha que pensa que per agafar l’autobús es necessari consultar els astres. Els dos extrems són dolents, però dalt al cel hi ha la Lluna i els científics declaren que té repercussions sobre la terra.

La “creença” o no   en la lluna manté a dos sectors discrepants. Els pagesos, els boscaters, i els que prac­tiquen oficis camperols en són convençuts de la seva eficàcia sobre certs fenòmens de la terra, mentre que altres, –els menys–, es manifesten escèptics. No obstant, els primers ho saben més bé per comprovacions empíriques que per apreciacions, les seves influències sobre la terra.

La creença o no de   la lluna no és   un problema de fe, sinó una qüestió de verificació.Només cal fitxar-s’hi. Tallin dues rames de   pi en diferent lluna; pelin-les i dei­xin-les al   ras.Passat un temps, la rama tallada en “mala lluna” declinarà i es corcarà, mentre l’altre seguirà sana. Més ràpid encara el procés dels alls: sembrin alls en un crestall,   i si ho fan fora lluna al dia següent se­ran fora la terra. La obsessió dels antics quan   es feien la casa és   que s’havia d’embigar la teulada amb cabirons de fusta: “talleu les bigues en lluna” …

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És científicament conegut que les marees són influenciades per la lluna. Acceptat per la ciència tradicional, s’ensenya a les escoles. Perquè doncs no n’hi poden haver més d’influències de la lluna sobre la terra? La teoria de la repercussió de la lluna sobre molts fenòmens de la terra es acceptar que el satèl·lit que ens circumda influeix en el creixement i la bona marxa d’altres agents degut per la força de l’atracció relacionada amb el moviment de   circumval·lació i translació del nostre planeta conjuntament ambseu satèl·lit.

El problema és acceptar, o no, els efectes diguem-ne secundaris, que nosaltres els convençuts els hi volem verificar als qui no els accepten, proposant-los, no que hi creguin, sinó que els experimentin.

Res més senzill d’esbrinar quan la lluna es­ta fent els seus vaivens, es senzillament  aplicar la seva evolució el revés de la lletra que forma en el cel, interpretant-se així:

Quan fa la “C”, la lluna (D)ecrèix

Quan fa   la “D”,   (C)rèix

Les Fases:

Venent detallades en el gràfic del encapçalament..Aquestes fases son els períodes que s’han de fer o no les activitats perquè arribin a bon fi.

                                          LLUNA VELLA (MINVA)

                              (quan la lluna dibuixa la “C” en el cel)

És convenient fer aquestes feines o activitats:

Tallar arbres de fulla caduca ( la fusta es sana en vida d’hereus)

Tallar canyes (queden dures, llises i duren anys).

Netejar i reparar bas­ses (tapar forats clivelles, arrebossar. són duradors

Regar (l’aigua flueix més   i se clarifica i filtra millor a la terra

Trasplantar arbres i plantes de fulla caduca

Sembrar alls (prova fe­faent dels defensors de la lluna)

Remoure els fems (que­den més destriats humits, mantegosos, sense mala olor)

Neteja d’estables (igual “anterior)

Ferrar cavalleries i xollar-les (el pèl creix menys i queda més llustrós)

Les pells de animals Conserva es pells o els animals sacrificats en la lluna es con­serven millor) més i

Tomàquets (a collir perquè madurin aviat)

Patata (tots els treballs)

Carxoferes, calçots, bledes, cebes, cols, fe­sols, fa ves (totes les ma­nipulacions)

          ¿Que s’aconsegueix fent aqueixes feines en sa lluna?:

En el Cavar: La terra queda més esmicolada i aguanta la humitat.

En Empeltar i podar: Cicatritzen millor les “ferides” fetes a la planta

En Retirar fruits de la terra: En aquesta lluna es conserven, i no es podreixen.

En el Llaurar: El camp queda esponjós i reté la humitat.

En el Regar: L’aigua es filtra més fluidament.

En el Remoure i traginar els fems: No fan tanta mala olor ni abunden els paràsits.

En el Trasplantar: Els arbres de fulla caduca. aconsegueixen alts índex de vivència.

En el Sembrar: S’aconsegueixen millors rendiments.

                                         LLUNA NOVA (CREIX)

                           (quan la lluna dibuixa la “D” en el cel)

S’aconsegueixen els mateixos bons resultats fent-ho en aqueixa lluna.

 Podar (els arbres de full perenne)

Segar (farratges verds-madurs)

Tallar i esporgar arbres (Cura!: els de fulla perenne, con avets, pins, teixos etc.)

Trasplantar (arbres de fulla perenne)

Apariament sexual en els animals, s’obtenen millors rendiments genètics

Perforar pous i mines.

Pescar (tota classe de pei­xos) se obté qualitat i més bona).

Quant els treballs de perforar per fer Pous i Mines (els criteris no són unificats, hi ha opinions dife­rents o contraris. No es pot resoldre la qüestió al no poder comprovar els seus efectes pel llarg termini que s’haurien de fer les comprovacions, cosa que no passa en les altres activitats ja que els efectes són a verificar a més de curt termini

 

Alguns Puristes de la Lluna  li atribueixen encara més fenòmens:

Fer en Lluna Vella, aquestes activitats:

Ferides i llagues dels animals, curar-les sempre que ho permeti la circumstancia. Ungles (tallar-les en aquesta lluna creixent menys)

Ca­bells (tallats en aquesta lluna creixen més lentament i surten més forts)

Si aquestes manipulacions es fan en Lluna nova, es produeix tots els afectes al contrari: Els alls sembrats en aquesta lluna una «surten» de la terra. Els Fems: tractats en aquesta lluna fan mala olor, són polsosos, blanquino­sos. Les ungles i els ca­bells tallats creixen més ràpidament i més dèbils.

Resum:

Com pauta i generalitzant, els treballs terra amunt i els tractaments de fulla ca­duca s’han de fer en lluna vella, mentre que els treballs sota terra i els arbusts,arbres i llenyoses de fulla perenne s’han de tractar en lluna nova.

Pel que respecta a trasplantament d’arbres hem de fer menció una practica que de cada dia més pren peu. Quasi tots els propietaris dels vivers la recomanen. Diu que un arbre ha de ser trasplantat d’acord amb la mateixa orientació cardinal que fou plantat allí on nasqué, de manera que abans de trasplantar-lo és necessari fer anar la brúixola i col·locar-lo al nou clot de la mateixa orientació que n’era a l’origen. A falta de brúixola, la pelosella o els líquens del tronc orientaran, i com últim recurs, aplicar el ramatge i fullatge frondós de cara al sud  

                                 Temps per fer els treballs:

En general, teòricament, cada   lluna de cada   mes és pròpia per fer les fei­nes de jardineria o horticultora prescrites, però a la practica cal tenir present que els temps d’advent són més adequats per les plantades, i les èpoques de fred molt millor per les manipulacions que les de calor. Ho comenta el refrany: ” dels amors sempre el primer, i de les llunes, la de gener” .

I finalment, per acomiadar-nos, i perquè vostès no els sembli el que hem dit es un antull propi dels partidaris de la lluna, els connotarem que, malgrat no hi ha cap enciclopèdia, ni tractat de botànica, ni universitat que ratifiqui la teoria de la lluna, –al menys que no sia d’última hora–, en canvi, hi ha molts gremis i oficis que en són partidaris acèrrims per haver comprovat els seus efectes.

Sinó, parlin amb jardiners, herbolaris, pagesos, forestals, bosquetaires, pescadors, vivers, i més activitats relacionades amb la Natura.

També ho poden fer als nombrosos nous adeptes –cada dia més–, que de seguir proliferant hi cap la possibilitat que s’acabi   per instituir la dis­ciplina de Selenobotànica a les aules.

Josep Mª Contijoch

  És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH  

Print Friendly
Similar posts
  • RIUBOMBORI 2017. Obertes les inscripcions al RIUBOMBORI 2017 en una edició que presenta com a novetat destacada el guardó “Reconeixement Jordi Francolí” Els grups o cantautors seleccionats per participar al festival percebran una dotació econòmica en forma de premi. La Cultural Jordi Francolí obre inscripcions als grups musicals i cantautors interessats a participar en el Festival Riubombori [...]
  • Inauguració de “Josep Darder. Retrats... El proper 26 de maig, a les set de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Josep Darder, retrats de llençol, una iniciativa de l’Associació Cultural Narcís Darder i del museu. L’exposició, que es podrà veure fins al 27 d’agost a la sala Maria Font, és una aproximació [...]
  • “Hospitalitat” de Jaume Vidal “Hospitalitat” guanya la votació popular d’XYZ que enguany intervindrà les torres de la Carrova i Campredó.   El projecte Hospitalitat de Jaume Vidal (Amposta 1977) ha guanyat per  votació popular la tercera edició de la convocatòria d’art públic i instal·lacions a espais singulars de les Terres de l’Ebre XYZ, impulsada per Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre, que enguany [...]
  • “2017 · Any Alabastre Sarral” Segueixen les activitats organitzades en motiu de la celebració del centenari de la obertura del primer taller modern d’alabastre a Sarral. Es realitzarà una cercavila i un contacontes ambientat en l’alabastre. Aquest diumenge 28 de maig està previst un acte de doble celebració, ja que a banda de “2017 · Any Alabastre Sarral”, cal destacar [...]
  • Festival Terres Catalunya. El festival terres Catalunya aposta per convertir les Terres de l’Ebre en un referent internacional del turisme sostenible.   Ja està tot a punt perquè del 31 de maig al 3 de juny se celebri a Tortosa la primera edició del terres Catalunya – INTERNATIONAL ECO & TOURISM FILM FESTIVAL i del congrés sobre Paisatge, [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc ....

Veritats d'una trajectoria 14

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

HOMO@TechnoCalçotada 11-03-2017 Part2 Tarde

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Stromboli Jazz Band va celebrar el seu 5è aniversari

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.