opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Cognoms catalanitzats.

Llopis, Sanchis i altres són variants de López i Sánchez.

Pico- VPensem que la normalització lingüística no és tant sols obra dels Òrgans oficials de Catalunya, sinó que aquestos -com sempre- són estalonadors de les iniciatives del poble en la seva racional forma de procedir.

Per al cas que exposarem avui, entenem que el poble ha usat una sèrie de tàctiques i tècniques subtils en matèria de tractament de cognoms del tot intencionades.

De tots es sabut que Catalunya ha sofert en el transcurs dels segles continues influencies exterior. Les hem rebut des els albors de la història, des els fenicis fins els magrebins, -que d’aquests, sia   dit de pas, ens varem passar segles aixorriant-los i   ara, -paradoxalment-, ens rasquem les vestidures defensant-los

D’on se n’han rebut primordialment les influències ha estat de l’Estat espanyol, mitjançant l’arribada d’onades de gent de diverses regions de la Península. L’afluència començaria ja en el segle XVI, per acabar sent aclaparant a l’època moderna, la 1929 de l’Exposició Universal, i especial la de   postguerra civil.

Aquest fenomen va reportar que molts cognoms de persones que desprès s’han convertit en genuïns catalans per la integració a la nova terra tinguessin i seguissin amb els cognoms de fonètica castellana. Era lògic. O sia, connotar que una persona amb arrelament de tercera o quarta generació es digui Sánchez no és pas estrany, com tampoc mou estranyesa que ja molt dels que ostenten esperit de   la “nova terra”, creguessin més adequat adaptar-s’hi, i ¿quina la forma d’acomodació?, doncs buscant una sortida de cognom diguem-ne… acomodada.

Celler Capafons-Ossó-a-cropEls valencians, per exemple, ho resolgueren “valencianitzant” cognoms per fent-los més assequibles a la llengua catalana. Així   els Llopis, Sanchis, Gomis, i resta   de la mateixa mena, no són altres que resultants encoberts dels López, Sánchez, Gómez. etc.

En del Principat s’ha seguit altra tècnica: la de variar el cognom originari de manera subtil per què no fos el mateix , per tant modificar-lo solapadament, sigui variant una síl·laba, unes lletres, o el simple fet de canviar de lloc l’accent del cognom originari. ¿No ho veuen així amb el catalaníssim Rubi-ó,   que procederia del “rubio” castellà?. Seguint aquesta hipòtesi podríem adduir als Cassadó esdevinguts de “casado”, Mundó de “mundo”,   Pulidó de “pulido”. ¿I els Codó, no se’ls hi veu l’intencionalitat de fugir del “codo” (colze) castellà? … ¿I què hi diuen del   “amigo” dels l’Amigó?.

I l’Ossó del prestigiós científic, ¿no emanaria del originari plantígrad Oso?, al qual afegint-li una “s” de més i carregant l’accent a l’agut, vet ací la màgia del canvi.

Espiguin sis plau pels llistats de cognoms, com són els censos, empadronaments   o les guies telefòniques. Allí se’n observen cistellades de noms curiosos i amanyats: Piè, per exemple, -que hi surt realment-; amb l’accent obert no difereix quasi gens del “pie” castellà, però… en canvi sona diferent. Dies es veu sense fer gaire esforç que ve de “Diaz”, encara que es pugui confondre amb el plural dels de la setmana. Altres de més xocants poden ser Picó (d’aquell simpàtic Alfred Rodríguez de la tele), allunyant-se del “pico” dels ocells, o els Todó que fugen del “todo o nada”. Tampoc no diguin que no cau bé el conegut cognom Tió, que accentuantla “o” renúncia a ser tot un “tío”.

En el món de periodisme destaca el cognom “Borbonès”, d’arrel monàrquica. L’avantpassat el canviaria per sentir-se republicà?

Els Playà intentarien deixar la “playa” encara conservant la “y”, i Ang-ú-lo no és el “ángulo” geomètric si ho mirem bé. Altres cognoms poden ser més discutits però traspuen també aigua de colònia: el Savé, cognom popular a la demarcació de Tarragona, ¿no podria procedir de “Sabe”, la conjugació del verb “saber”?, i el deliciós Mascaró que l’ostenta el prestigiós conyac, ¿no el canviarien per resultar més comercial que un contraproduent “Mas-caro”.

Duró es desmarca sens dubta del clàssic “duro” moneda, considerant que el canvi va ser fet molt abans de finir la pesseta. I ja no diem els Micó, que exhibint l’anterior “Mico” no voldrien ni atansar-se al zoo. I no parlem del ultim fitxatge de Ciu amb el Sr. Gordó, del qual no cal fer cap aclariment.

I per acabar el llinatge Godó. Queda millor aquest apel·latiu quant que “Godo” sona a bàrbar, i per tant del tot inacceptable per a ser ostentat per uns comtes.

llibre_ramon_amigo_anglesNo hi ha cap dubta que els avantpassats dels qui avui llueixen   aquest cognoms catala-nitzats adoptaren per iniciativa pròpia i sense seguir cap consigna canviar-los simple i plenerament perquè així els plaïa, o per veure’ls més apropats a la terra, acceptant amb la decisió el compromís que afectaria a ells i les generacions esdevenidores. Tota una iniciativa de renunciar a l’anterior cognom, no per antipatia, sinó més aviat per fer eco de l’esperit del nou arrelament tenint els peus afermats en el lloc adoptiu.

Aquesta tècnica no obstant no es nova. Gent de relleu del segles XV i XVI, i posteriors queden connotats en documents de l’època, veient-se noms realment el.loqüents. En patracols notarials antics es veuen veritables perles. No gaire lluny, el llibre del notable historiador Valentí Gual, titulat “L’Exercici de la Justícia Eclesiàstica”, –una prospecció dels arxius de Poblet–. En aquella publicació hi figuren cognoms tant saborosos com el d’un notari del 1571 que   es declara Joan Munyós. En el mateix llibret hi surten altres cognoms igual de clarificadors, com “Sanxes”, “Joan de Spanya”, “Cabeça”, “Saragossa”, els quals, sens dubta figuraran realment amb aquesta grafia en els documents originals consultats pel Sr. Gual, atenent que de la reconeguda credibilitat del l’historiador no li permetria sinó fer una copia fidedigna del patracol, sent a la vegada que l’autor cita en el mateix llibre altres noms   protocolitzats amb grafia castellana,   com “Rosines”, “Flores”, “Sorolla”, “Domingo”, “López”,   etc.

Bé, arribant al final, per profunditzar més en el tema i donar idees a possibles, podríem especular amb els “Lopez”, en Lopes, Aquí fora hi ha substitutius ben vàlids. El mateix “Lopes” podria intitular-se Lo-Pes, o Lo-Pas, amb la resultant d’un català arcaic molt exquisit, i un Ferran d’És pels Fernán-dez. I en el cas, un desenllaç quasi nobiliari per als “García” anant a Gràcia -permutant les lletres del mig- hi tindrien nota

Nota de l’autor: Els cognoms catalanitzats han estat cotejats de nomenclàtors de cognoms catalans.

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH   

Print Friendly
Similar posts
  • RIUBOMBORI 2017. Obertes les inscripcions al RIUBOMBORI 2017 en una edició que presenta com a novetat destacada el guardó “Reconeixement Jordi Francolí” Els grups o cantautors seleccionats per participar al festival percebran una dotació econòmica en forma de premi. La Cultural Jordi Francolí obre inscripcions als grups musicals i cantautors interessats a participar en el Festival Riubombori [...]
  • Inauguració de “Josep Darder. Retrats... El proper 26 de maig, a les set de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició Josep Darder, retrats de llençol, una iniciativa de l’Associació Cultural Narcís Darder i del museu. L’exposició, que es podrà veure fins al 27 d’agost a la sala Maria Font, és una aproximació [...]
  • “Hospitalitat” de Jaume Vidal “Hospitalitat” guanya la votació popular d’XYZ que enguany intervindrà les torres de la Carrova i Campredó.   El projecte Hospitalitat de Jaume Vidal (Amposta 1977) ha guanyat per  votació popular la tercera edició de la convocatòria d’art públic i instal·lacions a espais singulars de les Terres de l’Ebre XYZ, impulsada per Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre, que enguany [...]
  • “2017 · Any Alabastre Sarral” Segueixen les activitats organitzades en motiu de la celebració del centenari de la obertura del primer taller modern d’alabastre a Sarral. Es realitzarà una cercavila i un contacontes ambientat en l’alabastre. Aquest diumenge 28 de maig està previst un acte de doble celebració, ja que a banda de “2017 · Any Alabastre Sarral”, cal destacar [...]
  • Festival Terres Catalunya. El festival terres Catalunya aposta per convertir les Terres de l’Ebre en un referent internacional del turisme sostenible.   Ja està tot a punt perquè del 31 de maig al 3 de juny se celebri a Tortosa la primera edició del terres Catalunya – INTERNATIONAL ECO & TOURISM FILM FESTIVAL i del congrés sobre Paisatge, [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

El paper moneda.

Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc ....

Veritats d'una trajectoria 14

.


Contrapunt


MusicFantasi


Radioteatre amb l’alumnat de 2º d’ESO de l’Institut Martí l’Humà

Melodic Avenue_vol_05

HOMO@TechnoCalçotada 11-03-2017 Part2 Tarde

Màgic Hoodoo - Eterns Feat. Litus

Stromboli Jazz Band va celebrar el seu 5è aniversari

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.