opinio
Cultura i oci

Escolta'ns
PODCAST NOTICIES OPINIO VIDEO MUSICA XVTV


PDT

El Teginat de Sant Miquel
Vídeo reportatge dels treballs efectuats


PDT

Montblanc Vila Medieval
Història i pedra.

Categories

Arxius

Cognoms catalanitzats.

Llopis, Sanchis i altres són variants de López i Sánchez.

Pico- VPensem que la normalització lingüística no és tant sols obra dels Òrgans oficials de Catalunya, sinó que aquestos -com sempre- són estalonadors de les iniciatives del poble en la seva racional forma de procedir.

Per al cas que exposarem avui, entenem que el poble ha usat una sèrie de tàctiques i tècniques subtils en matèria de tractament de cognoms del tot intencionades.

De tots es sabut que Catalunya ha sofert en el transcurs dels segles continues influencies exterior. Les hem rebut des els albors de la història, des els fenicis fins els magrebins, -que d’aquests, sia   dit de pas, ens varem passar segles aixorriant-los i   ara, -paradoxalment-, ens rasquem les vestidures defensant-los

D’on se n’han rebut primordialment les influències ha estat de l’Estat espanyol, mitjançant l’arribada d’onades de gent de diverses regions de la Península. L’afluència començaria ja en el segle XVI, per acabar sent aclaparant a l’època moderna, la 1929 de l’Exposició Universal, i especial la de   postguerra civil.

Aquest fenomen va reportar que molts cognoms de persones que desprès s’han convertit en genuïns catalans per la integració a la nova terra tinguessin i seguissin amb els cognoms de fonètica castellana. Era lògic. O sia, connotar que una persona amb arrelament de tercera o quarta generació es digui Sánchez no és pas estrany, com tampoc mou estranyesa que ja molt dels que ostenten esperit de   la “nova terra”, creguessin més adequat adaptar-s’hi, i ¿quina la forma d’acomodació?, doncs buscant una sortida de cognom diguem-ne… acomodada.

Celler Capafons-Ossó-a-cropEls valencians, per exemple, ho resolgueren “valencianitzant” cognoms per fent-los més assequibles a la llengua catalana. Així   els Llopis, Sanchis, Gomis, i resta   de la mateixa mena, no són altres que resultants encoberts dels López, Sánchez, Gómez. etc.

En del Principat s’ha seguit altra tècnica: la de variar el cognom originari de manera subtil per què no fos el mateix , per tant modificar-lo solapadament, sigui variant una síl·laba, unes lletres, o el simple fet de canviar de lloc l’accent del cognom originari. ¿No ho veuen així amb el catalaníssim Rubi-ó,   que procederia del “rubio” castellà?. Seguint aquesta hipòtesi podríem adduir als Cassadó esdevinguts de “casado”, Mundó de “mundo”,   Pulidó de “pulido”. ¿I els Codó, no se’ls hi veu l’intencionalitat de fugir del “codo” (colze) castellà? … ¿I què hi diuen del   “amigo” dels l’Amigó?.

I l’Ossó del prestigiós científic, ¿no emanaria del originari plantígrad Oso?, al qual afegint-li una “s” de més i carregant l’accent a l’agut, vet ací la màgia del canvi.

Espiguin sis plau pels llistats de cognoms, com són els censos, empadronaments   o les guies telefòniques. Allí se’n observen cistellades de noms curiosos i amanyats: Piè, per exemple, -que hi surt realment-; amb l’accent obert no difereix quasi gens del “pie” castellà, però… en canvi sona diferent. Dies es veu sense fer gaire esforç que ve de “Diaz”, encara que es pugui confondre amb el plural dels de la setmana. Altres de més xocants poden ser Picó (d’aquell simpàtic Alfred Rodríguez de la tele), allunyant-se del “pico” dels ocells, o els Todó que fugen del “todo o nada”. Tampoc no diguin que no cau bé el conegut cognom Tió, que accentuantla “o” renúncia a ser tot un “tío”.

En el món de periodisme destaca el cognom “Borbonès”, d’arrel monàrquica. L’avantpassat el canviaria per sentir-se republicà?

Els Playà intentarien deixar la “playa” encara conservant la “y”, i Ang-ú-lo no és el “ángulo” geomètric si ho mirem bé. Altres cognoms poden ser més discutits però traspuen també aigua de colònia: el Savé, cognom popular a la demarcació de Tarragona, ¿no podria procedir de “Sabe”, la conjugació del verb “saber”?, i el deliciós Mascaró que l’ostenta el prestigiós conyac, ¿no el canviarien per resultar més comercial que un contraproduent “Mas-caro”.

Duró es desmarca sens dubta del clàssic “duro” moneda, considerant que el canvi va ser fet molt abans de finir la pesseta. I ja no diem els Micó, que exhibint l’anterior “Mico” no voldrien ni atansar-se al zoo. I no parlem del ultim fitxatge de Ciu amb el Sr. Gordó, del qual no cal fer cap aclariment.

I per acabar el llinatge Godó. Queda millor aquest apel·latiu quant que “Godo” sona a bàrbar, i per tant del tot inacceptable per a ser ostentat per uns comtes.

llibre_ramon_amigo_anglesNo hi ha cap dubta que els avantpassats dels qui avui llueixen   aquest cognoms catala-nitzats adoptaren per iniciativa pròpia i sense seguir cap consigna canviar-los simple i plenerament perquè així els plaïa, o per veure’ls més apropats a la terra, acceptant amb la decisió el compromís que afectaria a ells i les generacions esdevenidores. Tota una iniciativa de renunciar a l’anterior cognom, no per antipatia, sinó més aviat per fer eco de l’esperit del nou arrelament tenint els peus afermats en el lloc adoptiu.

Aquesta tècnica no obstant no es nova. Gent de relleu del segles XV i XVI, i posteriors queden connotats en documents de l’època, veient-se noms realment el.loqüents. En patracols notarials antics es veuen veritables perles. No gaire lluny, el llibre del notable historiador Valentí Gual, titulat “L’Exercici de la Justícia Eclesiàstica”, –una prospecció dels arxius de Poblet–. En aquella publicació hi figuren cognoms tant saborosos com el d’un notari del 1571 que   es declara Joan Munyós. En el mateix llibret hi surten altres cognoms igual de clarificadors, com “Sanxes”, “Joan de Spanya”, “Cabeça”, “Saragossa”, els quals, sens dubta figuraran realment amb aquesta grafia en els documents originals consultats pel Sr. Gual, atenent que de la reconeguda credibilitat del l’historiador no li permetria sinó fer una copia fidedigna del patracol, sent a la vegada que l’autor cita en el mateix llibre altres noms   protocolitzats amb grafia castellana,   com “Rosines”, “Flores”, “Sorolla”, “Domingo”, “López”,   etc.

Bé, arribant al final, per profunditzar més en el tema i donar idees a possibles, podríem especular amb els “Lopez”, en Lopes, Aquí fora hi ha substitutius ben vàlids. El mateix “Lopes” podria intitular-se Lo-Pes, o Lo-Pas, amb la resultant d’un català arcaic molt exquisit, i un Ferran d’És pels Fernán-dez. I en el cas, un desenllaç quasi nobiliari per als “García” anant a Gràcia -permutant les lletres del mig- hi tindrien nota

Nota de l’autor: Els cognoms catalanitzats han estat cotejats de nomenclàtors de cognoms catalans.

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH   

Print Friendly
Similar posts
  • La Guàrdia dels Prats. L’Arxiu Comarcal presenta a la Guàrdia una exposició documental sobre el poble. El dissabte 22 de juliol a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració de l’exposició La Guàrdia dels Prats. Identitat i veïnatge al Local Social del poble. Es tracta d’una mostra de documentació dels fons del propi Ajuntament de la Guàrdia [...]
  • Acampada Jove 2017. 30.000 joves, nou èxit de public. L’Acampada Jove, el festival políticomusical ha tancat amb més de 30 mil joves, gaudint dels concerts el dijous dia 13 de Miquel del Roig – Xeic! – JoKB – La Pegatina – Aspencat – Doctor Prats – La Terrasseta de Preixens – DJ OGT El divendres dia 14 de [...]
  • Visita especial al Monestir de Poblet... Es tracta d’un dels actes de 2017 · Any Alabastre Sarral. El passat dissabte 15 de juliol un grup de 62 sarralencs i sarralenques feia una visita especial al Monestir de Poblet en el marc d’una de les activitats programades per celebrar el centenari de l’obertura del primer taller modern d’alabastre a Sarral. La visita, [...]
  • Veritats d’una trajectòria «16». Josep Mª Amorós i Bayer «Xolis», un músic artista, poeta i pintor. El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos en la seva primera formació. Ens comenta les actuacions a la Boite de l’Hotel Lauria, a la sala de festes Maxim’s [...]
  • Pobles de la Península Ibérica. Amb noms sorprenents. Viatjant per Espanya es troben un munt de pobles amb noms sorprenents, els quals imposa al viatger fer tota classe d’apreciacions, ja que n’hi ha de totes mena: jocosos, alegres, amenaçants, bondadosos, gastronòmics, malsonants i fins i tot algun d’esgarrifant. En la relació que adjuntem ho poden veure. Curiosament tots aquests pobles, [...]

No Comments Yet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


M:P.

Webcam-MeteoPrades


El Foradot

Opinió. - Josep Mª Contijoch.

Pobles de la Península Ibérica. .

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho ....


acampada

Acampada Jove Montblanc 2017 -.- El 13, 14 i 15 de juliol

Vídeo resum de l'Acampada Jove 2016. Montblanc

Veritats d’una trajectòria 16.

El Josep Maria fa un comiat al grup musical Los Sin Nombre, i ens comença a parlar del grup musical Los Alamos....

Màgic Hoodoo.

Primer video oficial de Màgic Hoodoo pertanyent al nostre primer EP "Eterns" (2017) amb la col.laboració de Litus! ....

Segueix-nos als nostres canals


.


laveujovetv.cat/blog

.